(es Migjorn Gran, Menorca, juny 1912 – 31 maig 1913)
Publicació quinzenal. Portaveu de la Secció Minerva des Migjorn Gran.
Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i B. Borràs i Piris.
(Mallorca, 1921 – 1962)
Revista mensual. Fundada per Gaspar Munar. Portaveu del santuari de Lluc, en foren precedents “Guia de Lluch” (1884, cinc números) i “Lluch” (1908-10, vint-i-cinc números).
Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys 1930. Amb la guerra civil i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar.
El 1962, sota l’impuls de Cristòfor Veny, es transformà en “Lluc”, de capçalera en català, i intentà una nova orientació. Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny, n’ofegà les possibilitats, i el 1968, superades aquestes circumstàncies, tornà sota la direcció de Veny,
(Palma de Mallorca, 1962 – )
Revista mensual en català. Continuadora del periòdic religiós “Lluch”, que en el període 1908-10 fou portaveu de la Congregació Mariana de Seglars Catòlics. Encetà una segona època l’any 1943.
Dirigida entre 1974 i 1987 per l’Obra Cultural Balear, va adoptar una línia més general i per a un públic més majoritari.
Posteriorment, tornà a la seva vinculació religiosa.
(València, gener 1937 – Barcelona, gener 1939)
Revista mensual, de crítica, assaig i poesia. Se’n van editar 23 números.
En foren capdavanters -amb col·laboració d’intel·lectuals catalans- Rafael Alberti, Luis Cernuda, Prados, etc. El secretari de redacció fou Joan Gil-Albert, valencià.
Constituïa l’òrgan dels escriptors que defensaven la legalitat republicana o el procés revolucionari.
(València, jun/1969 – abr/1972)
Revista bibliogràfica mensual. Fundada i editada per Joan Senent i Anaya.
Era redactada totalment en català, l’ús del qual reivindicava.
Arribà a fer una tirada de 8.000 exemplars. Fou suspesa governativament al número 29.
(Alcoi, Alcoià, juny 1923 – València, novembre 1928)
Revista mensual, anarquista, que aparegué primerament a Alcoi (1923-25) i després a València (1925-28). Fou editada i dirigida per Joan Juan i Pastor.
Tingué un caràcter eclèctic i insistí especialment en temes com la gimnàstica, el naturisme i l’amor lliure.
Posteriorment es convertí en “Estudios”.
(València, 7 juny 1808 – gener 1815)
Publicació quinzenal en castellà que fou publicat amb diversos títols.
Va ésser el primer periòdic polític del País Valencià i l’òrgan de la Junta Suprema de València durant la guerra del Francès.
(Llo, Alta Cerdanya, 1975 – ? )
Revista d’aparició irregular. De redacció bilingüe, però amb molta preponderància del català.
S’ocupa de temes d’antropologia, de geografia, d’història, etc, de la Cerdanya, a mig camí entre l’alta erudició i la divulgació, però amb indiscutible incidència popular, sense descurar els temes d’actualitat.
(Palma de Mallorca, gener 1844 – fi 1844)
Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador.
Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald.
Hi col·laboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer.
(Perpinyà, setembre 1970 – 1981)
Publicació periòdica. D’aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats. Fins al novè número es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d’Estudis i Animació (CREA). A partir del núm. 10 (1973) fins a la seva desaparició de fet, fou el portaveu de l’Esquerra Catalana dels Treballadors.
Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l’ECT o li eren afins.
A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins del catalanisme nord-català d’esquerres, del qual ha estat l’expressió més radical, fins a l’aparició de “La Nova Falç” (1977).
Dades dels Països Catalans 