(Tarraco, segle III)
Retòric de l’època romana. Era curador del temple d’August i prefecte de les muralles. És autor d’unes Declamationes.
Per acord dels decurions, li fou dedicada una làpida.
(Tarraco, segle III)
Retòric de l’època romana. Era curador del temple d’August i prefecte de les muralles. És autor d’unes Declamationes.
Per acord dels decurions, li fou dedicada una làpida.
(Catalunya)
Antic nom d’un riu. Comentat per Pomponi Mela i per Ptolomeu, identificat per alguns historiadors amb el Fluvià.
(Tarraco, s I ?)
Metge de l’època romana. Fou llibert. Gaudí de presumible fama.
Ha estat conservada la làpida funerària que li dedicaren els seus fills.
(Tarragona, segle I – Narbona, França, segle I)
Sacerdot de l’època romana. Havia estat esclau. Residí a Narbona.
Li fou dedicat un monument sepulcral.
(Catalunya)
Antic cap de la costa septentrional, segons l’Ora marítima d’Aviè, no lluny de la ciutat de Cípsela.
Hom l’ha volgut identificar amb el cap de Begur.
A l’època romana, zona baixa pantanosa, a la costa, entre Roses i Empúries.
El nom del poble de la Jonquera hi és relacionat.
(llat: Baetulo) Nom d’una ciutat romana, que correspon a l’actual ciutat de Badalona.
Nom d’una ciutat romana corresponent a l’actual Badalona.
(Tarragona, segle II)
Sacerdot. Pertanyent a la tribu Galèria.
Li fou dedicada una làpida de marbre, conservada, per la qual hom veu que pertanyia a l’alt nivell jeràrquic dels Augustals.
(Tarragona, segle IV – Catalunya, segle IV)
Escriptor llatí. Sojornà a Jerusalem, on contragué amistat amb Pau Orosi.
Traduí del grec al llatí el llibre de Llucià, sobre la revelació que aquest prevere havia tingut sobre el Sant Sepulcre. És autor de l’obra De translationes corporis Protomartyris Stephani.
Regalà les dues obres a Pau Orosi, transmetent-les amb una epístola d’interès.