Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Marsà i Bragado, Antoni

(Madrid, 1877 – 12 octubre 1965)

Republicà. Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid (1895-1903).

Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble.

Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia paral·lela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow.

Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez; tornà al partit republicà federal el 1913.

Marial i Tey, Juli

(Barcelona, 20 abril 1853 – 16 agost 1929)

Polític i mestre d’obres.

Republicà federal i amic de Vallès i Ribot, participà en el moviment d’Unió Republicana del 1903, i després en el de Solidaritat Catalana, i fou elegit diputat a corts per la Bisbal el 1907.

Adherit a Esquerra Catalana, fou un dels fundadors de la UFNR (Unió Federal Nacionalista Republicana) (1910), i en fou expulsat el 1913. Finalment passà als radicals.

Fou regidor de Barcelona a partir del 1901 i després del 1909, i tingué una intervenció directa en la resolució del dèficit municipal, mitjançant l’entesa amb el Banc Hispano Colonial, el 1905, i posteriorment en la qüestió de la municipalització de les aigües de Barcelona, en 1912-13.

Marcilla y Marín, Enrique

(Granada, Andalusia, 1848 – Barcelona ?, segle XIX)

Polític republicà. Resident a Catalunya des del 1853, participà a la revolta de setembre de 1868 a Barcelona.

Durant la restauració s’afilià al partit republicà de Ruiz Zorrilla i organitzà la conspiració de 1884-86.

Unit al lerrouxisme des del 1904, fundà la Fraternitat Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del districte sisè, a Barcelona.

Manifest d’Intel·ligència Republicana *

(Barcelona, maig 1930)

Veure> Intel·ligència Republicana, Manifest d’  (declaració programàtica).

Madeja Política, La

(Barcelona, 1 novembre 1873 – 3 març 1876)

Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de “La Flaca”. Fou editat en castellà.

Hagué de suportat diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja”.

En els seus últims temps fou mensual, i la col·lecció completa és de 22 números.

Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava AºWº.

Lucha, La -diari Barcelona-

(Barcelona, 3 setembre 1916 – 7 juny 1919)

Diari, publicat com a òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català.

Fou dirigit per Marcel·lí Domingo i tingué com a redactors Joan Comorera i Lluís Companys, i com a col·laboradors, Pablo Iglesias i Miguel de Unamuno.

Preparà l’ambient de vaga revolucionària el 1917.

Loro, El

(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)

Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.

Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.

Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.

Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.

Jover i Marquet, Eusebi

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1839 – Barcelona, 1919)

Polític republicà.

Fou regidor i alcalde accidental de Barcelona (1869-70) i diputat provincial (1872-73). A l’època de la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya.

Afavorí l’entrada de Lerroux a Barcelona (1901).

S’adherí a Solidaritat Catalana, de la qual fou senador per Lleida (1907).

Joventut d’Unió Republicana

1 Resposta

(Barcelona, 1904 – 1937)

Organització juvenil. Fundada per Francesc Layret.

Convocà un Congrés Internacional de Joventuts Republicanes (1906) i un altre d’exclusivament català (1908), en què intervingueren les joventuts del Centre Nacionalista Republicà, del Partit Federal i de la Unió Catalanista.

Intel·ligència Republicana, Manifest d’

Deixa un comentari

(Barcelona, maig 1930)

Declaració programàtica, publicada al setmanari barceloní “L’Opinió”, que defensava la necessitat d’implantar una república federal de contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).

Fou signada per una extensa varietat de representants de forces polítiques catalanes, que intentaven donar una alternativa diferent a la de la Lliga en uns moments en què la monarquia espanyola havia assolit un elevat grau de descomposició.

Així, agrupà membres d’Unió Socialista de Catalunya, republicans radicals, republicans, sindicalistes, obreristes i també membres d’Acció Catalana.