(Cerc / Estamariu, Alt Urgell)
(o estret de les Cabanotes) Final del canal de la Quera, on el Segre s’obre a la ribera de la Seu, després de travessar l’estreta vall del Baridà, entre els dos termes.
Seu, forat de la
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: rius
Set, riu de
(Garrigues / Segrià)
Riu, afluent esquerrà del Segre, situat a la Depressió Central.
Neix al vessant septentrional de la serra de Llena i corre en direcció sud-est – nord-oest, fins endinsar-se al Segrià, on s’eixampla i forma una vall oberta.
La seva longitud és de 45 km, i abasta una conca de 290 km2.
Seròs, central hidroelèctrica de
(Aitona, Segrià)
Central hidroelèctrica, prop del límit amb el terme de Seròs, que aprofita l’aigua del Segre a través del canal de Seròs, el qual té la presa al nord de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu; és regulat pel pantà d’Utxesa o de Secà.
Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme (1914) per la Barcelona Traction (després FECSA).
Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh.
Seròs, canal de
(Segrià)
Canal derivat del Segre, aigües avall de la confluència amb la Noguera Ribagorçana, que s’estén paral·lelament al Segre, fins a desembocar entre Seròs i Aitona (abans de confluir amb el Cinca).
Al curs baix s’ha construït l’embassament d’Utxesa, que aprofita la central de Seròs per produir energia elèctrica. A més, s’utilitza per al regatge, especialment per a conreus de fructicultura.
També és conegut amb el nom de canal de la FECSA o de la Canadenca.
Ser, el
(Garrotxa / Pla de l’Estany)
Afluent dretà del Fluvià.
Neix als vessants septentrionals de la serra de Finestres: travessa després el terme de Sant Ferriol (on rep el riu Tort per la dreta) i entra al Pla de l’Estany pel de Sant Miquel de Campmajor, on rep per la dreta la riera de Campmajor; dins el de Serinyà rep la riera de Rodeja per la dreta, i desemboca al seu col·lector al límit amb el terme de Dosquers, aigua avall de Besalú.
Senyús
Poble (1.134 m alt), situat a la vall de Senyús (tributària, per la dreta, de la vall de Cabó), aigua amunt del cap del municipi, de la parròquia del qual depèn la seva església romànica de Sant Iscle.
Sénia, riu de la
(Baix Maestrat / Montsià)
Riu de la xarxa mediterrània de 49 km de longitud. Neix a les muntanyes de la Tinença de Benifassà, als estreps dels ports de Beseit, s’estén en direcció nord-oest – sud-est i assenyala el límit entre les dues comarques; desemboca al Mediterrani entre la serra de Montsià i la plana de Vinaròs.
És de règim pluvial mediterrani, de gran irregularitat, per la qual cosa es construí l’embassament d’Ulldecona, al Baix Maestrat. La superfície total de la seva conca és de 238 km2. Gràcies a l’embassament han minvat les crescudes, encara que no es poden regular suficientment els estiatges; presenta les aigües altes pels mesos de novembre-abril i les baixes pels de maig-octubre (amb un mínim en aquest últim mes).
S’aprofita per al regatge de les hortes, sobretot després de la regularització de l’embassament, que ha permès l’extensió del regadiu, amb hortes molt ben protegides gràcies a la serra de Montsià i afavorides pel clima benigne i les bones comunicacions.
Segre, el
(Catalunya Nord / Catalunya / Franja de Ponent)
Riu, Afluent de l’esquerra de l’Ebre, que és el gran col·lector del vessant sud-occidental del Pirineu català i una part dels aragonesos, a través del Cinca (des del pic de Pocets, que, a la conca del Cinca, separa uns i altres).
Neix al vessant septentrional del Puigmal, a 2.975 m alt, a l’Alta Cerdanya, i recorre, excavat en els materials argilencs de la depressió tectònica cerdana, la seva vall longitudinal, separant la comarca en dues conques en encaixar-se a l’estret epigènic d’Isòvol; hi rep afluents: l’Aravó, l’Angostrina, etc. A través de la canal del Baridà, al peu de la falla del Cadí, s’introdueix a l’Alt Urgell i enllaça amb la depressió d’Urgellet, on rep la Valira.
A partir d’aquí pren la direcció nord-sud, que el fa engorjar-se en congosts (Tresponts, Oliana, etc) en travessar perpendicularment les serres del Prepirineu, que s’obren a planes de muntanya (ribera d’Organyà, de Nargó, d’Oliana, etc), a les quals desguassen les valls afluents (Castellbó, Lavansa, etc), i per últim a la Ribera de Bassella (que fa de transició entre muntanya i depressió Central), on es dilata la vall, fins ara encaixonada entre les plataformes originades per estrats oligocènics.
En obrir-se a la depressió Central, a la Noguera, gira vers l’oest, i s’engorja al congost (d’origen epigènic) d’Alòs, al peu de la serra de Sant Mamet, on rep per la dreta la Noguera Pallaresa. A partir d’aquí s’encaixa en un planell de peu de muntanya, reprèn la direcció vers el sud i obre entalladures, escalonades per terrasses, en excavar les formes tabulars de la depressió. Dintre d’aquesta comarca rep per l’esquerra el Llobregós i el Sió, i se’n deriva el canal d’Urgell.
Al Segrià les seves terrasses constitueixen les planes d’Alcarràs-Vilanova de Segrià (a la dreta, límit tradicional de la Llitera) i la de la plana d’Urgell (a l’esquerra), i hi vessen les aigües la Noguera Ribagorçana (per la dreta), el Corb i el Set, i també el canal de Seròs (per l’esquerra), on desguassa el d’Urgell, i, en sortir de la comarca, rep el canal d’Aragó i Catalunya, i poc després el riu Cinca.
Hi forma un dels canyons més importants de Catalunya, el qual s’enfonsa prop de 400 m en les plataformes tabulars oligocèniques (com a resultat de la diferència de desnivell entre el pendent del peu de muntanya i el del curs del riu), i assenyala el límit del Segrià amb el Baix Cinca; i després d’haver-se introduït 4 km en aquesta comarca, desguassa a l’Ebre.
El seu perfil d’equilibri és en una fase molt avançada. Té una conca de 22.579 km2 i un cabal absolut de 12,23 m3/segon a Ponts; després d’haver rebut el Cinca, la seva afluència a l’Ebre és de 183 m3/segon.
El règim és nival de transició, i passa a nivopluvial al pla, a causa de la influència mediterrània de la tardor. És l’únic gran riu de curs íntegrament català (265 km) i el més cabalós de Catalunya després de l’Ebre.
És un dels principals rius catalans quant a la producció d’energia elèctrica: estrictament al seu curs hi ha els embassaments d’Oliana, de Sant Llorenç de Montgai, de Rialb i de Seròs, i altres de petits; una de les cues del de Mequinensa s’introdueix 10 km dins el seu curs.
Quant a l’aprofitament agrícola per als regatges, al sector del curs alt serveix per a prats de regadiu, a la conca mitjana per al conreu de cereals i farratges, i a l’ampla vall segrianenca per a la fructicultura.
Les principals poblacions per on passa són: al curs alt, Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, la Seu d’Urgell, Organyà i Oliana; al mitjà passa per Ponts, Artesa de Segre, Seròs, Balaguer i Térmens, i al baix, per Lleida i Mequinensa.
Sec, riu -Vallès Occidental-
Curs d’aigua intermitent, que neix als vessants meridionals del massís de Sant Llorenç del Munt.
Drena els termes de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès.
Donà nom al lloc de Sant Pau de Riu-sec.
Sec, riu -terres de l’Ebre-
Afluent dretà de l’Ebre, que neix a la creu de Saboga, vora Gandesa, passa per Corbera d’Ebre i les Camposines i s’uneix al seu col·lector aigua avall de Móra d’Ebre.
