Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Roig i Armengol, Ramon

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1860 – Barcelona, segle XX)

Polític republicà. S’uní ben jove al republicanisme federal.

Després d’assistir al Primer Congrés Catalanista (1880), participà en la creació de la Joventut Federalista (1881), que presidí posteriorment. El 1883 fundà a Vilanova el diari “El Mensajero”.

El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic “La Región de Levante”.

El 1894 s’establí definitivament a Barcelona. Poc després fundà “La Autonomía” (1896-99), que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga.

Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i secundà Vallès i Ribot en l’aproximació a la Unió Catalanista el 1899; promogué la creació de la societat Catalunya Federal (1904) i, després d’unir-se a Solidaritat Catalana, signà les bases constitutives de la UFNR (abril 1910).

Elegit diputat provincial el 1910, formà part de la comissió que elaborà el projecte de Mancomunitat el 1911.

Era propietari d’una indústria de filats i es mantingué molt relacionat amb el Foment del Treball Nacional i la Cambra Industrial. Presidí la comissió patronal de la conca del Ter i el Freser durant el conflicte obrer del 1913. Posteriorment es retirà de la vida política activa.

És autor d’un interessant Mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona (1890).

Rocha García, Juan José

Deixa un comentari

(Cartagena, Múrcia, 15 juny 1876 – Barcelona, 27 juliol 1938)

Polític republicà radical. Conegué Lerroux (1904), s’instal·là a Barcelona el 1905 i aviat fou el seu secretari particular (1906-09).

Fou regidor a partir del 1913, cap de la minoria radical a l’ajuntament i alcalde de Barcelona (1917). Més tard, amb la proclamació de la Segona República, fou ambaixador a Portugal i, successivament, ministre de marina (1933-35), d’estat (1935) i d’instrucció pública (1935) en diversos governs de majoria radical.

S’anà implicant en els negocis foscs creats a l’entorn del partit i hagué de dimitir i retirar-se de la vida política arran dels escàndols de l’estraperlo, Tayà, etc.

Roca i Galès, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 1828 – 19 gener 1891)

Obrer i republicà federal. Va conèixer molt bé la situació dels treballadors i els barris humils.

El març de 1873 va formar part d’un jurat mixt per regular els jornals i les hores de treball. Fou un dels organitzadors de la manifestació del 21 de març de 1869 en protesta del canvi del proteccionisme al lliurecanvisme segons les reformes econòmiques de Figuerola.

Fou director del diari obrerista “La Asociación” de Barcelona, que va desaparèixer el juliol de 1868.

Fou president de l’Institut Industrial i escriví diverses memòries on demostrà la seva competència en qüestions econòmiques.

Enllaç web: Fundació Roca Galès

Rispa i Perpinyà, Francesc

Deixa un comentari

(Camp de Tarragona, segle XIX)

Militar republicà. Federal intransigent, intentà fer aixecar Béjar per l’octubre de 1869 i posteriorment, resident a Madrid, fou el principal redactor i director d'”El Combate” (1870 i 1872).

El 1873 fou el vice-president del Comitè de Salvació Pública que preparà la insurrecció que havia de derivar cap al cantonalisme.

És autor de Cincuenta años de conspirador (Memorias político-revolucionarias) 1805-1903 (1932), una de les fonts importants per a l’estudi de les actuacions clandestines dels demòcrates i dels federals intransigents.

República Catalana

República Catalana de 1931

(Catalunya, 14 abril 1931 – 17 abril 1931)

Règim proclamat des del Palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola.

Tres dies després, amb la visita a Barcelona de tres ministres del govern provisional de Madrid –Nicolau d’Olwer, Marcel·lí Domingo i Fernando de los Ríos- es produí l’acord de substituir la República Catalana per una Generalitat de Catalunya i hom fixà el procés d’elaboració d’un estatut d’autonomia que havia d’ésser aprovat en definitiva per les corts constituents espanyoles.

En realitat, el gest inicial de Macià fou ambigu i provisional, amb un gradual abandó del to independentista.

Quintana i de León, Albert de

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 5 octubre 1890 – Madrid, 18 juny 1932)

Polític republicà, advocat i escriptor.

Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, col·laborà a “El Poble Català”, “La Publicitat” i “El Día Gráfico” (Barcelona), “El Autonomista” (Girona) i “El Sol” (Madrid).

Diputat provincial de Girona (1918-21), durant la II República fou governador civil de Girona i diputat d’ERC a les corts constituents per Girona (1931).

Queraltó i Ros, Jaume

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1868 – Barcelona, 1932)

Metge. Republicà convençut, col·laborà a revistes i periòdics estrangers, on tractà sobre qüestions i problemes científics, als quals donava solucions radicals.

Fundà la “Gynecologia Catalana”, la primera revista mèdica escrita en català. Fou president de l’Institut Mèdic Social de Catalunya i president honorari del Primer Congrés d’Higiene de Catalunya (1906).

Autor de La medicina antitérmica en los procesos febriles agudos, Higiene de la mujer, La tasca social de la higiene i Balance social de la tuberculosis.

Puig d’Asprer, Josep

(Barcelona, 24 agost 1870 – Madrid, 13 novembre 1938)

Polític republicà i advocat. Fou membre del partit radical des de la seva fundació, del comitè de la Lliga dels Drets de l’Home (1905) i diputat provincial (1917).

Col·laborador de la Mancomunitat, en ésser proclamada la República fou governador civil de Lleida i diputat a les corts per Girona (1931).

El 1934 fou nomenat director general d’Administració Local i president de la comissió mixta de traspàs de serveis a la Generalitat, càrrec que dimití per les dificultats que el govern espanyol posà al traspàs dels serveis de radiodifusió.

Abandonà també el partit radical, a causa de la seva política anticatalana.

Pinilla Fornell, Jesús

(Navia, Oviedo, Astúries, 10 novembre 1874 – Montpeller, França, 19 abril 1942)

Polític republicà. Advocat, el 1903 passà a la Unió Republicana després d’haver estat partidari de Canalejas.

Fou elegit regidor el 1905 i poc després s’uní al lerrouxisme contra Solidaritat Catalana. El 1913 passà al Partit Reformista i el maig de 1915 fou un dels signants del manifest constitutiu del Bloc Republicà Autonomista.

Finalment, participà també en la creació del Partit Republicà Català (abril 1917).

Pi i Sunyer, Francesc

(Roses, Alt Empordà, 6 abril 1857 – Barcelona, 1907)

Polític republicà. Nebot de Francesc Sunyer i Capdevila. Del partit republicà federal, col·laborà a “El Nuevo Régimen” de Madrid i a “El Federal” de València.

Encapçalà l’escissió pro-catalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit. Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa. El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana.

És autor d’El problema catalán (1906).

Fou el pare de Josep Maria Pi i Sunyer, i germà de Jaume i de:

Pere Pi i Sunyer (Roses, Alt Empordà, 1846 – 1928)  Polític. Milità en partits republicans i fou diputat a corts els anys 1905 i 1908, representant, aquest darrer any, Solidaritat Catalana. Fou col·laborador de “La Publicitat”.