Arxiu d'etiquetes: rius

Montdony, riu de

(Vallespir)

Riu, afluent dretà del Tec, que neix a Montalbà de l’Església, al vessant septentrional del roc de Frausa i del seu contrafort occidental (1.235 m alt) el roc de Montdony (o de Sant Salvador).

Després de passar vora aquest poble, rep, per l’esquerra, el riu del Terme i penetra al municipi dels Banys d’Arles a través de les llargues i profundes gorges de Montdony, molt visitades pels banyistes i turistes dels Banys d’Arles, població sorgida al voltant dels balnearis establerts a la confluència d’aquest riu amb el seu col·lector.

Montcau, riu de

(Canillo, Andorra)

Riu, afluent esquerrà de la Valira d’Encamp. Neix al vessant oriental del pic de Casamanya i desemboca al seu col·lector a Canillo.

Prop d’aquest poble hi ha les bordes de Montcau.

Molinell, el -Marina Alta-

(Dénia, Marina Alta)

Antic balneari, al sector costaner dit la Sort de la Mar, al límit amb el terme d’Oliva (pla del Molinell).

Situat a la dreta del riu del Molinell, que es forma per la unió de diversos barrancs que davallen de la serra del Migdia i que desguassa a la mar després de rebre per l’esquerra un dels braços del riu Bullent (o Calapatar) i formar, des d’aquest punt, el límit entre els termes d’Oliva i Dénia, en una extensa zona de marjals, regades per les aigües d’aquests rius.

Millars, el -riu-

(País Valencià)

(cast: el Mijares)  Riu (130 km) mediterrani. Neix a la serra de Gúdar (Aragó), a una altitud superior als 1.500 m, i recorre en direcció NO-SE, perpendicular a la costa, al peu de les serres d’Espina i d’Espadà, que el separen de la conca del Palància. Desemboca prop d’Almassora, formant un delta triangular i arrodonit.

El seu règim és pluvial mediterrani, amb variant pluvionival a la capçalera. La superfície total de la conca és de 4.028 km2. La construcció de diversos embassaments (de Sitjar, de Babor, Palomajeras i d’altres construïts als seus afluents, d’Alcora, de Benadressa) ha modificat de manera significativa les oscil·lacions interanuals.

Els principals afluents són els de l’esquerra: el riu de Linares i la rambla de la Viuda; per la dreta rep la rambla de la Maimona i el riu de Montant.

El curs alt recorre un terreny accidentat, on s’aprofita el desnivell (des del 1912) per a la instal·lació de centrals elèctriques; el curs baix rega l’ampla plana de Castelló (la Plana Alta i la Plana Baixa) i, mitjançant diverses sèquies (Almalafa, Major, Sequiol, etc), s’utilitza per al regadiu destinat sobretot al conreu de tarongers.

Millars -Foia de Bunyol-

(Iàtova, Foia de Bunyol)

(cast: Mijares)  Caseria, en part al terme de Bunyol, situada a la vora del riu de Millars, afluent del riu Magre per l’esquerra, que neix a la serra de les Cabrelles, dins el terme de Requena, i, després de travessar de nord a sud el de Bunyol, desguassa al seu col·lector dins el de Iàtova.

Micena, riu de

(Vall d’Albaida)

Afluent per la dreta del riu d’Albaida, que neix al vessant septentrional de la serra de Benicadell, sota el port de Salem; passa pel Ràfol de Salem, rep per l’esquerra el riu de Beniatjar i el barranc d’Otos i per la dreta el barranc de Rafalgani o de Castelló poc abans de desguassar al límit dels termes de Sant Pere d’Albaida i d’Otos.

Metge, riu de * -Berguedà-

(Berguedà)

Veure> riu Demetge  (afluent dretà del Llobregat).

Mesquí, riu de

(Matarranya)

Afluent dretà del Guadalop i subafluent de l’Ebre.

Neix a 900 m alt, als estreps de les serres de Fórnols i de la Sorollera, i recorre 29 km en direcció sud-est – nord-oest, fins a abocar les aigües al seu col·lector, pocs quilòmetres abans d’Alcanyís.

Aigües avall de la Codonyera se’n deriven sèquies per als conreus de regadiu.

Mesclant d’Aigües, el

(Alta Cerdanya)

Afluent dretà del riu d’Angostrina, emissari dels estanys Llat i de la Comassa, a l’oest de la Bullosa, al vessant oriental del Carlit.

Merdançol, el *

(Berguedà)

Veure> el Margançol  (riu, afluent esquerrà del Llobregat).