Benet Maria de Moxó * Veure> Benet Maria de Moixó i de Francolí (arquebisbe català de Charcas, Bolívia, 1763-1816).
Josep Antoni de Moxó * Veure> Josep Antoni de Moixó i de Francolí (advocat i noble català, 1751-1810).
Maria Josefa de Moxó * Veure> Maria Josefa de Moixó i de Francolí (monja bernarda catalana, segles XVIII-XIX).
(Illes Balears, segle XIV – Honein, Algèria, segle XV)
Rabí i autor jueu. Cunyat de Sim’on Ben Semah Duran. Després d’haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s’establí a Honein, decisió que, pel que representava d’abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Selomó de Piera.
L’any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Rasi. És autor també d’una poesia religiosa.
(València, 1528 – segle XVI)
Eclesiàstic. Era mestre en arts i doctor en teologia. Fou canonge del capítol de València. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics i també el de rector de la universitat valenciana.
(Moixent, Costera, 1520 – València, 1603)
Prelat franciscà, predicador i escriptor. Estudià arts i teologia escolàstica a Roma, i posteriorment es doctorà en teologia dogmàtica a Alcalà. Fou elegit provincial de l’orde.
Fou confessor de l’emperadriu Maria, germana de Felip II, i de les Descalçes Reials de Madrid. Excel·lí com a orador.
Escriví, entre d’altres, les obres Primera parte de la claridad de los simples (1571), Segunda parte de la claridad, intitulada Lumbre del cristiano (1575), Jornada para el cielo i Excelencias del agua bendita.
(Sóller, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1806)
Eclesiàstic. Canonge de la seu de Palma (1798).
Publicà Tratado de Agricultura (Madrid 1780) i Memoria instructiva sobre el estado actual de la isla de Mallorca (1787).
(València, 1760 – 1803)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de mecànica i de física experimental. Publicà escrits en llatí sobre aquestes especialitats.
(València, 1773 – segle XIX)
Eclesiàstic. Publicà alguns escrits religiosos i unes Reglas para el cultivo del algodón (1821).
(Illes Balears, segle XVI)
Eclesiàstic. Escriví unes Notícies sobre la vida, revelacions i virtuts de la Venerable Sor Isabel Sifre, que foren aprofitades per Vicenç Mut.
(València, segle XVI – 1605)
Eclesiàstic. Fou professor d’arts a la Universitat de València. Joan III de Portugal el nomenà lector de filosofia a la de Coïmbra. Tornat a la Universitat de València, hi professà sagrada escriptura i en fou rector. També seria nomenat canceller del patriarca Joan de Ribera. Fou paborde (1590) i canonge (1599) de la seu de València.
És autor de les obres De locis apud Aristotelem anathematicis (1556) i Elementa Aritmeticae ac Geometriae ad disciplinas omnes (1559), aquesta reeditada dues vegades.
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1813)
Eclesiàstic i gramàtic. Fou beneficiat de la seu de Mallorca i mestre de gramàtica de la Universitat de Palma.
Publicà, entre altres obres, Ortografía y significados de nombres y verbos (1779) i Significados en español y en mallorquín de las partes de la oración latina contenidas en el primer libro del Samperio….
Dades dels Països Catalans 