Arxiu d'etiquetes: Roquetes

Crist, raval de

(Roquetes, Baix Ebre)

Raval, vora el canal de la dreta de l’Ebre.

Assucac, coll de l’

(Roquetes / Tortosa, Baix Ebre)

Coll dels ports de Beseit, al sud de Serrissoles, per on passa el camí de Rafalgarí a Mas de Barberans, al límit dels dos municipis.

Caro, el

(Roquetes, Baix Ebre)

(o el MontcaroCim culminant (1.447 m alt) dels ports de Beseit, a l’extrem meridional del massís.

A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre. Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya.

Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles (1.339 m) tanquen la carena. Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat.

Les precipitacions hi són notablement elevades, amb relació a la plana.

El poblament s’estén per davall dels 600 m, disseminat pels faldars abancalats pel conreu de les oliveres.

La resta és coberta de garrigues, herbei i bosc, que a les parts altes és sobretot de pinassa i de pi roig.

Algué i Sanllehí, Josep Maria

(Manresa, Bages, 29 desembre 1856 – Roquetes, Baix Ebre, 27 maig 1930)

Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines.

Inventor d’un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l’edició de l’Atlas de Filipinas (1900).