Arxiu d'etiquetes: rius

Er (Alta Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 25,92 km2, 1.335 m alt, 620 hab (2012)

(fr: Err) Estès per la vall d’Er, i accidentat pel vessant oest del Puigmal, on neix el riu d’Er, afluent esquerrà del Segre, la serra de l’Artiga i la tossa d’Er (2.346 m alt) i la del Pas dels Lladres. La major part del territori és cobert de bosc i pastures.

Economia basada en la ramaderia bovina (cooperativa lletera) i l’agricultura (cereals, arbres fruiters i patates); hi ha prats artificials. També és un important centre d’estiueig. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble està dividit en dos sectors, Er de Baix, a la dreta del riu d’Er, i Er de Dalt, on hi ha el santuari de la Mare de Déu d’Er, amb una imatge romànica, bruna, molt venerada a la comarca, que correspon a l’antiga parròquia; i la nova església parroquial de Sant Genís, amb una inscripció del 930. Estació d’esquí d’Er-Puigmal.

Eina (Alta Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 20,36 km2, 1.500 m alt, 128 hab (2012)

(fr: Eyne) Situat a l’eix pirinenc, que comprèn la llarga vall d’Eina, drenat pel riu d’Eina (afluent del Segre), d’origen glacial, entre el pic d’Eina (2.794 m alt) i el de Finestrelles, la part alta de la qual és de gran interès botànic, la capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina, que és comunica a través del coll d’Eina amb la vall de Núria, fins al pla de la Perxa.

La base de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví), gràcies a l’abundància de pasturatges, complementada per l’agricultura (cereals i patates). També hi ha jaciments de ferro i una estació d’esquí. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és enlairat, a la dreta del riu d’Eina, i està dividit en dos sectors, el més alt al voltant de l’església (del 1731, on hom venera la imatge de la Mare de Déu del Remei), que estigué emmurallat, i el més baix, per una antiga fortalesa senyorial. Fora del poble hi ha l’antiga església i les restes d’un castell.

Barca, riu

Deixa un comentari

(l’Alguer, Sardenya)

Riu de l’illa, que drena el terme i desemboca a l’estany de Càlic, petita llacuna litoral al centre de la badia de l’Alguer.

Té com a afluents els rius Filibertu, Sassu i Serra.

Barbeguera, rambla de

Deixa un comentari

(Baix Maestrat)

Riu d’aigua intermitent. Neix dins el terme de Canet lo Roig i desemboca al mar dins el de Vinaròs, entre el riu de la Sénia i el riu Cérvol.

Cortes d’Arenós (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 80,59 km2, 985 m alt, 318 hab (2014)

(cast: Cortes de Arenoso) Situat a la vall del riu de Cortes, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb l’Aragó. Bona part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera), i la indústria tèxtil de llana, tradicional al municipi. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila és a l’esquerra del riu de Cortes; destaca l’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, acabada el 1545, amb notables retaules gòtics i creus processionals; i l’antic castell de Cortes, que junt amb la vila foren senyoria del comte d’Aranda.

El terme comprèn també el poble de San Vicente de Piedrahita.

Enllaç web: Ajuntament

Corbera de les Cabanes (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,14 km2, 150 m alt, 1.125 hab (2012)

(o Corbera la Cabana) Situat al Riberal, a la zona de contacte amb els Aspres, a la riba dreta del riu del Bolès, afluent de la Tet (rec de Corbera). El 1856 es va segregar de Corbera del Castell.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura (arbres fruiters, vinya, hortalisses i conreus d’hivernacle), que ha rebut darrerament un nou impuls amb la construcció del pantà de Vinçà; també hi ha una empresa dedicada a la construcció i s’ha creat l’Institut per al Desenvolupament dels Recursos Naturals Renovables.

El poble es troba al límit meridional de la plana al·luvial regada de la Tet, vora la sèquia de Corbera.

Dins el terme hi ha la cova natural de Montbou de grans proporcions, amb abundància d’estalactites.

