Arxiu d'etiquetes: Ribera Alta (hist)

Carlet, comtat de

(Ribera Alta, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit el 1604 a Jordi de Castellví i López de Mendoza, senyor de Carlet (Ribera Alta) i de Tous i de Terrabona, pels seus serveis durant el setge de la Goleta i en la repressió de l’aixecament dels moriscs.

El títol ha passat als Armet.

Benimeixís, marquesat de

(Ribera Alta, segle XVIII – )

Títol, atorgat l’any 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.

La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu nét, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo (marquesat de Benimeixis i de Sistallo). El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde.

Antella, baronia d’

(Ribera Alta, segle XVI – )

Títol concedit el 1568 al cavaller Miquel de Salvador, senyor d’Antella, Rafalet i la Xarquia.

Passà a les famílies Dassió, Ferrer de Pròixida, Peres de Calataiud, Roca, Ortís de Rodrigo i Rovira.

Alzira, vescomtat d’

(País Valencià, segle XIX – )

Títol concedit el 1865 a Clementina de Roncali y Díaz de Reguero, filla del comte d’Alcoi.

A la seva mort passà a la família Bertodano.

Alzira, governació d’ -1707/1833-

(País Valencià, 1707 – 1833)

Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alzira.

Comprenia la Ribera, excepte la vall Farta i Sallent de Xàtiva, que eren de la governació de Montesa, i l’Ènova, Sant Joan de l’Énova, Rafelguaraf, Manuel, la Pobla Llarga i Castelló de la Ribera, que pertanyien a la de Xàtiva; en canvi, Iàtova, Macastre i Alboraig, de la Foia de Bunyol, i Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, de l’Horta, eren compreses en aquesta mateixa governació.

Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial.

Alberic, baronia d’

(Ribera Alta, segle XIII – segle XIX)

Demarcació senyorial. Comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda; era anomenada, comunament, les Baronies.

La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del segle XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado; com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837.