Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Organyà, Joan d’

(Catalunya, segle XII – Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1192/95)

Religiós fundador premostratenc. Sembla que vers el 1150 ingressà al primer monestir premostratenc de Vallclara (Priorat).

Extingit aquest monestir (1158), marxà a Montmalet (Vilanova de les Avellanes), on fundà (1166), amb la protecció del comte Ermengol VII d’Urgell, un monestir, que a la seva mort es refongué amb el veí de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Fou venerat com a beat a l’església de Bellpuig, fins al 1835, i a la capella-cova de Montmalet, on es creu que visqué.

Oliver i Batlle, Rafael

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 13 desembre 1866 – Odelló, Alta Cerdanya, 18 setembre 1928)

Religiós escolapi i escriptor. Publicà una gramàtica per a l’aprenentatge del francès (1899), un llibre de lectures moralitzants titulat Jardín de las niñas (1901), i diverses comèdies en un acte.

També escriví en català.

Nova Terra, Editorial

(Barcelona, 1957 – 1978)

Editorial. Fundada pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC).

Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres (col·lecció L’Home Nou) i ajudar el moviment obrer en general (col·leccions Síntesi i El Mundo y los Hombres) i la pedagogia popular (col·leccions Nadal i Navidad).

Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la col·laboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com Trabajo y Sociedad i Temps de Concili, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII.

Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats (1969) durant mig any. Des del 1970 fins què cessà l’activitat de l’editorial, en fou director literari Joan Carrera.

Creà tres premis: Premi Nova Terra (des del 1964), sobre el món del treball, Antoni Balmanya (des del 1964), sobre pedagogia, i Carles Cardó (des del 1967), sobre assaig religiós.

Des del 1971 començà a publicar literatura (amb les col·leccions El sentit de la història i J.H.) i des del 1975 (arran de la publicació de les conferències de Les terceres vies a Europa) tractà els temes del canvi democràtic: es féu càrrec de la revista “Oriflama”, que convertí en setmanari i impulsà la col·lecció Noves Actituds.

Nahman, Mosé ben *

Veure> Bonastruc de Porta (o Nahmànides)  (nom conegut del rabí de l’aljama de Girona, 1194-1270).

Museu Diocesà d’Urgell

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 7 agost 1957 – )

Museu. Situat a l’església de la Pietat i a la casa del deganat contigües al claustre de la catedral. Recentment ha estat ampliat i remodelat amb instal·lacions actualitzades.

Entre els objectes que conserva destaquen el Beatus de la Seu (970) i el sarcòfag de sant Ermengol (1755), obra de Pere Llopart.

En les seves col·leccions hom troba pintura mural (segles XI-XIII), escultura medieval, taules gòtiques i renaixentistes, orfebreria religiosa (segles XI-XVIII) i teixits (segles XI-XIV).

Enllaç web: Museu Diocesà d’Urgell

Muntadas i Romaní, Miquel

(Capellades, Anoia, 30 novembre 1808 – Montserrat, Bages, 8 març 1885)

Benedictí. El 1865 fou elegit prior del monestir de Montserrat i, el 1875, Pius IX el nomenà abat perpetu. Reorganitzà la comunitat i restaurà el santuari.

Autor del llibre Montserrat (1871).

Muntadas i Font, Pere

(Manresa, Bages, 7 març 1847 – Barcelona, 4 abril 1899)

Religiós escolapi. Passà bona part de la seva vida a Cuba, com a sots-director i rector del col·legi de Guanabacoa.

Fundà la revista “El Mensajero Católico”, que dirigí. És autor de discursos, sermons i poesies.

Mulet, Francesc -religiós, s. XIV/XV-

(Manresa, Bages, segle XIV – 1428)

Canonge de la seu de Manresa, doctorat en lleis.

Amb ocasió de la provisió d’una pabordia, fou assassinat pel pare d’un dels pretendents.

Una tradició, recollida en acta notarial seixanta anys després, diu que ressuscità per proclamar la seva fe en la concepció immaculada de Maria.

Morell, Juliana

(Barcelona, 16 febrer 1594 – Avinyó, Provença, 26 juny 1653)

Humanista i religiosa. Filla d’un banquer que s’instal·là a França en arruïnar-se, excel·lí des de la seva infància per les seves qualitats excepcionals de poliglota.

Dominava el llatí, el grec, l’hebreu i el siríac. També estudià dret, física, química i música.

Fou tanta la seva fama que el vicelegat pontifici i un tribunal escollit especialment li atorgaren el títol de doctora en ciències i lletres.

El 1608 ingressà al convent de les dominicanes de Santa Pràxedes d’Avinyó. El 1613 en fou elegida prioressa, càrrec que ocupà dues vegades més.

Morell, Josep

(Manresa, Bages, 1649 – Girona, 1696)

Religiós jesuïta. Fou rector dels col·legis de la Companyia de Jesús a Manresa i Girona.

És autor d’un poema religiós dedicat a la Passió de Jesucrist i d’una antologia de poetes llatins en traducció al castellà.