Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Palet i Riba, Josep

(Rubí, Vallès Occidental, 1845 – 1908)

(Palet de Rubí) Guerriller republicà i polític. Lliurepensador i anticlerical. Va prendre part, entre altres, en el moviment revolucionari del 1868.

Fou diputat provincial els anys 1869 i 1873. Identificat amb la política d’Estanislau Figueras, en ésser proclamada la república, operà juntament amb Joan Martí, Xic de les Barraquetes, contra els carlins, i obtingué la victòria de Berga.

També junts, lluitaren en pro de la causa republicana a Sarrià, després del cop d’estat de Pavia (gener 1874).

Acollit a l’indult que es promulgà amb la restauració de la monarquia, es retirà de la política.

Palà i Borràs, Antoni

(Mediona, Alt Penedès, 1881 – Guardiola de Font Rubí, Alt Penedès, 1971/72)

Polític. Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar (1905) i del Centre Nacionalista Republicà (1906).

Posteriorment, a les Corts, fundà l’Ateneu Democràcia (1910) i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911.

Així mateix publicà els setmanaris catalanistes “El Cor del Poble” (1912) i “Germinal” (1915), òrgan de les joventuts de la UFNR.

Obrero, El -Barcelona, 1864/66-

(Barcelona, setembre 1864 – juny 1866)

Periòdic obrerista en castellà. Dirigit per Antoni Gusart.

De tendència republicana demòcrata-cooperativista, organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre de 1865.

Desaparegué per la prohibició de les autoritats militars.

Nougués i Subirà, Julià

(Reus, Baix Camp, 1867 – Calataiud, Aragó, 1928)

Polític republicà i advocat. Ingressà al Centre Federal de Reus, i des del 1903 fou diputat a corts, fins al 1923.

Adherit a Solidaritat Catalana (1907) i posteriorment proper a la UFNR, mantingué, tanmateix, una particular independència, basada en la seva força electoral a Tarragona.

El 1911 presidí la comissió de parlamentaris catalans que presentà a Canalejas el projecte de bases de la Mancomunitat, participà en l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i en 1918-19 fou un actiu defensor a les corts de la campanya per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Noi de les Barraquetes, el *

Sobrenom del polític republicà català Vicenç Martí i Torres (1830-66).

Miró i Trepat, Laureà

(Barcelona, 31 desembre 1882 – 15 març 1916)

Polític republicà.

Del Partit Republicà Federal, fou vice-president de l’Associació Escolar Republicana (1901).

De la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 (i també el 1910 i el 1914).

De l’UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista (1912) i fou director de “La Publicidad”.

Mir i Miró, Josep Antoni

(Tarragona, 1863 – Barcelona, 20 octubre 1921)

Dirigent republicà. Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat.

Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona. Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical.

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona en diverses legislatures i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida.

Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915.

Matas i Hortal, Joan

(Figueres, Alt Empordà, 15 desembre 1826 – Buenos Aires, Argentina, 21 setembre 1894)

Polític.

Unit a Abdó Terradas ja el 1840, s’afilià al partit republicà, el 1843 va ésser un dels defensors del castell de Sant Ferran, de Figueres, com a partidari de la junta suprema de Barcelona. Es distingí, a Figueres, en la revolució del 1854 i en la revolta arran del cop d’estat d’O’Donnell (1856).

Exiliat, entrà al Principat pel setembre de 1868, amb el general Pierrad per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell. Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 i prengué part activa en l’organització del partit federal.

President de la Diputació de Girona (1871). Va ésser, un cop proclamada la República, president de la diputació de Girona (1871) i governador civil d’aquesta ciutat (1873-74).

Un cop restaurada la monarquia, va organitzar el partit federal a l’Empordà i va ésser elegit membre del Consell Federal de Catalunya, fins que el 1889 va anar a Buenos Aires.

Massó i Simó, Lluís

(Riudoms, Baix Camp, 15 agost 1867 – Madrid, 21 octubre 1946)

Republicà. Dirigent del partit republicà federal a Reus, hi organitzà la vaga de l’1 de maig de 1890.

Emigrat a Barcelona, hi fundà diverses escoles laiques per a obrers, que tingué com a òrgan de premsa “El Programa” i fou secretari polític de Baldomer Lostau.

Unit al lerrouxisme, tornà al Baix Camp i al Priorat per organitzar el partit republicà radical.

Martí i Torres, Joan

(Martorell, Baix Llobregat, 1834 – 18 gener 1909)

“el Xic de les Barraquetes“  Revolucionari republicà.

L’assassinat del seu germà Vicenç “el Noi de les Barraquetes”, decidí la seva dedicació a la política.

Fou un dels homes d’acció del partit republicà, i el 1873 comandà un batalló en la lluita contra els carlins.

Arran del cop d’estat de Pavia, s’aixecà a favor de la República a Sarrià (Barcelona), al capdavant de vuit-cents homes, però al cap de dos dies fou vençut (1874).