Arxiu d'etiquetes: rius

Llucena (Alcalatén)

21 Respostes

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 137,04 km2, 568 m alt, 1.417 hab (2014)

(cast: Lucena del Cid) Situat a la riba dreta de la vall del riu, o barranc, de Llucena, el qual drena el terme i que rep diversos barrancs, accidentat al sector nord-oest pel massís de Penyagolosa, al nord-oest de Castelló de la Plana.

Terme molt muntanyós, fet que ha impedit l’expansió de l’agricultura de secà (cereals, farratges, ametllers i avellaners); hi ha algunes ha de regadiu, localitzades al fons de la vall del riu de Llucena. Té importància la ramaderia, sobretot la de llana. Indústria tèxtil i fabricació de rajoles, que avui és la principal activitat econòmica. Hi ha un important mercat dominical. Centre d’estiueig. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement a partir del 1900.

Vila d’origen islàmic, enlairada a l’esquerra del riu. Antic palau dels Ducs d’Híxar i plaça porticada, on hi ha l’església arxiprestal de Santa Maria (1724-42) i la casa de la vila.

El municipi comprèn, a més, diverses caseries i els despoblats de Benagualit i de Torrocelles.

Enllaços web: Ajuntament – Informació

Llo (Alta Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 28,44 km2, 1.524 m alt, 162 hab (2012)

Situat en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo.

La població ha tingut una important davallada a partir de mitjans del segle XIX i molt especialment a partir del 1960.

Al poble, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu, destaca l’església parroquial dedicada a sant Fruitós, romànica (del segle XII), la qual té un notable portal.

El lloc és esmentat ja el segle IX; fins el 1790 pertanyia a la vegueria de Cerdanya i fou centre del marquesat de Llo o de Llió.

Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses. El terme comprenia també el poble de Roet.

Barxeta, riu de

7 Respostes

(Costera / Vall d’Albaida)

Riu, afluent dretà del riu d’Albaida. Neix a la serra de Buixcarró, dins el terme de Quatretonda, i després de passar per Barxeta i per Llocnou d’En Fenollet, desemboca al riu d’Albaida aigua avall de la Torre d’en Lloris.

La seva aigua contribueix a alimentar la sèquia comuna de l’Ènova.

Ibi (Alcoià)

19 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 62,52 km2, 816 m alt, 23.456 hab (2014)

Situat a la foia de Castalla, en un terreny força accidentat, al sector nord de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra de Biscoi, al sud-oest d’Alcoi. La rambla Gavarnera, o riu d’Ibi, drena un sector del terme, que rep el nom de vall d’Ibi. La meitat del terme correspon a terres incultes.

El principal recurs econòmic del municipi és la indústria de la joguina, de gran tradició (iniciada el 1906), complementada per l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Pertany a les àrees comercials d’Alcoi i d’Alacant. La població del terme va créixer espectacularment entre el 1960 i el 1980 a causa de la immigració.

La vila és als vessants meridionals dels tossals de Sant Miquel i de Santa Llúcia, que havien dominat dues fortificacions d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, construïda a la fi del segle XVI i ampliada al començament del XIX.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Ternoves i de l’Alfàs d’Ibi i el despoblat de Biscoi.

Enllaç web: Ajuntament

Barrancs, vall de -Ribagorça-

4 Respostes

(Benasc, Ribagorça)

Vall, entre la Maladeta i la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall de Barravés i de la Vall d’Aran.

Drenada pel riu de Barrancs, format per les aigües de fusió de la gelera de Barrancs (a la cara nord-est del pic d’Aneto) i de la d’Aneto; aquest riu, després de formar l’estany de Barrancs (2.380 m alt), es precipita al forat dels Aigualluts.

Entre la vall de Barrancs i la valleta de l’Escaleta hi ha el pic de Barrancs (2.892 m alt).

Gaibiel (Alt Palàncià)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 18,06 km2, 517 m alt, 198 hab (2014)

Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la conca mitjana de la rambla de Gaibiel (que neix als contraforts meridionals de la serra d’Espina, i aflueix al Palància per l’esquerra); drena també el terme el seu afluent, la rambla de Figueres. El terreny és muntanyós, accidentat pels contraforts de la serra d’Espadà, amb pinedes, alzinars i matoll.

