(Baix Empordà / Gironès)
Afluent esquerrà del Daró, que neix als vessants sud-orientals del cim de la Mare de Déu dels Àngels (485 m alt).
És termenal de Quart d’Onyar i Sant Martí Vell, travessa els termes de Madremanya, Sant Sadurní de l’Heura i Corçà, en el darrer dels quals desemboca al seu col·lector.
(Vallès Occidental)
Riu de la Depressió Pre-litoral, afluent per la dreta del Besòs, que neix a la serra de Granera, a 650 m d’altitud, i corre en direcció nord-oest – sud-est, perpendicularment a la costa.
És de règim pluvial mediterrani, però el seu cabal és constant gràcies a les deus que l’alimenten. Té 35 km. de longitud, i la seva vall presenta els vessants esglaonats per 2 o 3 nivells de terrasses quaternàries.
Els principals nuclis de població per on passa són Castellar del Vallès, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on conflueix amb el Besòs.
Sobretot al curs baix s’aprofita per al regatge d’hortes, i també per a fins industrials.
(Alt Empordà)
(o el riu Mal) Afluent esquerrà de la Muga, dins de la comarca.
Neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d’Albanyà i de Maçanet de Cabrenys i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l’inici de la Muga Torta.
(Castellar de N’Hug, Berguedà / Toses, Ripollès)
Curs d’aigua, subafluent de la dreta del Ter, que neix al límit entre l’alt Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès, als vessants del massís del Puigllançada, formant la vall de Toses.
Desemboca al Freser, prop de Ribes de Freser.
(Garrotxa)
(o riera de Ridaura) Curs d’aigua, afluent per la dreta de la riera de Bianya (prop de Clocalou), que neix dins el terme de Riudaura, als vessants orientals de la serra de puig Estela.
Abans de la seva desembocadura fa de termenal entre els municipis d’Olot i de la Vall de Bianya.
(Baix Empordà)
Curs d’aigua del sector sud de la comarca.
Neix dins el terme de Llagostera (Gironès), als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri; segueix inicialment la direcció sud-nord i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció oest-est, forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro.
La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d’Aro.
Afluent dretà del Llobregat d’Empordà.
Neix als contraforts meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Darnius, i desguassa dins el de Biure d’Empordà, aigua avall del poble.
(Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre)
Embassament del curs baix de l’Ebre, amb una capacitat d’uns 207 km3.
Situat entre els de Mequinensa i Flix, que s’estén aigües amunt de l’Ebre, prolongant-se 10 km al Segre fins a l’aiguabarreig amb el Cinca, seguint la divisòria entre el Segrià i el Baix Cinca.
La finalitat és la producció d’energia elèctrica, amb una potència instal·lada d’uns 300.000 kW i una producció anual a l’entorn de 1.000 milions de kWh.
(Ripoll / Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Torrent i espadat, situats a la margera dreta del Ter, i sobre la carretera de Ripoll a coll d’Ares.
Marcava tradicionalment la frontera entre les possessions dels monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses i ara entre els dos termes.
És esmentat des del segle XI.
Veure> riu de Berasti (subafluent de la Noguera Pallaresa).
Dades dels Països Catalans 