(Toses, Ripollès)
Antiga església (Sant Salvador de Maians), situada prop del coll de Maians (2.100 m alt), que separa el Ripollès de l’Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera franco-espanyola, i de la creu de Maians.
L’església és esmentada ja el 1270.
(Berguedà / Ripollès)
Cim (1.640 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques.
Contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l’Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera de Merdançol (terme de Castell de l’Areny i de Palmerola).
(les Llosses, Ripollès)
Masia, al nord del terme, al vessant meridional del ras de Llentes, sector dels rasos de Tubau en contacte amb la serra de Sant Marc d’Estiula.
Donà nom, el segle XIX, al terme i parròquia de Corrubí.
(ant: Llaiés) Poble, situat entre muntanyes, en una vall enlairada que davalla de la serra de Milany i que vessa les aigües al Ter, a través de les rieres de Vallfogona i de Tavèrnoles (o riera de Llaés).
L’antic castell de Llaés, ara rectoria, és en un pintoresc turonet, a llevant de la vall, prop de la gran masia de la Vila. Consta des del 919 en relació amb el monestir de Sant Joan de les Abadesses, el qual hi tenia l’alt domini, que conservà sempre.
L’església parroquial de Sant Bartomeu, situada al clos del castell, fou renovada per l’abadessa Ranlo i consagrada el 960; el bisbe i abat Oliba la tornà a consagrar el 1025; l’actual fou refeta al segle XVI.
Als segles XI i XII el castell formava part del comtat de Besalú, i el posseïen els vescomtes de Bas, senyors de Milany. El 1342 l’abat comprà al rei tot el domini del castell.
(Alpens, Osona / les Llosses, Ripollès)
(o la Guàrdia de les Llosses) Antic castell Comprenia els dos termes actuals, situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.
És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú; el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061. El 1270 n’era senyor Galceran de Pinós; els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia.
Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses; el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies de les quinze que tenia.
Pic (2.708 m alt) del Pirineu axial, sobre la vall del Ter, al sector septentrional del massís de Balandrau.
Està situat a la divisòria de les altes conques del Ter i del Freser i limita pel sud el circ d’Ulldeter.
El relleu és molt escarpat a causa de l’erosió glacial quaternària.
També és conegut com a pic de Gra de Fajol de Dalt per distingir-lo del de Baix o Petit (2.562 m alt), situat més al sud-est; ambdós estan units per la cresta de Fajol.
(Ripoll, Ripollès, abans 1127 – fi segle XIII)
Crònica anònima del comtes de Barcelona escrita en llatí a l’escola historiogràfica de Ripoll.
Iniciada sota els auspicis de Ramon Berenguer IV de Barcelona, va quedar enllestida en temps de Jaume I el Conqueridor.
Entre el 1267 i el 1283 en fou feta la versió catalana. Entre el 1303 i el 1314 es féu l’anomenada edició llatina definitiva, que comprèn fins a la fi del segle XIII.
Poble (1.150 m alt), a l’esquerra del Freser, aigua amunt del seu aiguabarreig amb la riera de Serrat.
L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839; pertangué al monestir del Canigó.
Antic municipi, al centre de la vall de Camprodon, agregat el 1965 a l’actual, a la vall mitjana del Ritort, envoltant gairebé l’antic terme de Camprodon. El sector nord, on hi ha el veïnat de Freixenet de Dalt, s’allargassa fins a la collada de Fembra Morta.
El Ter divideix la part meridional de l’antic terme en dos sectors: a l’oest, el format pels vessants meridionals de la serra Cavallera, on hi ha el poble de Cavallera, i a l’est, el format pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Antoni, coronada pel santuari de Sant Antoni de Camprodon, on hi ha el llogaret i antic castell de Creixenturri, el poble de Bolòs i la masia i església del Sitjar.
Dins l’antic terme hi havia, a més, les masies i els antics termes de Llandrius, de Rials i de Puigdefrancor. El sector originari del municipi era format per algunes masies com la de Freixenet, totes a la vall del Ritort.
Llevat de la colònia Estevenell, vora el Ter, tot l’antic terme és de caràcter rural: bosc, pasturatges (destinats a bestiar oví i boví) i prats regats.
Poble (1.281 m alt), a la vall de Ribes, a l’esquerra del Rigard.
La seva església parroquial és dedicada a sant Climent. Formava part de la baronia de Toses.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
Dades dels Països Catalans 