Arxiu d'etiquetes: reis/reines forans/nes

Zayyän ibn Mardanis

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – Tunísia, 1270)

Darrer senyor musulmà de València (1229-38). Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abü Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a instal·lar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent.

Durant la campanya de Jaume I el Conqueridor a Mallorca féu diverses ràtzies (Peníscola, Ulldecona, etc), que no feren sinó precipitar la conquesta de València. Vençut a la batalla del Puig (1237), es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà.

Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre, i, havent aconseguit una treva de set anys, intentà, debades, de consolidar-se a diverses places (Alzira, Cullera, Dénia, Múrcia i Alacant), fins que, arran de les conquestes de l’infant Alfons de Castella (1243), s’exilià a la cort hàfsida de Tunísia, on morí.

Yahyà ibn Ismä’il ibn Yahyà al-Qädir

1 Resposta

( ?, segle XI – València, 1092)

Senyor de la taifa de València (1085-92) i de la Toledo (1075-85). Nét i successor d’al-Ma’mün, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arregla l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yüsuf ibn Ahmad al-Mu’tamin, amb l’ajut d’Álvaro Háñez.

Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadí Ibn Gahhäf i la caiguda de València a mans del Cid.

Yahyà ibn Ismä’il al-Ma’mün

Deixa un comentari

(Castella ?, segle XI – Còrdova, Andalusia, 1075)

Cap de la taifa de València (1065-75) i de Toledo (1043-75). Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mälik ibn ‘Abd al-‘Azïz (derrota musulmana de Paterna), però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se’n, amb l’anuència de Muhammad Ibn Rawbas. Morí emmetzinat.

Ximena Díaz

Deixa un comentari

(Astúries, vers 1046 – Castrillo del Val, Castella, 1116)

Senyora sobirana de València (1099-1102). Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V de Castella. El seu cosí gran, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb el Cid.

Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña (Castella la Vella) amb els tres fills (Diego, Cristina i María). El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña.

Mort el seu marit (1099), governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon Berenguer III de Barcelona, gendre seu, i del rei Alfons VI, no pogué evitar que els almoràvits ocupessin la ciutat, que abandonà amb el cos del seu marit, i passà a Castella. Fou soterrada al monestir de San Pedro de Cardeña, al costat de les restes del seu marit, però més tard ambdós foren traslladats a la catedral de Burgos.

València, taifa de

22 Respostes

(País Valencià, segle XI)

Regne musulmà, centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova. Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins al 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amiri (Mubärak i Mudaffar) el 1010.

A la mort accidental del segon, Mubärak fou desposseït pel poble i substituït (1017) per Labïb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un nét d’Almansor (1021), Abd al-Aziz ibn Abi ‘Amir al-Mansur. Aquest s’annexà Múrcia i Almeria (1038) i el seu govern suposà prosperitat.

A la mort del seu fill Abd al-Malik, un nét, Utmän, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït (1065) pel seu sogre Yahyä ibn Ismäíl al-Ma’mün de Toledo, que s’annexà la taifa fins a la seva mort (1075). Independent de nou sota un altre amiri (Abü Bakr ibn ‘Abd al-‘Azïz), fou cedida per Alfons VI de Castella a l’ex-taifa de Toledo (1085) Yahyä ibn Ismä’ïl ibn Yahyä al-Qadir, ajudat per Álvaro Háñez.

Al-Qädir es declarà tributari del Cid i, a la seva mort, la república que en sorgí (Ibn Gahhäf) caigué, davant la pressió almoràvit, en mans del Cid.

Ursèol, Pere *

Deixa un comentari

Veure> Pere Orsèol  (dux de Venècia, segle X).

Siräq al-Dawlà

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XI)

Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears. Fill d’Alī ibn Mugāhid, quan aquest fou desposseït (1076) de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia.

Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir.

Muhammad ibn ‘Abd Alläh ibn Sa’id ibn Mardänis

Deixa un comentari

(Peníscola, Baix Maestrat, 1124 – País Valencià ?, 1172) 

(anomenat rei Llop)  Senyor de València i de Múrcia (1147-72). De família muladí, el seu pare havia defensat Fraga (1134) dels atacs d’Alfons I de Catalunya. Mitjançant una hàbil política d’aliances amb els castellans i catalano-aragonesos (de qui era tributari), aconseguí de dominar la Šarqiyya i gairebé tot Andalusia.

La seva filla Zaida es casà amb el califa almohade Abū Ya’qūb Yūsuf, i una altra filla ho féu amb el fill d’aquest, el també califa Abu Yüsuf Ya’qūb al-Mansūr. Signà profitosos tractats comercials amb Gènova i amb Pisa (1149) i administrà Almeria en nom d’Alfons VII de Castella.

El govern d’ibn Mardānis, conegut pel rei Llop en les cròniques cristianes, retardà el domini almohade de València; però, traït pel seu sogre Ibrāhīm ibn Hamusk (1169), recomanà al seu fill i successor Abū-l-Qamar Hilāl que acceptés la nova doctrina.

Marwän ibn ‘Abd Alläh

Deixa un comentari

(Sahara, Àfrica, vers 1112 – Marràqueix, Marroc, 1182)

Cadí de València (des del 1142). Fou un dels protagonistes de la revolta anti-almoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tasfïn ibn ‘Alï. Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva (1145) i Alacant.

Deposat, fou lliurat als Banü Gäniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix.

Lluís Salvador d’Àustria

11 Respostes

(Florència, Itàlia, 4 agost 1847 – Brandys nad Labern, Txèquia, 12 octubre 1915)

Arxiduc d’Àustria. Molt popular a l’illa de Mallorca, on comprà les terres de Miramar i s’hi instal·là.

Escriví un gran nombre d’estudis d’història, geografia, botànica, zoologia: Les Balears descrites per la paraula i la imatge (1869-91), inventari social històric, econòmic i cultural de les Illes.