(País Valencià, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Ermità.
Durant la Guerra de Successió esdevingué cèlebre amb el nom de Bartomeu de Sant Llorenç del Munt, per les seves prediccions que Barcelona se salvaria del setge filipista.
Per consell seu, hom nomenà coronels els pagesos Pere Brichfeus i Francesc Bosquets que s’havien unit a l’exèrcit del marquès de Poal.
(Barcelona, 1902 – 1922)
Publicació mensual en castellà. Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau.
Divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana.
Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per “Catalunya Social”.
N’era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i tingué nombrosos col·laboradors.
(Barcelona, 1 gener 1871 – juny 1928)
Publicació setmanal en castellà. Dirigida per Fèlix Sardà i Salvany.
Inicialment revista de propaganda catòlica integrista, anà evolucionant cap a posicions més moderades.
Inclogué alguns treballs de tema literari i històric, a més de religiós.
(Barcelona, octubre 1901 – desembre 1905)
Publicació mensual. Es proposà com a tasca l’estudi i l’actualització del pensament de Ramon Llull. Fundada i dirigida per Salvador Bové.
Formava part del corrent catòlic contemporani de renovació de l’escolàstica medieval promogut per l’encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII.
Pels seus estudis de caràcter històric, contribuí eficaçment al coneixement i a la difusió de l’obra de Ramon Llull.
(Reus, Baix Camp, 1855 – València, 1918)
(Antoni Boxó i Torres) Religiós caputxí. Entrà a l’orde a Guatemala, el 1869.
El 1879 foren expulsats els caputxins d’aquell país i passà a Nord-Amèrica i després a Tolosa de Llenguadoc, on s’ordenà el 1879. Fou provincial de València el 1917.
Era una de les figures notables de l’orde al seu temps.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 1968 – )
Revista mensual en català. Nasqué com a “Revista Rural d’Acció Catòlica”.
Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili Vaticà II, evolucionà cap a temes d’informació més generals.
Enllaç web: Ressó
(Girona, segle XVII)
Escriptor i religiós. Era jesuïta i catedràtic de teologia.
Publicà els llibres Historia apologética de San Narciso (1679), Vida de San Bernardo Calvó i Gerona ilustrada (1689).
(Portell, Segarra, 1204 – Cardona, Bages, 31 agost 1240)
Religiós mercedari i sant.
D’origen noble i d’historicitat dubtosa. Molt popular i venerat com a sant a Catalunya i arreu on s’estengué l’orde de la Mercè.
Li fou donat el sobrenom de Nonat (no nascut) pel fet d’haver nascut un cop morta la seva mare.
Treballà per la llibertat i la redempció dels esclaus i presoners i per la conversió dels infidels a Àfrica.
Gregori IX el nomenà cardenal l’any 1239 i va cridar-lo a Roma com a conseller, però va morir en el viatge.
Veure> Ramon d’Anglesola (religiós català, fundador del monestir de Vallbona de les Monges, segle XII-1176).
(Barcelona ?, segle XII – Ciruelos, Aragó, 1163)
Religiós cistercenc i sant. Es deia Ramon Sierra i Amades, diu que la tradició catalana el feia barceloní, de la noble família dels Serra.
De jove va manifestar vocació religiosa i va fer-se canonge regular de la catedral de Tarassona.
Fou el fundador de l’orde de Calatrava.
Dades dels Països Catalans 