Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Ferrer, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1777 – 1821)

Eclesiàstic i historiador. Pertanyent a l’Oratori de Sant Felip Neri, des del 1801.

És notable la seva obra Barcelona cautiva (7 volums, 1815-19), en que descriu, en forma de dietari, la situació de la ciutat durant la dominació napoleònica (1808-14) i aporta un bon nombre de documents. A la fi de l’ocupació (1814) fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert.

Publicà també El joven francés en la Trapa de España (1814), una Relación (1814) sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió (fou confessor d’un d’ells com a vicari de Sant Just) i deixà inèdites altres obres i alguns fullets, com Efemérides barcelonesas i Barcelona antigua y moderna.

Morí víctima de la febre groga exercint el seu ministeri.

Feliu de la Penya i Farell, Salvador

3 Respostes

(Barcelona, 1674 – després 1721)

Religiós mercedari. Fill de Narcís Feliu i germà de Narcís.

El 1695 era prior del convent de l’orde a Barcelona. Per aquest temps es veié complicat en la pugna que hi hagué entre el Reial Consell i la inquisició, precisament per negar-se a reunir la comunitat i obligar-la a definir-se en un cas on no havia pas de ficar-se. Fou expulsat de Barcelona per uns dies.

El 1702 passà un mes a Alger, com a redemptor de captius, formant part d’un grup de religiosos que aconseguiren la llibertat de 146 presoners. Passà a Barcelona el gran setge de 1713-14. Sembla haver-se significat com a austròfil.

Per l’agost de 1713 fou membre de la junta de teòlegs que autoritzà el govern perquè disposés de l’argent de les esglésies. L’esmentada tendència austròfila, i encara el fet d’ésser germà de Narcís, fou causa que els borbònics l’incloguessin al contingent de religiosos expulsats del país per ordre de 2 d’octubre de 1714.

De moment es traslladà a Sicília, i després a Gènova. El 1721, sense permís, tornà a Barcelona, on sol·licità permís per a desembarcar, encara que trigà bastant a obtenir-lo, al final hi reeixí sota la condició de recloure’s per complet al convent de l’orde.

Federació d’Associacions Cristianes de Pares d’Alumnes

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XX – )

Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d’alumnes d’escoles cristianes de Catalunya.

El seu àmbit escolar d’implantació és l’ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes.

Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa.

Realitza, a més, una tasca d’informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades.

Fauria, Pere Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Eclesiàstic i jurista. Fou beneficiat de la seu de Vic, mestre de patges del bisbe de Vic, Andrés de San Jerónimo, i rector d’Avinyó (Bages).

Escriví, amb intenció purament religiosa, però curós alhora del llenguatge i la versificació, el Romança a la vida, miracles i mort del gloriós sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, editat el 1627 i el 1722.

Faiol, Gaspar Vicenç

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV)

Dominicà. Professor de l’Estudi General de Lleida.

Fou primer prior del convent de Sant Onofre de València i, poc després, vicari general de l’observança de la província d’Aragó (1491).

Fundà el convent de monges de Santa Caterina, a València, el 1491. Estengué la reforma a diversos convents claustrals.

És autor de diversos tractats: De articulis fidei, De Sacramentis (recopilació de les seves lliçons), Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos.

Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1988 – )

Institució eclesiàstica d’ensenyament superior. Forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull.

Hereva d’una llarga tradició d’estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988.

Manté una estreta col·laboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s’hi troben relacionades.

Facultat de Teologia de Barcelona -1968/86-

21 Respostes

(Barcelona, 7 març 1968 – 1986)

Institució eclesiàstica d’ensenyament superior, per a tot Catalunya. Erigida canònicament el 1968, fou promoguda a partir de dues institucions ja existents: la Facultat de Teologia dels jesuïtes, amb seu a Sant Cugat del Vallès, i el Seminari Conciliar de Barcelona, afiliat fins aleshores a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.

Com a conseqüència d’aquest origen, consta de dues seccions: la de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona, amb organització i activitats autònomes, si bé amb voluntat de coordinació i d’arribar, finalment, a la fusió,

N’és gran canceller l’arquebisbe de Barcelona i vice-gran canceller, el provincial dels jesuïtes catalans.

El 1986 es convertí en la Facultat de Teologia de Catalunya.

Fabra, Miquel de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII – València, 1250)

Religiós dominicà. Amb un altre dominicà, fra Berenguer de Castellbisbal, acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca i de València.

Les seves paraules enardiren extraordinàriament les tropes, fins al punt d’exercir una considerable influència moral sobre l’esperit combatiu de les forces.

Fundà els convents de l’orde dels Predicadors de Palma i de València. El 1248 intervingué, amb Ramon de Penyafort i l’arquebisbe Pere d’Albalat, en el nomenament d’un bisbe per a Lleida.

És venerat com a beat.

Ezra ben Selomó

3 Respostes

(Girona, 1160 – 1238)

Figura central del cercle cabalístic de Girona. Continuador i divulgador de les doctrines esotèriques elaborades a Provença.

És autor de comentaris a les Hagador talmúdiques, d’un famós comentari al Càntic dels càntics i de dues cartes sobre doctrina cabalística.

Evangelista de Montagut

1 Resposta

(Montagut de Fluvià, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1968)

(Esteve Blanch i Busquets)  Religiós caputxí (1902). Fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses.

Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intel·lectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus “Catalunya Franciscana” i “Apostolado Franciscano”.

Publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde (1932).

Col·laborà a la revista “Estudis Franciscans” i al periòdic “El Matí”.