Corbera de la Ribera (Ribera Baixa)

9 Respostes

Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 20,27 km2, 17 m alt, 3.231 hab (2014)

(o Corbera d’Alzira) Estès entre la serra de Corbera i la plana regada pel Xúquer, on hi ha la sèquia de Corbera o dels Quatre Pobles, els escorredors de la qual formen l’anomenat riu de Corbera, el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera. A la zona muntanyosa hi ha unes 500 hectàrees de boscs de pins.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de regadiu i dedicada tradicionalment al taronger, si bé actualment també es cultiven arròs i hortalisses. Completen l’oferta econòmica del municipi algunes activitats industrials derivades del conreu de la taronja. Granges avícoles. Àrea comercial d’Alzira.

La vila, d’origen islàmic, és al raiguer, prop de les ruïnes de l’antic castell de Corbera; a l’església parroquial de Sant Vicent, de la fi del segle XVII, hi és venerada la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.

El 1418 fou incorporat a la corona com a jurisdicció de l’Honor de Corbera.

Enllaç web: Ajuntament

Cabanes de l’Arc (Plana Alta)

25 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 131,64 km2, 290 m alt, 2.985 hab (2014)

(o Cabanes) Estés pel pla de l’Arc fins a la zona costanera de la ribera de Cabanes, on hi ha un litoral d’aiguamolls, al peu de la serra del desert de les Palmes, que accidenta més de la meitat del terme, a la zona sud, i és ocupada per pinedes i pasturatges, al nord-est de Castelló de la Plana.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; s’hi cultiven els productes mediterranis de secà (garrofers, blat, vinya), i també hi ha una part de cultius de regadiu, que es dediquen sobretot al conreu de la taronja i d’hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, cabrum i porcí. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la vila, aturonada, destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista, amb façana barroca,

Dins el terme hi ha els despoblats de Miravet (amb restes de l’antic castell) i d’Albalat dels Ànecs, l’antic castell de Sufera, les caseries del Borseral, la Torre de la Sal i de la Ribera de Cabanes, el santuari de les Santes (on es venera la Mare de Déu del Bonsuccés, patrona de la vila) i l’important monument romà de l’arc de Cabanes.

Enllaç web: Ajuntament

Bunyol (Foia de Bunyol)

23 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 112,4 km2, 441 m alt, 9.835 hab (2014)

(cast: Buñol) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’alta vall del riu de Bunyol, afluent del Magre. El terreny és accidentat per la serra de Malacara; hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en la indústria, principalment paperera i del ciment, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’agricultura, on predomina el regadiu (cereals, arbres fruiters, vinya i oliveres), que aprofita aigua del riu i de les moltes fonts escampades pel terme, que unit al paisatge ha fet que Bunyol hagi estat anomenat emfàticament la Suïssa valenciana. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de València.

La vila és a l’esquerra del riu de Bunyol, al vessant d’un turó presidit per les restes de l’antic castell de Bunyol, que esdevingué centre del comtat de Bunyol; l’actual església parroquial de Sant Pere és del segle XVIII.

Dins el terme hi ha el barri de Las Ventas de Buñol, al nord de la vila, i el despoblat de Mirabonell.

Bolulla (Marina Baixa)

6 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 13,69 km2, 214 m alt, 421 hab (2014)

(pop: Bollulla) Estès per la vall de Tàrbena, i drenat pel riu de Bolulla, afluent per la dreta de l’Algar, al nord-est de la Vila Joiosa. El terreny, accidentat pels contraforts de les serres de Bèrnia i de la Xortà, és cobert en bona part per boscos de pins i alzines i extenses àrees de matolls.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina és en decadència. Àrea comercial d’Alacant. La població ha experimentat una davallada constant des del començament del segle XX i sobretot a partir de la segona meitat.

El poble, d’origen islàmic, comprèn tota la població del municipi; hi destaca l’església parroquial de Sant Josep.

Dins el terme hi ha els despoblats d’Alcia, Garx, Rocina i Soraja i, dalt d’un turó, prop del poble, les ruïnes de l’antic castell de Bolulla.