Afluent esquerrà de la riera Gavarresa.
Neix dins el terme de Moià, prop de Sant Feliu de Rodors, serveix de límit entre els termes de Santa Maria d’Oló i de Moià i, després de passar per Artés, aflueix al seu col·lector.
Arxiu d'etiquetes: rius
Malo, riu
(Vall d’Aran)
Afluent de capçalera de la Garona, emissari dels estanys del Rosari i de Baciver (terme de Gil, al Pallars Sobirà).
Desapareix al peu de la muntanya de Vaqueira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo (o forat d’Et Bó).
Aflueix al riu de Ruda per la dreta.
Major, vall -Terra Alta-
(Terra Alta)
Curs d’aigua intermitent de la comarca.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de sud a nord i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d’Algars, dins el terme de Nonasp.
Major, vall -Garrigues/Segrià-
(Garrigues / Segrià)
(o riera de Juncosa) Curs d’aigua, afluent esquerrà del Segre.
Neix als vessants orientals de serra la Llena, prop de Juncosa, i, després de passar pels Torms, el Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses i Sarroca, desemboca al seu col·lector a través del pantà d’Utxesa.
Major, vall -Garrigues-
(Garrigues)
Curs d’aigua intermitent, afluent esquerrà de l’Ebre.
Es forma als contraforts occidentals de serra la Llena, dins el terme de la Pobla de Granadella, i, després de drenar els de la Granadella, Llardecans i Maials, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Flix.
Major, riu -Alt Empordà / Vallespir-
(Alt Empordà / Vallespir)
Afluent de capçalera de la Muga.
Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge (que separa les dues comarques), dins el terme d’Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal franco-espanyol fins a la vora de la seva desembocadura.
Major, riera -Osona-
(Osona)
Afluent dretà del Ter.
Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, al terme de Viladrau. Travessa les Guilleries i passa pels termes de Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau, on desemboca aigües avall del pantà de Sau.
La seva conca (133 km²) forma una vall molt encaixada.
Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost. El règim és essencialment pluvial.
Magòria, riera de
(Barcelona, Barcelonès)
Antiga riera del pla de la ciutat, que drenava les aigües procedents dels contraforts de la serra de Collserola, a l’antic municipi de Sarrià.
Fou límit del terme de les Corts de Sarrià, i també dels de Sants i Hostafrancs.
Donà nom a una estació dels Ferrocarrils Catalans inaugurada el 1912.
Magarola, riera de
(Anoia / Baix Llobregat)
(o de Pierola) Afluent dretà del Llobregat.
Neix al coll de Bruc (627 m alt). Drena els termes del Bruc i de Hostalets de Pierola, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera i desemboca aigua avall del Rebato.
Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal.
Madrona -Solsonès-
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
Poble, a l’esquerra del riu de Madrona, que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell i aflueix al Segre dins el terme de Bassella. El lloc és esmentat ja el 1163.
Es conserven ruïnes de la primitiva església (Sant Pere), romànica, que tenia pintures al fresc, al costat de la qual hi havia hagut un castell, convertit actualment en pagesia. Una nova església parroquial fou bastida al segle XVIII.
Dins l’antic terme hi ha el Bancal dels Sacs.
Dades dels Països Catalans 