La vida econòmica del municipi es limita pràcticament a l’agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) i el descens demogràfic, en conseqüència, ha estat constant des de la fi del segle XIX. Darrerament el municipi ha esdevingut un petit centre d’estiueig, que ha creat una activitat terciària i de la construcció. Àrea comercial de Sogorb.

La vila es troba a la dreta de la rambla de Gaibiel, dominada per l’església parroquial de Sant Pere, de la fi del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Forcall (Ports)

13 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 39,21 km2, 699 m alt, 500 hab (2014)

Situat a l’aiguabarreig dels rius de Calders (dit també riu de Forcall) i Bergantes, subafluents de l’Ebre; drena també el terme el riu de Xiva. El relleu és molt accidentat, amb grans extensions d’alzinars, pinedes i matollar.

La vida econòmica del municipi es limita predominantment a l’agricultura de secà (cereals i vinya); el regadiu és destinat a cereals, hortalisses i farratges; i la ramaderia (cria de porcs i aviram). Fabricació tradicional d’espardenyes, avui en regressió. Àrea comercial de Morella. La població ha disminuït notablement durant tot el segle XX.

La vila és l’enforcament del riu de Calders i la rambla de Cantavella; es destaquen la plaça major, porticada; l’antic palau dels Osset, actual casa de la vila, i l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIII, molt modificada el segle XVIII. Hi son famoses les danses que hom balla en festes assenyalades, com la Santantonada.

Dins el terme hi ha, entre altres punts d’interès, el santuari de la Font, l’ermita de Sant Joaquim de la Menadella, la masia de les Refoies i restes d’un poblat ibèric i romà, identificat per alguns autors com Bisgargis.

Enllaç web: Ajuntament

Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida)

15 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 74,69 km2, 625 m alt, 993 hab (2014)

(o els Fontanars, o l’Alforí, ant: els Alforins) Situat a l’altiplà de l’Alforí, a l’oest de la serra d’Ontinyent i els contraforts de la serra Grossa. És drenat pel barranc del Gorgorróbio i per la rambla de Fontanars. El territori és lleugerament ondulat, amb abundància de pinedes.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres), la ramaderia (bestiar porcí, oví i cabrum), l’apicultura i algunes petites indústries (alimentàries i de la construcció). Àrea comercial d’Ontinyent. La població disseminada representa més de la meitat de la del municipi.

El poble, al centre de l’altiplà, va esdevenir el 1927 cap del nou municipi, segregat del d’Ontinyent.

Dins el terme es troben els veïnats del Poblet, les Cases de Vidal, Jordà, les Cases de Cubells, Tortosa i Torrevellisca.

Enllaç web: Ajuntament

Figueres (Alt Palància)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 11,8 km2, 671 m alt, 59 hab (2014)

(cast: Higueras) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al vessant sud de la serra d’Espina, és travessat per la rambla de Figueres, afluent per la dreta de la rambla de Gaibiel. El relleu és força accidentat, i cobert en gran part amb matollar i boscos de pins i alzines.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreus de secà (cereals i vinya) i de regadiu (cereals i patates), que aprofita l’aigua de fonts. Va en procés de despoblament, a causa de la forta emigració. Àrea comercial de Sogorb.

El poble es troba a la capçalera de la rambla de Figueres, al fons de la vall, i agrupa tota la població del terme; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaç web: Ajuntament

Eslida (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 18,13 km2, 381 m alt, 877 hab (2014)

Situat a la vall d’Artana, o riu d’Eslida; el coll d’Eslida (688 m alt) comunica la vall amb la conca del Palància; al vessant sud de la serra d’Espadà, al sud-oest de Castelló de la Plana. Terreny muntanyós.

Hi abunden les suredes, que han donat lloc a algunes petites indústries de la fusta. L’altra font de l’economia és el turisme interior; l’agricultura tradicional, de secà (olivera, vinya i garrofers), està en regressió. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població no ha parat de disminuir durant tot el segle XX.

La vila es troba en un coster, a la dreta de la rambla d’Artana, al peu de les ruïnes de l’antic castell d’Eslida; l’església parroquial és dedicada al Salvador. Antic lloc de moriscs, participà en la rebel·lió de la serra d’Espadà (1526).

Enllaç web: Ajuntament