(Safor / Marina Alta)
Riera que, formada per diversos barrancs, recorre uns 24 km des dels estreps meridionals de la serra de la Safor fins que desapareix, abans d’arribar al mar, en una plana al·luvial entre la serra de Gallinera i la de Mestalla.
Forma la vall de Gallinera, solcada longitudinalment per la rambla, entre les serres d’Almirall i de Gallinera. Hi ha vuit pobles que formen el municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta).
Poble, al cor dels Aspres, al vessant oriental del coll de l’Orri, on neix la riera de Fontcoberta, afluent, per l’esquerra, de la Canta-rana.
L’església parroquial (Santa Maria de Fontcoberta) és, enlairada, al nord del poble, damunt la carena que separa les valls de les Illes i de Fontcoberta.
(o Ercs) Poble (1.340 m alt) de la parròquia, a la confluència del riu de Pal amb el d’Arinsal, el qual és conegut, també, fins a la seva unió amb la ribera d’Ordino, com a riera d’Erts.
Afluent esquerrà de la Tet, que neix sota el coll de Sant Joan, a la serra que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, dins el municipi de Trevillac.
Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l’esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu col·lector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibil·la.
(o riera Carbonell) Afluent esquerrà del Congost, que neix al vessant meridional de la roca Centella, límit sud-oest del massís del Montseny.
Després de passar per Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall, desemboca prop de Granollers.
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
Antic llogaret, de població disseminada, esmentat encara com a caseria el segle XIX.
Situat al comellar de Coanegra, vall del vessant meridional de la serra d’Alfàbia, que es forma dins el termes de Bunyola i d’Alaró, drenada per la riera de Coanegra (o torrent de ses Mates), que aflueix, per l’esquerra, al Pont d’Inca, al torrent Gros.
Rambla de la capçalera del Belcaire, amb el qual conflueix dins el terme.
Neix als contraforts més meridionals de la serra d’Espadà, a la partió d’aquest amb el Palància: les muntanyes de Cerverola (483 m alt).
Municipi dels Serrans (País Valencià): 62,81 km2, 322 m alt, 664 hab (2014)
(cast: Chulilla) Situat a la conca del Túria, que el travessa encaixat dins una vall molt estreta i sinuosa, on hi ha el salt de Xulella, de més de 100 m d’altitud, destinat a la producció d’electricitat, a la zona de parla castellana del País Valencià; l’oest és muntanyós. El seu terme és molt accidentat i cobert de matolls i pins.
Agricultura, dominada pels conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers); al regadiu s’hi cultiven cereals, patates i hortalisses. Àrea comercial de Llíria.
La vila és a l’esquerra del Túria, entre la mola de Xulella (513 m alt) i el turó que coronen les ruïnes de l’antic castell de Xulella, que fou el centre de la baronia de Xulella. L’església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels és del segle XVIII.
El terme inclou la caseria de Vanacloig.
Municipi i capital comarcal de la Foia de Bunyol (País Valencià): 177,71 km2, 271 m alt, 15.029 hab (2014)
(cast: Chiva) Situat al sector de la comarca que limita amb l’Horta, regat per la rambla de Xiva o riu de Xest, accidentat per la serra de Xiva i de la Parentxisa, a la zona de parla castellana del País Valencià. La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar.
Predomina el secà (vinya i oliveres); al regadiu hi ha cítrics i fruiters. Ramaderia de llana i porcina. Indústries derivades de l’agricultura (farines i olis), materials per a la construcció i mobles. Població en ascens.
La vila és situada a banda i banda del riu Xest, al peu del turó que coronen les restes de l’antic castell de Xiva, d’origen musulmà, i del santuari de la Mare de Déu del Castell, refet al segle XVIII; església parroquial de Sant Joan, construïda entre el 1739 i el 1781; resta el campanar de l’antiga església gòtica de Sant Miquel; la casa de la vila correspon a l’antic convent de franciscans observants, fundat el 1611.
La baronia de Xiva fou creada per als Montcada. Durant la primera guerra carlina tingué lloc la batalla de Xiva.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,07 km2, 228 m alt, 172 hab (2012)
(fr: Vivès) Situat a l’esquerra del Tec i el seu afluent el riera de Vivers, entre els vessants meridionals del coll de Llauró i la plana al·luvial regada, centrada per Sant Joan de Pladecorts, al límit del baix Vallespir. El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar.
La superfície agrícola és modesta, amb conreus de secà, la major part dedicada a la vinya (destinats a la producció de vi de qualitat superior), a més d’arbres fruiters, hortalisses i farratge. Ramaderia ovina. Al sud del terme hi ha explotacions d’argila per a la teuleria de Sant Joan de Pladecorts.
El poble és troba a la capçalera de la riera de Vivers, sota el pla del Mener; la seva església parroquial conserva un retaule de Sant Miquel dels primers anys del segle XVI; des del 1993 hi ha la seu de l’Institut Mediterrani del Suro.
Dades dels Països Catalans 