Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)

Boscà i Pasqual, Manuel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Rosselló, segle XVIII)

Militar. El 1705 era capità d’infanteria. Fou un dels pocs militars professionals amb que comptà la insurrecció antiborbònica de Vic d’aquell any, que precedí al desembarcament de Carles d’Àustria al Pla de Barcelona.

El mateix any fou nomenat alferes amb grau de sergent major del nou regiment de Guàrdies catalanes. Féu amb aquesta unitat la guerra de Successió. S’hi distingí especialment a la presa de Borja (1706). El 1713 havia assolit el grau de tinent coronel.

No consta com a combatent al setge de Barcelona en 1713-14. Potser li ho impedí alguna incapacitat física, ja que restà a la ciutat i s’hi manifestà com a declarat partidari de la resistència, com ho demostra el fet que els borbònics li confisquessin els béns i ell s’exiliés com a militar.

Bessières, Georges

Deixa un comentari

(Rosselló ?, 1780 – Molina de Aragón, Aragó, 26 agost 1825)

Aventurer. Entrà a la península ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra del Francès.

El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat; descobert, fou condemnat a mort; amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista.

Actuà a Catalunya occidental i a Aragó (conquerí i retingué el castell de Montsó).

Morí afusellat pel comte d’Espanya.

Armendaris, Bertran d’

5 Respostes

(Navarra, segle XV – Rosselló ?, 1474)

Militar i senyor de Palafolls (Maresme). Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II.

Sobresortí en la defensa de Lleida (1463-64) i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei (1464). Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició (1465).

Pere IV de Catalunya li concedí la senyoria de Palafolls; el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet.

El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà proindiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del bisbat de Girona.

Mort Joan de Lorena, es passà a Joan II, i signà a Saragossa el conveni que li restituïa el nord del Principat (1471). Amb Joan Sarriera conquerí Blanes, des d’on es deseixí del rei Renat I i del lloctinent d’aquest a Catalunya; a Barcelona hom incoà procés contra Bertran d’Armendaris, que fou executat per traïdor en efígie.

Joan II li confirmà la capitania de l’Empordà i la senyoria de Palafolls (1472). Al capdavant d’un exèrcit precedí el rei al Rosselló, el qual entrà a Perpinyà l’1 de febrer de 1473; rebutjà les tropes franceses que assetjaven la ciutat i aconseguí una notable victòria a Palau del Vidre.