(Lleida, Segrià)
Església romànica, la segona en importància després de la seu vella de la ciutat. Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis.
Obra romànica tardana (segle XIII), fou acabada ja en estil gòtic (segle XIV), i gòtica és l’austera torre del campanar.
Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç, el de Santa Úrsula -atribuït a Jaume Cascalls-, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Església romànica, a ponent del nucli urbà, a l’antiga quadra d’Enveja.
Prop de l’església s’alça la torre de Sant Joan (o castell d’Enveja).
El lloc és esmentat ja al segle XIII.
(o del Noguer) Església i veïnat, situats a l’esquerra de la riera, aigua avall de Sora, prop de l’antic mas Noguer. Existia ja el 1245.
És una capella rectangular, sense absis, de tradició romànica (segle XIII). No té culte des del 1936.
Església, situada sota les restes del castell de Mataplana, dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Mogrony.
Existia el 1175 i era la capella del castell. És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969.
Una pseudo-tradició del segle XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n’ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mata.
(Pontons, Alt Penedès)
Església romànica, damunt la serra de mas Fonoll, al nord-est del cim.
És l’antiga capella del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es veuen al costat, que fou donat, juntament amb aquest, el 1138, per Ramon Guillem d’Òdena als hospitalers, i que tenia per sufragànies les esglésies de Santa Maria i de Santa Fe.
L’església fou restaurada el 1968.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà)
(o Sant Joan d’Isil) Església, dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa. Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer.
El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al segle X estava supeditada al monestir de Sant Pere del Burgal. Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina.
És un edifici romànic, de tres absis.
(o de la Boixadera dels Bancs) Església romànica, a l’enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l’antic terme de Correà.
Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume.
(Bellprat, Anoia)
(o Sant Cristòfol de Queralt) Antiga parròquia, prop de l’antic castell de Queralt. És una església romànica (segle XI), molt modificada i, ara, en estat ruïnós.
Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi (tenia 7 masies l’any 1686).
Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella.
(Sant Bartomeu del Grau, Osona)
Església romànica (segle XI) propera al mas de Fenollet, a ponent del poble.
És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons.
Església pre-romànica, al nord-est del poble, a la vora dreta del Llobregat.
Alguns elements, com uns capitells figurats, poden ésser del segle X.
Dades dels Països Catalans 