Arxiu d'etiquetes: romànics

Sant Pere Sacama

2 Respostes

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat)

Església romànica (466 m alt), situada en una elevació, al nord-est del terme, prop del puig Ventós (594 m).

És l’antiga capella del castell de Sacama (o de Cama), conegut des del 963. El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n’adquirí el domini total per compra el 1261.

Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama, fusionada al segle següent amb Olesa.

Prop de la capella, edifici del segle XI, hi ha la casa dels ermitans, avui en ruïnes, reedificada el 1637.

Sant Pau de la Calçada

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà)

Poble, situat al sud-est de la ciutat, a l’esquerra del riu Manol.

L’església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l’antic camí ral de Barcelona a Perpinyà.

Sant Pau de Casserres

5 Respostes

(Casserres, Berguedà)

Antiga església parroquial, situada en un fondal a 3 km de la vila, entre la carretera de Casserres a Gironella i la riera de Clarà.

Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907. L’actual fou construïda al segle XII.

És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats. Té restes de pintures romàniques.

Fins al segle XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble.

Sant Miquel del Monestir

Deixa un comentari

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

(abans dita Sant Miquel de Lillet)  Església romànica, de planta rodona, situada a poca distància vers el sud de l’antiga canònica de Santa Maria de Lillet.

És esmentada des del 1195. És probablement una església votiva aixecada pels senyors del castell de Lillet.

Estigué abandonada un parell de segles, fins que el 1935 fou restaurada per Jeroni Martorell a instàncies dels Amics de l’Art Vell.

Sant Miquel de Montclar

6 Respostes

(Pontils, Conca de Barberà)

Església romànica, als peus de l’antic castell de Montclar, situat vora el cim de la fossa de Montclar (946 m alt), que forma part de la serralada que separa les aigües del Gaià i del Francolí.

L’edificació actual (segle XI) es troba modificada en la seva coberta.

Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l’espadat, lligat d’una antiga llegenda sobre el sant.

Sant Miquel de les Canals

1 Resposta

(Vilada, Berguedà)

Església romànica, al sud del terme, situada a 1.000 m alt (al límit amb els termes de Cercs i de la Quar), al cim de la serra de Picancel, als vessants septentrionals de la qual, dita les Canals de Sant Miquel, que cauen en fort pendent damunt el Margançol, són profundament tallades pels afluents de l’esquerra del riu.

Sant Miquel de la Cortada

2 Respostes

(Puig-reig, Berguedà)

Església, situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada dels Llucs, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.

És una edificació romànica tardana (segle XII o començament del XIII) força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII.

Sant Martí, riu de

3 Respostes

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

(o de Boí)  Riu de l’antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus.

Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall.

Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment.

Sant Marçal de Puig-reig

Deixa un comentari

(Puig-reig, Berguedà)

Església romànica, situada a la part septentrional del municipi, prop de la carretera de l’Espunyola a Puig-reig. Conserva l’edificació romànica del segle XII.

Existia ja el 1180 i prop seu hi tenia un graner i terres, que llegà a Poblet, el trobador Guillem de Berguedà.

Sant Llorenç de Lleida

3 Respostes

(Lleida, Segrià)

Església romànica, la segona en importància després de la seu vella de la ciutat. Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis.

Obra romànica tardana (segle XIII), fou acabada ja en estil gòtic (segle XIV), i gòtica és l’austera torre del campanar.

Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula -atribuït a Jaume Cascalls-, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia.