Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Esquerra Valenciana

4 Respostes

(València, 26 juliol 1934 – 1937)

Partit polític republicà i autonomista. Fundat per un grup de dissidents (el sector més federalista i esquerrà) del Partit d’Unió Republicana Autonomista de Sigfrid Blasco-Ibáñez.

Presidit per Vicent Marco i Miranda, intentava de connectar amb la vella arrel federalista del republicanisme valencià i evolucionà cap a un marcat nacionalisme.

Va participar, integrada en el Front Popular, en les eleccions del febrer de 1936, on el seu president tragué una acta de diputat a les corts per València, i ingressà dins la minoria parlamentària de l’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una creixent vinculació.

A partir del 1937 tingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits.

Escarguel, Lazare

Deixa un comentari

(Rotier, Llenguadoc, 23 març 1816 – 26 maig 1893)

Polític. S’establí a Perpinyà, on es casà. Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà (1870-74).

Presidí diversos anys l’assemblea departamental; fou diputat d’extrema esquerra (1871-73 i 1876-81) a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891. Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotier.

Eclaireur des Pyrénées Orientales, L’

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1880 – 1895)

Diari republicà. Fundat per Emili Brousse, òrgan dels radicals.

El 1885 defensà l’aliança radical-socialista, enfront del mateix Brousse, d’unió radical.

Dualde i Furió, Vicent

2 Respostes

(València, 3 juliol 1851 – 12 març 1917)

Jurista i polític. D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” (1873 i 1875-78), i fou diputat a les corts el 1893. La creixent expansió del blasquisme, frenà la seva carrera pública.

Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat Penat en 1910-12.

Fou el pare de Joaquim Dualde i Gómez.

Darder i Cànaves, Emili

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 20 juny 1895 – 24 febrer 1937)

Metge i polític. Estudià a la Universitat de Barcelona i a partir del 1927 dirigí la Secció d’Epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Illes Balears.

Fou un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), que presidí (1925-31). Del Partit Republicà Federal, s’uní el gener de 1932 a l’escissió que creà Acció Republicana. A partir de l’abril de 1934 formà part del consell executiu d’Esquerra Republicana Balear.

Fou alcalde de Palma de Mallorca els períodes desembre de 1933-octubre de 1934 i febrer-juliol 1936. empresonat i jutjat durant la guerra civil per les tropes franquistes, fou afusellat.

Carreres i Bayarri, Gerard

Deixa un comentari

(València, 1885 – 1936)

Polític. Milità al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez i era membre de la diputació de València en ésser implantada la Dictadura de Primo de Rivera (1923).

Fou diputat per València a les corts del 1931 i del 1933.

Carreras i Reura, Francesc

1 Resposta

(Maó, Menorca, 5 juny 1896 – Madrid, 12 octubre 1951)

Polític republicà. Es doctorà en farmàcia. Fou nomenat governador civil de les Illes Balears (abril 1931), càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent.

Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid (del febrer al 20 juliol 1936), passà a exercir càrrecs dins el govern republicà.

Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos. Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir.

Cantón Balear, El

1 Resposta

(Palma de Mallorca, abril 1873 – gener 1874)

Periòdic republicà federal. Dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, fins que fou suspès per ordre governativa.

Tenia la redacció a la societat de socors mutus L’Auxili Federal i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo”.

De fora Mallorca hi col·laboraren Roque Barcia, Jose Paul y Angulo i Mina Puccinelli.

Cantó Valencià

1 Resposta

(València, 19 juliol 1873 – 8 agost 1873)

Entitat política. Constituïda per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles.

Fou dissolt en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos; els membres de la junta es refugiaren a Cartagena.

Botella i Asensi, Joan

2 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 10 juny 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 juny 1942)

Advocat i polític. Afiliat al republicanisme radical i de tendències socialistes, fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista.

Fou diputat a les Corts durant la II República i formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas (1933. Ministre de Justícia durant els governs de Lerroux i de Martínez Barrio (1933).

Fou el pare de Virgili Botella i Pastor.