Arxiu d'etiquetes: Ripollés

Ribes de Freser (Ripollès)

28 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 41,87 km2, 912 m alt, 1.783 hab (2017)

0ripollesSituat al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència dels rius Rigard, Segadell i Freser, el qual s’engorja en entrar al congost de les Coves, a l’esquerra del qual s’obren les coves de Ribes. El terme és molt accidentat, pel Taga i pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Sant Amanç al sud. Els extensos pasturatges i els boscs de pins i roures (baga de Ribes) ocupen gran part del territori.

La superfície dedicada a l’agricultura és molt minsa; conreus de cereals i productes d’horta. Ramaderia de bestiar boví i oví. Explotació de pedreres i d’aigües minerals. El sector industrial és força diversificat; sobresurten el tèxtil (la colònia Rocolons), la paperera, la metal·lúrgica i l’alimentària. La millora i l’increment de les vies de comunicació han afavorit la funció de centre d’estiueig i estació balneària (els banys de Ribes i els antics establiments balnearis de la Corba i de can Perramon), que ha fet desenvolupar una important indústria hotelera i dels serveis.

La vila és a la confluència dels tres rius; la Vila de Dalt s’alça sota les restes de l’antic castell de Ribes o de Sant Pere; la Vila de Baix és a la dreta del Freser, és on hi ha l’església parroquial moderna de Santa Maria. Fou cap de la sots-vegueria de Ribes.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de Ventolà i Bruguera, els veïnats de Roquesblanques, Ribesaltes, la Maçana, Armàncies de Ribes i el santuari de Sant Antoni de Ribes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca Terra Baixa

Queralbs (Ripollès)

29 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 93,47 km2, 1.236 m alt, 176 hab (2017)

0ripollesSituat a l’alta vall de Ribes, a la dreta del Freser, al nord de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya i el Conflent. El territori és molt muntanyós (Puigmal) i la major part és cobert de bosc i pastures.

S’hi conreen cereals de secà (el moresc és possible gràcies a la humitat climàtica). Ramaderia de bestiar boví. Esports d’hivern a la vall de Núria. Producció d’electricitat. Àrea comercial de Ripoll. Població en descens durant tot el segle XX.

El poble és al vessant dret del Freser. Església parroquial de Sant Jaume, d’origen romànic, prop seu hi ha les restes d’un castell.

El terme comprèn, a més, el santuari de Núria, comunicat amb el poble de Queralbs per un ferrocarril de cremallera, els veïnats de la Farga, Vilamanya i les coves de Rialb.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puigmal, el

26 Respostes

(Er, Alta Cerdanya / Queralbs, Ripollès)

Muntanya (2.913 m alt) dels Pirineus Orientals, entre els dos termes S’estén en direcció sud-oest – nord-est i separa les valls del Segre i del Freser; els seus vessants orientals limiten amb la vall de Núria, i els sud-occidentals amb la vall del Rigard. Per la collada de Finestrelles (al nord-est) enllaça amb un conjunt muntanyós que arriba fins al pic d’Eina.

Al quaternari hi davallaven glaceres; hi resten testimonis de l’erosió glacial (circs, valls en forma de U). Quant als materials, el contacte entre les pissarres silurianes i gneis ha determinat l’aparició de profundes gorges (com la de Núria).

La vegetació consta de prats entre els 2.000 i els 2.400 m, més avall comença el bosc (pi negre a les parts més altes i pi roig a les baixes). Estació d’esports d’hivern al municipi d’Er.

Planoles (Ripollès)

9 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 18,75 km2, 1.136 m alt, 303 hab (2017)

0ripollesSituat a la vall de Ribes, a la serra de Gorrablanc, prop del límit amb l’Alta Cerdanya, drenat pel Rigard i pels seus afluents, els torrents Aspres i de Planès, al nord-oest de Ripoll. Relleu muntanyós, cobert en part de boscs de roures i pins i en part de pasturatges.

Els principals conreus són els cereals, els farratges i les patates. La ramaderia (bestiar boví, sobretot) és la principal activitat econòmica. Hi ha mines d’antimoni. Estiueig. Forma part de l’àrea comercial de Ripoll.

El poble és a l’esquerra del Rigard, L’església parroquial és dedicada a sant Vicenç, romànica.

El municipi comprèn, a més, el poble de Planès de Rigard, annexat el 1967, el barri de les Casetes i la masia de Croells.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Excursionista – Imatges

Pardines (Ripollès)

14 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 31,05 km2, 1.226 m alt, 160 hab (2017)

0ripolles(o Vilatinyós)  Situat a la vall de Ribes, drenat pel Segadell, afluent del Freser, que travessa el terme d’est a oest (vall de Pardines), entre el puig de Cerverís, el Mont-roig i la serra de Conivella. Relleu muntanyós i molt accidentat, cobert de boscs i pasturatges.

L’economia es basa en l’explotació forestal, la ramaderia (especialment bestiar boví, i també oví i porcí) i les segones residències. Els principals conreus són els cereals, les patates i el farratge, i alguns petits horts prop del riu. Àrea comercial de Ripoll. Població en descens.

El poble és enlairat a la dreta del Segadell, església parroquial de Sant Esteve, de base romànica; resten vestigis d’una casa senyorial.

El terme comprèn, a més, els veïnats de Puigsac, de Vilaró, de l’Orri, de Pujalt i de Llavanera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ogassa (Ripollès)

19 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 45,22 km2, 951 m alt, 228 hab (2017)

0ripollesSituat al vessant sud-oriental de la serra de Sant Amanç fins a la portella d’Ogassa, al nord-oest de Ripoll, el terme s’estén fins a la riba dreta del Ter i del seu afluent, la riera d’Ogassa.

