(cast Guadalope) Riu (194 km), afluent de la dreta de l’Ebre, límit entre l’Aragó i la Franja de Ponent. Neix als contraforts de la serra de Gúdar, a la província de Terol.
Fins a Calanda transcorre per un profund fall amb congosts. En terres planes passa per Alcanyís i desemboca a l’Ebre més enllà de Casp.
Embassaments de Santolea, Gallifuén i l’Estanca d’Alcanyís, destinats a regadiu.
(País Valencià)
(cast: Júcar) Riu del vessant mediterrani, el segon pel seu cabal de l’estat espanyol. Neix al turó de San Felipe, a la serra d’Albarrasí, i desemboca, després d’un recorregut de 498 km, a Cullera; drena una conca de 22.100 km2.
El curs més alt es caracteritza per un notable cabal, que quasi és el mateix fins a la seva confluència amb el Cabriol, ja en curs mitjà. Aigües avall, en entrar a la Ribera Alta un cop regulat al pantà de Tous) el cabal assoleix el màxim del seu recorregut (59,7 m3/seg), ja que a partir d’aquest punt el sagnen nombroses sèquies per a regatges que absorbeixen 5/6 de les seves aigües. A la desembocadura el cabal sols és de 10 m3/seg.
La irregularitat interanual d’aquest riu és moderada, a pesar del seu caràcter mediterrani. Les crescudes són de primavera i de tardor, però s’han registrat diverses revingudes extraordinàries, com les de l’octubre de 1923. Les secades és registren al període d’estiu.
Les seves aigües han estat molt aprofitades tradicionalment per als regatges. Les sèquies principals són les d’Escalona, Antella, Carcaixent i la reial sèquia del Xúquer (que enllaça amb el sistema del Túria), i reguen en conjunt un total de 30.000 ha. Prop de la desembocadura, dues noves sèquies, la de Sueca i la de Cullera, reguen unes 10.000 ha.
Per tal d’obtenir la regulació del riu i l’aprofitament hidroelèctric ha estat construït l’embassament d’Alarcón, a la Manxa, i al País Valencià les centrals de Cofrents, de Cortes de Pallars i de Millars.
Poble (898 m alt), situat en una foia, al peu de la serra de Xiva (el Carrascar, 1.262 m alt), a la vora dreta del riu de Xiva. De l’església parroquial (el Salvador), on es conserven una creu d’argent gòtica i una crismera del segle XVI (totes dues fetes a Morella), depèn el santuari del Roser.
A l’antiga casa del comú es conserva una taula de l’Ascensió, atribuïda a Marçal de Sas. El lloc pertangué al terme general de Morella fins a la darreria del segle XVII. Formava municipi independent fins el 1976.
Llogaret, al nord del terme, vora el riu de Xirles, afluent, per la dreta, del riu Guadalest, que neix a la serra de Gulatdar.
(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)
Despoblat, al vessant oriental de la serra d’Espadà, on hi ha les restes del castell de Xinquer, a l’esquerra i a la capçalera del riu de Sonella o de Veo, dit també riu de Xinquer.
L’església (Santa Maria) depèn de la parròquia de l’Alcúdia de Veo.
(Foia de Bunyol / Horta)
(o rambla de Xiva, o del Poio, o barranc de Torrent) Curs d’aigua intermitent, format per la unió de diversos barrancs procedents de la serra de Cabrera i de la lloma de Farrajón, dins el terme de Bunyol; entre Xiva i Xest rep, per l’esquerra, el barranc Grande, travessa el pla de Quart i a Torrent de l’Horta rep, per la dreta, el barranc de l’Horta.
Passa després per Picanya i Paiporta, separa Massanassa de Catarroja i desemboca a l’extrem septentrional de l’Albufera.
(Safor)
Curs d’aigua que drena la Valldigna i recull les aigües dels vessants nord i est del Mondúver; passa per Simat, Benifairó i Tavernes i, a la marjal, segueix una direcció paral·lela a la costa i forma part del sistema de regadius d’aquest sector de la comarca.
Desemboca a la mar i fa de termenal entre els municipis de Xeraco i de Gandia.
(Serrans)
(o de Toixa). Emissari del Túria, que neix a la serra d’El Sabinar, contrafort del massís de Javalambre, al límit del País Valencià amb Aragó, solca els municipis d’Alpont, Toixa, Xelva, Calles i Domenyo i conflueix amb el Túria prop del darrer poble citat.
És l’emissari més important del Túria dins el País Valencià. Rega les hortes de Toixa, Xelva i Calles (unes 800 ha).
(Alcalatén / Alt Maestrat / Plana Alta)
Curs fluvial, afluent esquerrà del Millars, entre les tres comarques. Format per la confluència del Montlleó i la rambla Carbonera, que s’escola entre la Tinença d’Alcalatén i el pla de l’Arc en direcció nord-est – sud-oest, fins a la confluència amb el Llucena (que aflueix per la dreta, on s’ha construït l’embassament de Benadressa), on gira vers el sud-est.
Desguassa prop de la desembocadura del Millars, aigües amunt d’Almassora.
(País Valencià)
Riu que neix a la Vall d’Albaida, al vessant septentrional de la serra prebètica de Mariola, i es dirigeix vers l’oest fins a prop de Villena, on gira vers el sud, i desemboca a l’albufera d’Elx, a la badia de Santa Pola.
Al curs alt recorre el sector nord-oest de l’Alcoià, i havent passat entre les serres d’Onil i de Beneixama, s’introdueix a la comarca de l’Alt Vinalopó; al curs mitjà s’escola al peu de les muntanyes de l’Alguenya i del Sit, rep per la dreta la rambla de la Romana o de Tarafa i rega la comarca del Vinalopó Mitjà, i al curs baix travessa el Baix Vinalopó.
Té una longitud de 92 km; el seu cabal és escàs, encara que de règim molt irregular (ha arribat en crescudes als 350 m3/segon instantanis, i, en canvi, el curs baix a l’estiu és pràcticament sec), i hauria desaparegut si no s’hagués construït un canal artificial de l’Alcorà fins al mar.
Forma una ampla vall, amb alta densitat de població i nuclis propers industrialitzats, que contrasten amb l’aridesa del paisatge. El seu curs, fàcilment penetrable, i que enllaça les terres de Villena, Elda i Novelda amb Elx, dóna unitat a la seva vall, i és una important via de comunicacions des de la Manxa cap al Mediterrani.
Dades dels Països Catalans 