(pop: Mestracà) Poble, situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà, la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1.044 m alt), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà.
L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà (804 m alt), per on passa el camí d’Oix a Beget.
Poble (541 m alt) i antic municipi, incorporat el 1969 a l’actual.
Situat a la capçalera del riu de Beget, subafluent del Fluvià, als vessants de la serra de Bestracà, al límit amb el Vallespir. Economia rural i turística.
Té l’església romànica (segles X-XIII) dedicada a sant Cristòfol, molt interessant, on es conserva la Majestat de Beget de fusta policroma, molt notable, del segle XII i una Mare de Déu gòtica d’alabastre. Retaule gòtic també d’alabastre.
Dins l’antic terme hi havia els pobles de Rocabruna, Bestracà i Salarsa.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga possessió del monestir de Ripoll.
Hi passa la riera d’Arçamala, que neix al vessant septentrional de la serra de puig Estela, i desemboca al Ter, per l’esquerra, tocant a Sant Joan de les Abadesses.
Llogaret (1.090 m alt), situat al vessant septentrional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del riu Arija, al límit amb els termes municipals de la Pobla de Lillet i de Sant Jaume de Frontanyà.
L’església parroquial, a la dreta del torrent d’Aranyonet (que aflueix, per l’esquerra, al riu Arija), és, en part, romànica.
Masia, situada en un coster, a la dreta del Freser.
Fou adquirida el 922 per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte de Barcelona Guifré I el Pilós.
A la vora del riu fou construïda, a la segona meitat del segle XIX, una residència d’estiu amb un gran parc.
Poble. A l’esquerra de la riera d’Abella, afluent, per la dreta, del Ter.
Església de Santa Llúcia, romànica.
(les Llosses, Ripollès)
Poble i antiga parròquia (Sant Martí de Vinyoles), situat a l’est del terme, prop del límit amb el de Sora. La parròquia ocupa un lloc dominant (1.020 m alt.) als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida.
Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll. En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll (el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia). El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església.
Aquesta es reedificà al segle XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal. La parròquia arribà a un cens màxim de 108 habitants el 1890.
Tingué com a sufragània l’església de Tremolosa (Santa Maria) i dins la seva demarcació hi ha el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.
Municipi del Ripollès (Catalunya): 64,20 km2, 1.067 m alt, 406 hab (2017)
Situat a la vall de Camprodon, a les ribes del Ter; força accidentat.
Agricultura de secà (cereals i patates). La major part de l’accidentat territori és coberta per boscs de pins, faigs i roures i per pasturatges. Important ramaderia bovina i ovina; aviram. Centrals hidroelèctriques de Brutau i de Tregurà. Àrea comercial d’Olot.
El poble és en una de les primeres terrasses a l’esquerra del Ter; l’església parroquial de Sant Martí és un notable exemplar romànic (segle XII). A la sortida del poble hi ha les petites capelles dels Dolors i de Sant Domènec.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Tregurà, Abella i la Roca de Pelancà, l’antic terme de Vallvigil, l’antic castell i santuari del Catllar i el veïnat del Cros.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Ripollès (Catalunya): 39,20 km2, 956 m alt, 204 hab (2017)
Situat sobre la riera de Vallfogona, al peu de les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al límit amb la Garrotxa. Molt accidentat.
S’hi conreen blat, moresc, patates i farratge. Ramaderia (bestiar boví). Guixeres.
La vila és al vessant dret de la riera de Vallfogona; la població antiga era adossada al castell de Vallfogona, dit la Sala, modernament s’ha desplaçat vers la moderna carretera i el santuari marià de la Salut de Vallfogona, actual parròquia.
El lloc formà part de la baronia de Milany, dita posteriorment també baronia de Vallfogona i el 1600 fou el comtat de Vallfogona.
El municipi comprèn, a més, el castell de Milany, el santuari de Santa Magdalena de Cambrils, l’església de Santa Cecília de Ragort i el veïnat de Puigsec.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Vilallonga de Ter, Ripollès)
Poble, a la dreta del Ter, enlairat damunt la seva confluència amb la riera de Tregurà, més coneguda com el Pontiró. És format pels nuclis de Tregurà de Dalt (1.425 m alt.) i Tregurà de Baix (1.350 m alt.).
La parròquia de Sant Julià, situada a Tregurà de Dalt, existia ja el 978, quan el comte i bisbe Miró de Besalú donà drets de pastures en el seu terme al monestir de Sant Pere de Besalú. El 1194 l’abat Pere Guillem, de Sant Joan de les Abadesses, comprà el domini del lloc a Bernat de Navata, amb l’aprovació del rei Alfons I. Des d’aleshores fou propietat del monestir, administrada per un canonge, amb el nom de prepòsit de Tregurà, administració creada vers el 1215 per l’abat Pere de Soler.
Fou un terme autònom fins al principi del segle XIX. Al barri o nucli de Tregurà de Baix es construí al principi del segle XVII una capella de la Mare de Déu del Roser.
Prop del nucli hi ha un pantà, que dóna lloc a la central elèctrica de Tregurà, a la dreta del Ter.
Dades dels Països Catalans 