Despoblat, al sud de la vila, esmentat el 1238, centrat en l’antic castell de Serra (a l’indret de l’actual Castellet).
Serra -Ribera Alta-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Ribera Alta
Sellent, riu de
(Canal de Navarrés / Ribera Alta)
(o riu de Sallent) Afluent del Xúquer per la dreta, entre les dues comarques. Té un règim pluvial mediterrani irregular.
Originat per la unió de dos cursos d’aigua, procedents de la serra d’Énguera; s’estén amb traç sinuós fins que ha passat Sallent de Xàtiva, on pren la direcció nord fins que desguassa a la Vallfarta.
Se’n deriven sèquies (com la de Cotes i la de vall de Càrcer) per als regatges, els quals es concentren en el curs baix i són destinats al conreu dels tarongers.
Sellent *
Veure> Sallent de Xàtiva (poble i municipi).
Seguereny
Despoblat.
Santa Maria del Bonaire
Barri, d’origen modern, nucli de població obrera i immigrada, a 1 km del centre de la ciutat.
Santa Bàrbara -varis geo-
Santa Bàrbara (l’Albera, Vallespir) Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc.
Santa Bàrbara (Borriana, Plana Baixa) Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l’església de Santa Bàrbara.
Santa Bàrbara (Carcaixent, Ribera Alta) Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d’Alzira.
Santa Bàrbara (Montcada de l’Horta, Horta) Santuari, construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca.
Santa Bàrbara (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseria, al nord-oest de la vila, a l’esquerra del Vinalopó.
Santa Bàrbara * (Ulldemolins, Priorat) Veure> Sant Antoni i Santa Bàrbara (ermita).
Sant Francesc -Alzira-
Barri, dit també raval de la Muntanyeta, a llevant del nucli urbà.
Sant Antoni de Llombai
Ermita i caseria, 3 km a l’oest de la vila.
Sant Agustí, raval de
Antic raval, on fou creada, el segle XVI, la parròquia de Sant Joan.
Sanç -Ribera Alta-
Antic poble, bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al segle XIX.
Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l’habitaven. En féu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València (el 1646 tenia 17 veïns).
L’església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria de l’Énova. Hi ha les ruïnes d’un palau dit el castell de Sanç.
Dades dels Països Catalans 