(Montblanc, Conca de Barberà)
(o la Vall) Antic terme. Esmentat el segle XIV.
Comprèn la vall del riu de la Vall (l’antiga vall de Lladrons), que davalla dels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, vora Rojals, i després d’un curs profundament encaixat (congost de la Vall), on hi havia el molí de la Vall, s’uneix al Francolí, per la dreta, fent de termenal dels termes de Montblanc i Vilaverd.
(Salardú, Vall d’Aran)
Vall de l’antic terme d’Arties, on hi ha el riu de Valarties, que neix al peu dels pics de Besiberri i Montardo d’Aran, i aflueix per l’esquerra a la Garona.
És un riu molt curt, però cabalós. Mou la central hidroelèctrica d’Arties.
(Ripollès)
Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.
És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).
És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.
(Torres de Segre, Segrià)
Antic terme, on hi ha el pantà d’Utxesa, que serveix per a la regulació del canal de Seròs, i per a la producció d’energia elèctrica. També és anomenat pantà de Secà.
(Catalunya)
Canal derivat del Segre, que rega terres de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià i el Pla d’Urgell. Neix a la Noguera, aigües avall de Ponts, i s’estén vers el sud amb curs irregulars, dibuixant un arc convex que aproximadament encercla la Plana d’Urgell: travessant, doncs, la comarca d’Urgell, fins a desguassar al mateix riu, aigües amunt del Set, al Segrià.
Té 145 km de llarg, i 77 més el canal auxiliar d’Urgell, construït el 1932 (el principal s’havia acabat el 1865), paral·lel al Segre i que en deriva aigua després que ha rebut la Noguera Pallaresa.
Tots dos, amb les sèquies corresponents (entre les quals no es pot comptar la de Fontanet, propera al riu i que de l’edat mitjana ençà rega l’horta de Lleida), reguen gran part de les terres de la Depressió Central Catalana.
(Urgell, 1969)
Canal derivat del canal d’Urgell. Construït el 1969 com a obra complementària de les empreses per tal d’augmentar l’eficàcia del canal d’Urgell.
S’aconseguí incrementar la dotació real d’aigua i regularitzar-la al llarg de l’any, ja que deixava cabals balders en èpoques de demanda inferior.
Per tal d’aprofitar-los, es projectaren dos canals suplementaris, que havien d’arrencar del principal pel marge extern, l’esquerre, dits de les Garrigues i de la Segarra. Però només es construí aquest, amb el nom d’alt d’Urgell.
Regà la comarca d’Urgell, entorn de Tàrrega.
(Vall d’Aran)
(aranès: l’Unhòla) Riu, afluent dretà de la Garona, emissari de l’estany de Liat, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unyòla, i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò. Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unyòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana.
S’uneix al seu col·lector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unya.
(Setcases, Ripollès)
Circ glacial del Pirineu, situat entre el circ de Morenç (a l’est) i el de Carançà (a l’oest), envoltat pels pics de Bastiments, Gra de Fajol i dels Lladres, al límit fronterer amb el Conflent, del qual el separa el pas del Bau.
Hi ha la capçalera del Ter, separada per la del Freser pel coll de la Marrana.
A la carena de les fonts (ull) del Ter, a uns 2.600 m d’altitud, el 1975 s’hi bastí l’estació d’esquí Vallter.
(Matarranya / Baix Ebre)
Curs d’aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes.
La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol. Després de passar a llevant de Beseit s’uneix al seu col·lector, dins el terme d’aquesta vila.
(Garrigues)
Curs d’aigua, format més avall de l’Espluga Calba per la unió de diversos barrancs (de la vall de Cortals, de la vall de Granada, de Matallonga, de les Hortes).
Es perd a la plana regada pel canal d’Urgell, prop del torrent de la Femosa.
Dades dels Països Catalans 