(Rosselló)
Curs d’aigua de la plana, que neix als contraforts nord-orientals dels Aspres i s’uneix, per la dreta, a la Bassa a Perpinyà, poc abans de l’aiguabarreig d’aquesta amb la Tet.
Ganganell, el
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Rosselló (geo)
Fortó, coll de
Coll (784 m alt) dels Aspres, en ple bosc de Calmella, entre la vall del Bulès (Prunet i Bellpuig), la vall de Fontcoberta (Queixàs) i la vall del riu Ample (Calmella).
Craberissa, riera de la
Afluent esquerrà de la Tet, que neix sota el coll de Sant Joan, a la serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, dins el municipi de Trevillac.
Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu col·lector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibil·la.
Costa Vermella, la
Denominació turística donada a la costa de la Marenda, des del cap de Cervera, a la frontera hispano-francesa, fins a Argelers.
És una costa alta i articulada amb nombroses cales, formada per la serra de l’Albera, que cau bruscament sobre el mar. Té aquest nom a causa del color rogent de la roca.
Els principals centres turístics són: Cervera de la Marenda, Banyuls de la Marenda, Portvendres i Cotlliure.
Corberes, les
(Rosselló)
Conjunt orogràfic dels Pirineus, últimes formacions de les serralades pre-pirinenques septentrionals. Estan formades per un conjunt de serres que assoleixen la màxima altitud al sud, al pic de Bugarach (1.231 m), i que van perdent alçada cap al nord, on no sobrepassen els 600 m.
Originades per plegaments apareguts des del començament del terciari, en renovar-se el sistema pirinenc, pel sud estan en contacte amb les formacions calcàries de la Fenolleda.
Per la banda de llevant s’estenen una sèrie d’altiplans àrids i abruptes, resultat d’una forta erosió, que davallen cap als estanys litorals (estany de Salses).
Finalment, al nord, una successió de plecs cretacis, calcaris molt erosionats, divideixen el relleu en una sèrie de depressions que dominen pel nord la vall de l’Aude.
Hi ha unes grans superfícies rocalloses, sense vegetació o amb una migrada vegetació de garriga, amb algunes alzines.
La població, tradicionalment escassa, es dedica a la ramaderia a les planes de llevant i al conreu de la vinya a les depressions de l’est i del nord-est, cosa que dóna lloc a una elaboració de vi de qualitat (vi de les Corberes).
A cavall entre el Llenguadoc i el Rosselló, les Corberes s’inclinaren antigament cap a la plana occitana, però en ésser inclosos dins el departament francès del Pirineus Orientals s’han anat incorporant lentament a la Catalunya Nord; actualment, la major part de l’activitat econòmica i humana resta orientada cap a Perpinyà.
Cavanat, estret de
(Rosselló)
(o Cabanac) Congost de l’Aglí, entre Estagell i les Cases de Pena, obert entre les serres de Pena i de Talteüll.
Al mig del congost, a la vora dreta del riu, hi ha l’antiga masia de Cavanac, l’església de la qual, esmentada ja el 991, depenia de l’abadia de Sant Esteve d’Agusà.
Canta-rana, la
Buletó, el
(Rosselló)
(o riera del Boletó) Curs d’aigua dels Aspres, que es forma prop de Prunet i desemboca al Bulès, per la dreta, aigua avall de Bula d’Amunt.
Bulès, el
(Rosselló)
(o riu del Bolès) Riu, afluent dretà de la Tet. Neix al vessant nord-est del puig de l’Estela, dins el terme de la Bastida.
Després de passar per Bula d’Amunt, per sota Casafabre, i per Bulaternera, deixa part de la seva aigua a la sèquia de Corbera i continua pel Riberal, gairebé paral·lelament a la Tet, d’Illa a Millars, passat el qual s’uneix al seu col·lector.
La vall del Bulès és la més occidental del Rosselló, a la zona de contacte entre els Aspres i el massís del Canigó.
Bula, torrent de la
(Rosselló)
Curs d’aigua, afluent de la Tet per l’esquerra.
Neix prop de Calce, i desemboca entre Bou i Sant Esteve del Monestir.
Dades dels Països Catalans 