Agricultura pobra, amb conreus de cereals, patates i farratge. Ramaderia de bestiar boví i oví. Hi ha mines de carbó (a l’agregat de Surroca) que havien arribat a representar unes 40.000 tones anuals d’extracció, però actualment, ha causa de les dificultats geològiques del jaciment, han estat abandonades. S’hi fabriquen materials per a la construcció (ciment). Àrea comercial de Ripoll.

L’església parroquial del poble (Sant Martí) fou consagrada el 1024 i hi és venerada la Mare de Déu de Puigdefranca.

El municipi comprèn, a més, el poble de Vidabona, l’antic poble i actual refugi de Saltor, els veïnats del Bac de la Roda i Fogonella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Núria, santuari de

8 Respostes

(Queralbs, Ripollès)

Santuari (la Mare de Déu de Núria), situat al centre de la vall de Núria.

El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria. Segons la tradició, l’ermità sant Gil, procedent del desert de Fosses Marianes (Nimes) sojornà tres o quatre anys a la vall de Núria, on bastí una capelleta en una cova i hi deixà l’actual imatge (en realitat dels segles XII-XIII), una campana, una olla i una creu, i tot això fou descobert per un pelegrí vingut de Dalmàcia, Amadeu, vers el 1072.

Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella; s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638. L’hospital i la confraria posseïen béns territorials a la Cerdanya i al Ripollès.

El terratrèmol del 1428 destruí la capella i l’hospici, que fou refet el 1449 per un privilegi de la reina Maria de Castella, i el 1460 pels veïns i pel rector de Queralbs, que des d’aleshores tingueren cura del santuari. La primera capella de Sant Gil, basada en la tradició, fou bastida el 1615. El santuari fou reconstruït en 1640-48, i hi fou afegit un cambril el 1728.

Contribuí a la seva popularitat l’obra de Francesc Marès Història i miracles de la sagrada imatge de Nostra Senyora de Núria, escrita poc abans del 1666 i reimpresa moltes vegades fins a la fi del segle XIX, model en el seu gènere i a la qual s’anaren afegint nous miracles a cada edició.

Modernament ha estat renovada l’església, sobretot a la part frontal. Hi ha una albergueria, amb capacitat per a 600 persones, i un hotel (160 places).

El 1967 fou coronada canònicament la Mare de Déu. És considerada patrona dels pastors pirinencs (cada any se celebra un concurs de gossos d’atura) i és invocada contra l’esterilitat femenina (les dones, tradicionalment, posen el cap dins l’olla).

Molló (Ripollès)

19 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 43,09 km2, 1.182 m alt, 342 hab (2017)

0ripolles

Situat al sector nord-est de la vall de Camprodon, a la dreta del Ritort, afluent del Ter, al peu del coll d’Ares, al límit amb la Garrotxa i el Vallespir. El relleu és molt muntanyós, amb pinedes, rouredes i recorregut per moltes valls.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà (en característica rotació, sègol, fenc i patates), la ramaderia (bestiar boví, que aprofita les pastures naturals) i algunes activitats derivades de l’estiueig. Àrea comercial d’Olot. Regressió demogràfica.

El poble es troba en un turó, a la dreta del Ritort; s’hi destaca l’església parroquial de Santa Cecília, notable edifici romànic declarat monument històrico-artístic.

Dins el terme hi ha el poble d’Espinavell (on a l’octubre té lloc una fira ramadera de gran tradició) i el despoblat de l‘Oliva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Mogrony

7 Respostes

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga parròquia (Sant Pere de Mogrony), situada al vessant meridional de la serra de Mogrony, a 1.408 m alt, en un indret encinglerat.

L’edifici és romànic, d’una sola nau, amb tres absis trilobulats i un atri. S’hi accedeix a peu des del santuari de Santa Maria de Mogrony.

L’església de Sant Pere existia ja el 899, i fou refeta el 1130, dins del terme de l’antic castell de Mogrony (Mucronio o Mogronio). El castell és esmentat ja el 885, que Esclua el vengué a Guifré I el Pelós i aquest el donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Dins el seu terme s’erigí, el 1278, la vila o pobla de Gombrèn, i hom hi bastí el castell de Mataplana, que absorbí la jurisdicció del castell de Mogrony.

L’església de Sant Pere fou restaurada pels bisbes Morgades (1880) i Torras i Bages (1915); hom hi celebrà festes de tipus patriòtic i romàntic, per tal com Mogrony ha estat font d’una sèrie de llegendes èpiques sobre la reconquesta del país (Quintilià de Mogrony hi constitueix una mena de Pelagi català).

Llosses, les (Ripollès)

30 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 114,02 km2, 1.000 m alt, 213 hab (2016)

0ripolles

Situat a la vall de les Llosses, entre el Ter, límit oriental, i la riera de Merlès, al sud-oest de Ripoll. El terme és accidentat pels relleus de la serralada Pre-pirinenca, amb rouredes i pinedes.

Agricultura de secà (cereals d’hivern, farratges i patates). Ramaderia (ovins, bovins i porcí), i avicultura. Indústria tèxtil (filats de cotó) a la Farga de Bebiè, situada en un meandre del Ter, aprofitant el desnivell. Àrea comercial de Ripoll.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Maria (segle XII), amb un campanar del segle XVII i alguna reforma tardana.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sovelles, Matamala, Vinyoles de Portabella, Estiula, Viladonja (municipi independent fins el 1974) i Palmerola (municipi independent fins el 1991), el veïnat de Vila-seca, els antics pobles de Vallespirans i de Corrubí, les antigues quadres de Maçanes i les Planes, les masies de Portavella, Vilardell i Llentes, el santuari de Santa Margarida de Vinyoles i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb les masies de Cosp i de Moreta).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques