Partida, a l’esquerra del Xúquer, a la part interior de la darrera gran volta descrita pel riu abans d’arribar a la ciutat. És regada per la sèquia d’Almúnia.
Era un antic lloc, documentat el segle XIII.
(Real de Montroi, Ribera Alta)
Caseriu, al peu de la serra que limita la vall dels Alcalans per occident.
La rambla de l’Algodar, la capçalera de la qual és compresa, en gran part, dins el termes de Torís (Ribera Alta) i Dosaigües (Foia de Bunyol), aflueix, per la dreta, al riu Magre prop de Real de Montroi.
(Ribera Alta, segle XX)
Títol senyorial, concedit el 1910 a Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana, desè comte de Casal, senyor d’Alginet.
La senyoria fou vinculada el 1549 per Jeroni de Cabanyelles, governador de València i ambaixador a França.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 24,09 km2, 150 m alt, 13.060 hab (2014)
Situat al nord de la comarca, a la zona de transició cap a l’Horta.
La principal font de riquesa del municipi és el regadiu (cereals, arròs, llegums, cacauets, oli, vi, tomàquets i taronges), que aprofita aigua de la sèquia reial del Xúquer i ha donat peu a la creació d’una important cooperativa agrícola. El secà i la indústria, derivada bàsicament de l’agricultura, complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.
La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.
La vila, una antiga alqueria islàmica, conserva part l’antic castell d’Alginet (centre del marquesat d’Alginet).
Dins el terme es troben els antics hostals anomenats la venta del Quincaller i la venta dels Algadins i l’ermita de Sant Josep.
Enllaç web: Ajuntament
Nom antic de la ciutat d’Alzira.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 41,77 km2, 18 m alt, 27.808 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer.
La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura de regadiu, que rep l’aigua, principalment, de la sèquia reial del Xúquer. La ramaderia estabulada, la indústria derivada dels productes agrícoles i el comerç completen les activitats econòmiques del municipi, la població del qual ha augmentat considerablement durant els dos últims segles.
La vila, situada a l’esquerra del riu Magre, era un antiga alqueria islàmica. Hi destaca l’església parroquial de Sant Jaume, renaixentista (amb el retaule de Sant Jaume), i l’antic convent dominicà, fundat el 1590.
El 8 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la vila, hi era ballada, entre altres danses, la muixeranga d’Algemesí.
Dins el terme hi ha els despoblats de Cotes, Pardines, Seguereny i Fentina.
Enllaços web: Ajuntament – Muixeranga
Partida. Al voltant de l’antiga venta dels Algadins.
El barranc dels Algadins serví de tema a una de les poesies més conegudes de Teodor Llorente (Vora el barranc dels Algadins).
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,41 km2, 94 m alt, 1.553 hab (2014)
(cast: Alfarp) Situat a la vall dels Alcalans, a banda i banda del riu Magre, al sud-oest de València.
El territori, bàsicament agrícola, és dominat pel secà (garrofers, oliveres, ametllers, farratges i cereals). El regadiu, principalment tarongers, aprofita aigües de la sèquia d’Alfarb, de la d’Alèdua i del subsòl. La ramaderia porcina i l’avicultura completen les activitats econòmiques. Àrea comercial de València. Amb tot, l’emigració, sobretot a València i França, ha estat una constant tradicional del municipi.
Entre Alfarb i el terme veí de Catadau han estat trobades restes i inscripcions lapidàries d’època romana.
Enllaç web: Ajuntament
Sèquia, una de les que porta l’aigua de la sèquia reial del Xúquer.
Despoblat i antic castell, situat davant mateix d’aquesta vila, a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre.
Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, a l’època de llur expulsió. Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent.
Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de població, però aquest lloc acabà per desaparèixer.
Dades dels Països Catalans 