(Xèrica, Alt Palància, segle XVI – País Valencià, segle XVI)
Eclesiàstic. Destacà com a humanista.
Publicà unes Grammaticae linguae institutiones (1569). També és autor d’una Historia de la Leal, Real, Coronada Villa de Xérica y su antigüedad.
(Vila-real, Plana Baixa, segle XVII – València, 1645)
Eclesiàstic. Publicà cinc obres religioses, escrites en llatí. Dues d’elles foren editades poc després de la seva mort.
(València, 1566 – 1626)
Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.
És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.
(València, segle XVI – segle XVII)
Eclesiàstic. Era catedràtic de llengua hebrea. Publicà un llibre docent sobre la seva especialitat (1606).
(sa Pobla, Mallorca, 1905 – 1989)
Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, fou degà de la seu de Mallorca (1961-68).
Biògraf de Costa i Llobera, sobre el qual publicà, entre altres obres, Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936), Una vocación tardía. Don Miguel Costa y Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario (1956), Miguel Costa y Llobera: 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta (1971), Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975) i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).
(València, segle XV – segle XVI)
Metge i eclesiàstic. Estudià medicina a Itàlia. Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II.
És autor d’obres de caràcter mèdic i higiènic, on abunden idees ben originals per a l’època.
(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1531 – Palma de Mallorca, 5 abril 1574)
Religiosa i santa. Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de Palma de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera.
El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI.
Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta. Festa: 28 de juliol.
(Prada, Conflent, 1824 – Tolosa, Llenguadoc, 1890)
Historiador i eclesiàstic.
És autor de nombrosos treballs: Notice historique et topographique sur Notre-Dame de Font-Romeu (1855), Notice historique religieuse et topographique sur Força-Réal, redactat en col·laboració amb Víctor Aragon (1859), Tableau des études historiques en France au XIXº siècle (1866), Une épopée catalane au XIX siécle: l’Atlantide de don Jacinto Verdaguer (1881) i Recueil de goigs ou cantiques roussillonnais (1881).
(Perpinyà, segle XIV)
Eclesiàstic i teòleg. Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1342. Era doctor en dret i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó.
És autor d’unes Quaestiones Theologicae (1373). Se li atribueixen també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí.
Dades dels Països Catalans 