Veure> Bonastruc de Porta (rabí i metge hebreu català, 1194-1270).
Arxiu d'etiquetes: religiosos/es
Pons i Torres, Salvador
(Pierola, Anoia, 1858 – Würzburg, Alemanya, 1927)
Religiós agustinià i historiador.
Professà al convent d’agustinians de Valladolid (1878) i anà a les Filipines el 1884, on entrà en contacte amb el moviment de l’església filipina independent de Gregori Aglipay.
Abandonà la vida religiosa el 1900 i polemitzà contra l’Església Catòlica fins el 1910, que hi retornà. Des d’aleshores visqué al convent de Würzburg i es dedicà a escriure i a polemitzar contra els seus antics amics.
És autor de més de deu obres històrico-polèmiques, en castellà, sobre temes de les Filipines i els seus problemes religiosos.
Piera de Santa Eulàlia, Ramon
(Barcelona, 1864 – 1918)
Religiós i pedagog. Ingressà a les Escoles Pies el 1879 i hi professà el 1888.
Fou professor a Sant Antoni de Barcelona i després al col·legi dels escolapis de Mataró. Havent tornat a Barcelona, fou nomenat rector de Sant Antoni (1902-12).
Fou, també, consultor provincial i director de l’Acadèmia Calassància.
Phase
(Barcelona, 1963 – )
Revista bimensual en castellà. Editada pel Centre de Pastoral Litúrgica. L’antecedent fou un butlletí (1961).
Dirigida per Pere Tena, té com objectiu l’estudi i la reflexió sobre temes litúrgics i, del Concili Vaticà II ençà, ha analitzat especialment la reforma litúrgica conciliar.
Peris ben Ishaq ha-Kohen
(Alemanya, segle XIV – Barcelona, segle XIV)
Rabí i talmudista esquenasita. Vers el 1350 fou cridat pels dirigents de l’aljama jueva de Barcelona per regir-hi una escola.
Hom li atribueix el llibre Ma’areket ha-Elohut.
Ha estat publicat l’inventari parcial de la seva biblioteca després de mort el seu gendre, Menahem de Quercy, de Cervera (1375).
Peratallada, Joan de
(Peratallada ?, Baix Empordà, 1310 – Avinyó, França, 1365)
Predicador franciscà. Conegut també amb els noms de Joan de Ribatallada i Johannes de Rupescissa. Predicà a Viena.
Influït per Gioacchino da Fiore i altres autors, s’avesà a introduir en les seves prèdiques i escrits vaticinis i interpretacions arbitràries de l’Apocalipsi, motiu pel qual fou empresonat a Avinyó pels seus superiors.
Hom conserva a la Bibliothèque Nationale, de París, el còdex més complet de les seves Visiones fratris Johannis de Rupescissa, escrites a la presó i en les quals predeia l’aparició d’un anticrist en la descendència de Pere II de Catalunya, seguit d’un mil·lenni de pau i d’un segon anticrist, abans del judici final.
Menéndez Pelayo comparà aquest autor amb Arnau de Vilanova i l’inclogué en la Historia de los heterodoxos españoles, bé que afirmà que potser no era herètic.
Paraula Cristiana, La
(Barcelona, gener 1925 – juny 1936)
Revista mensual religiosa. Dirigida per Josep M. Capdevila i inspirada pel canonge Carles Cardó, autor dels editorials i dels articles més notables de la publicació.
Fou una de les revistes de pensament catòlic més interessants de l’època i ha restat com l’intent més seriós per tal de donar al catolicisme català un òrgan de pensament.
Hi col·laboraren Ferran Valls i Taberner, Josep Farran i Mayoral, Josep M. Batista i Roca, Francesc Maspons i Anglasell, Manuel de Montoliu, Bonaventura Manyà, etc.
Palau i Quer, Francesc
(Aitona, Segrià, 29 desembre 1811 – Tarragona, 20 març 1872)
Fundador carmelità descalç.
Fundà a Barcelona el convent de Terciàries Descalces.
És autor d’obres piadoses.
Palau, Gabriel
(Barcelona, 22 abril 1863 – Buenos Aires, Argentina, 7 març 1939)
Sociòleg, compositor i religiós jesuïta. Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces. Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme.
Abans d’entrar als jesuïtes col·laborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, a banda de dirigir “El Crit de la Pàtria”. El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot.
El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social catòlica. Partidari de les reformes del liberalisme econòmic i profundament antirevolucionari, el 1907 fundà a Barcelona Acció Social Popular, inspirada en el Volksverein alemany, per tal de promoure l’educació i l’acció social catòlica i assessorar-la tècnicament; tingué l’ajuda dels bisbes de Barcelona (Casañas i Laguarda) i de figures importants de la burgesia.
A partir del 1910 s’orientà més i més a promoure sindicats obrers catòlics (agrupats el 1912 en la Federació Obrera Social), i agrícoles a partir del 1913. El cardenal Casañas l’anomenà membre de la comissió directiva del Consell Diocesà de les corporacions catòliques obreres.
La independència respecte dels superiors jesuïtes amb què Palau duia la gestió de l’Acció Social Popular, i les dificultats dels sindicats obrers, econòmicament deficitaris, foren causes decisives en la seva dimissió (1916) i en el seu trasllat, el mateix any, a Buenos Aires, on continuà dedicat a l’estudi i a l’acció social.
S’hi encarregà de la càtedra de sociologia al seminari de Buenos Aires. Fou fundador d’un secretariat social i també fundà el Círculo de Estudios Sociales. L’episcopat argentí l’anomenà director del Secretariado Nacional de la Unión Popular Católica Argentina.
Remarcable conferenciant, li han publicat les conferències El problema de la eficacia de la acción social católica en las grandes ciudades (1917) i A los jóvenes. La gestación de un ideal (1917), totes dues fetes a Buenos Aires.
Escriví El católico de acción (1905), que tingué dues edicions, a més de traduccions a diverses llengües, La acción social del sacerdote. Un campo de acción (1907), Deberes sociales de la mujer en las cuestiones obreras (1910), La contrarrevolución social (1911) i Círculos y sindicatos (1935).
Orientació Catòlica i Professional del Dependent
(Catalunya, 1943 – )
(OCPD) Entitat. Iniciada pel sacerdot Amadeu Oller per a la formació professional i religiosa dels dependents del comerç i de la indústria, bo i utilitzant els mètodes de treball de la Federació de Joves Cristians de Catalunya d’on procedien els primers militants de l’entitat.
Creà unes escoles mercantils, cooperatives de consum i d’habitacles, l’Escola d’Assistents Socials.
Malgrat les circumstàncies dugué a terme una acció quasi sindical, inspirant-se en les ACLI italianes (Azione Cattolica di Laboratori Italiani), impulsades pel cardenal Montini.
Publicà la revista quinzenal “Tribuna” (1946-48), que fou suspesa, i la revista mensual “Radar social”, que fou el portaveu de l’entitat.
Dades dels Països Catalans 