Arxiu d'etiquetes: rius

Anna (Canal de Navarrés)

2 Respostes

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 21,27 km2, 195 m alt, 2.655 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística. Situat a l’oest de Xàtiva, a la zona de transició entre els contraforts més orientals de la mola de Caroig i la Costera, i amb el terme drenat pel riu de Sallent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna.

El regadiu (conreus de cereals, hortalisses, tomàquets i taronges), en expansió, el secà (vinyes, oliveres i garrofers) i la indústria, derivada principalment de l’agricultura, centren l’activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila és situada a l’esquerra del riu Sallent; a l’oest hi ha el barri de Las Eras.

Dins el terme es troben el despoblat de Vilanova d’Anna i l’albufera d’Anna, on hi ha un important naixement d’aigua on es practica la pesca.

Angostrina

2 Respostes

(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)

Poble (1.392 m alt), situat a la sortida de la vall glacial, que conserva en aquest indret, a cada banda, els lloms allargats i mancats de vegetació, restes de l’arc morènic del final de la glacera quaternària. El nucli urbà és dividit pel riu d’Angostrina; a l’esquerra d’aquest riu hi ha el barri anomenat la Part Petita.

És esmentat el 839 a l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell. Té l’església romànica de Sant Andreu, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics, bastida el segle XII sobre un enorme bloc erràtic.

Cal esmentar també en retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l’església romànica del despoblat d’Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889. Les troballes d’un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana.

Angost, riu d’

Deixa un comentari

(Alta Cerdanya)

Riu de 13,5 km de recorregut, afluent del Segre.

Format aigua amunt de Vià per la unió dels rius d’Eina i de Bolquera; després de passar profundament enfonsat, apareix, aigua avall d’Estavar, per la dreta, al Segre.

Ample, ribera

Deixa un comentari

(Rosselló / Vallespir)

Riu, afluent esquerrà del Tec, té un recorregut de 15,7 km.

Neix sota el coll de Fortó i del castell de Bellpuig i que, després de limitar els termes municipals de Calmella i de Tellet, a l’esquerra, amb els de Sant Marçal i Teulís, a la dreta, tots al Rosselló, desemboca, per l’esquerra, al Tec entre la Farga de les Ames i el Vilar (Vallespir).

Amadòrio, l’ *

Deixa un comentari

(Marina Baixa)

Altre nom del riu de Sella.

Alt Urgell, canal de l’ *

Deixa un comentari

(Catalunya)

Veure> canal alt d’Urgell  (derivat del canal d’Urgell).

Almedíxer (Alt Palància)

Deixa un comentari

Municipi de l’Alt Palència (País Valencià): 20,87 km2, 411 m alt, 261 hab (2014)

(cast: Almedíjar) Situat en una vall, al vessant meridional de la serra d’Espadà, al nord-est de Sogorb, a la zona de llengua castellana del País Valencià. A la part muntanyosa del territori predominen les alzines sureres; també hi ha alguns pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (principalment per al consum local) i de secà, on dominen les oliveres, que donen oli de bona qualitat, així com garrofers, ametllers i vinya. L’apicultura, complementa l’activitat econòmica. La població, tanmateix, ha disminuït notablement durant el segle XX.

La vila es troba a la dreta de la rambla d’Almedíxer.

Àrea comercial de València.

Enllaç web: Ajuntament

Almacelles, clamor d’

Deixa un comentari

(Albelda, Llitera / Fraga, Baix Cinca)

Curs d’aigua entre els dos municipis. En part canalitzat per tal d’evitar la formació d’aiguamolls i aprofitar-lo per al regatge (especialment des de la construcció del canal d’Aragó i Catalunya, per tal com en recull l’aigua sobrant), format a poca distància de la Noguera Ribagorçana i del límit meridional de l’antic comtat de Ribagorça, al sud de Castellonroi.

Des d’aquest indret segueix vers el sud-est i desguassa al Cinca. Prop d’Almacelles, es troba la llacuna d’Almacelles.

El seu recorregut segueix, aproximadament, el límit occidental del Segrià i, en el seu curs final formà la demarcació entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó establerta el 1305 per Jaume II el Just.

Aquest curs d’aigua rep també, els nom de la clamor Salada, la clamor de Tamarit o simplement, la Clamor.

Aljandar -Ferreries-

Deixa un comentari

(Ferreries, Menorca)

(ort ant: Algendar) Possessió. Actualment dividida en Aljandar i Aljandar Vell.

Es troba a l’esquerra del barranc o riu d’Aljandar, un dels cursos d’aigua més importants de l’illa, format als vessants meridionals de la muntanya de Santa Àgueda, que desemboca a la costa de migjorn, a la cala de Santagaldana; és, en gran part del seu curs, el límit entre els termes de Ferreries i Ciutadella.

Aljandar apareix en el folklore menorquí; és coneguda la cançó popular que té per títol La núvia d’Aljandar.

Algodar, l’

Deixa un comentari

(Real de Montroi, Ribera Alta)

Caseriu, al peu de la serra que limita la vall dels Alcalans per occident.

La rambla de l’Algodar, la capçalera de la qual és compresa, en gran part, dins el termes de Torís (Ribera Alta) i Dosaigües (Foia de Bunyol), aflueix, per la dreta, al riu Magre prop de Real de Montroi.