Arxiu d'etiquetes: refugis

Renclusa, la

(Benasc, Ribagorça)

Refugi excursionista (2.140 m alt), situat al vessant septentrional del massís de la Maladeta (és dominat pel pic de la Renclusa, 2.819 m alt, contrafort destacat del massís), a la dreta del torrent de Paderna o barranc de la Renclusa. Prop seu el curs d’aigua és fa subterrani (forta de la Renclusa).

És propietat del Centre Excursionista de Catalunya que el féu construir impulsat per Juli Soler i Santaló i Josep Sayó, fou inaugurat el 1916. Prop seu fou construïda la capella de la Mare de Déu de les Neus.

Montcabrer, el -Comtat-

(Cocentaina, Comtat)

Cim culminant (1.398 m alt) de la serra de Mariola, al vessant meridional hi ha el refugi de les Foietes, del Centre Excursionista Contestà, i prop de les cases el refugi Reig, del Centre Excursionista d’Alcoi.

Merialles, pla de

(Castell de Vernet, Conflent)

Pla del massís del Canigó, a la confluència de les valls de Cadí i de la Llipodera.

Hi ha el refugi de Merialles, centre d’una important zona forestal.

Guillem, pla -Conflent/Vallespir-

(Conflent / Vallespir)

Extens altiplà (2.300 m alt), entre les dues comarques, al sud-oest del massís del Canigó, a la carena que separa Prats de Molló de Pi de Conflent i Castell de Vernet, entre la collada Verda (2.321 m alt) i el coll de Bocacerç (2.203 m).

Prop d’aquest darrer hi ha el refugi de pla Guillem, construït al començament del segle XX per la Societat de Turistes de l’Alt Vallespir.

Estós, vall d’

(Benasc, Ribagorça)

Vall, que aflueix a l’Éssera per la dreta, aigua amunt de la vila. La seva capçalera és l’ample port de Gistau, obert entre els pics de Pocets i d’Anyescruces.

La separa, al sud, de la vall de Grist, la línia de crestes que uneix el pic de Pocets i les tuques d’Ixeia, de la qual devallen la coma de la Paül i les valls de Berdamina, Turmo i Vaticielles.

Al nord, la separa de Bigorra i de Comenge la línia de crestes que uneix els pics d’Anyscruces i Perdiguero, de la qual davallen les valls de Clarabide, la Coma, Gies, Moltseret i Perdiguero.

Al sud-est del pic Perdiguero hi ha el pic d’Estós (2.532 m alt). A la part alta de la vall, a la confluència amb la de Gies, hi ha el refugi d’Estós (1.895 m alt).

Envalira, circ d’

(Encamp, Andorra)

Gran coma (2.812) d’origen glacial dels Pirineus andorrans, entre Encamp i la Concòrdia, que forma amb el circ de Pessons un circ compost.

És tancat al sud i a l’est pel port d’Envalira, i els pics Blanc i Negre d’Envalira (2.812 m alt) i el bony d’Envalira (2.645 m). Capçalera de la Valira d’Orient.

És un bon lloc de pasturatge i hi ha el refugi d’Envalira. A causa de la seva altitud, roman despoblat i és accessible amb telesquí des del Pas de la Casa.

Cortalets, coll dels

(Taurinyà, Conflent)

Depressió del massís del Canigó, a la línia de crestes que, des de la pica del Canigó, separa les valls de Llec i de Taurinyà.

Prop seu, a 2.150 m alt, al pla dels Estanyols (terme de Taurinyà), hi ha el refugi dels Cortalets (o del Canigó), refet el 1948, propietat del Club Alpin Français. Una carretera de muntanya l’uneix a Fillols.

Camporrells, pic de -Capcir-

(Capcir)

Cim (2.750 m alt) de la carena que separa la comarca de la vall de l’Arieja, al nord del massís del Carlit.

Al seu vessant oriental hi ha els estanys de Camporrells (on hi ha el refugi de Camporrells), capçalera de la vall de Lladura.

Cabana Roja

(Encamp, Andorra)

Refugi i centre d’esquí, situat al Grau Roig, a la part baixa del cercle de Pessons.

Benasc, hospital de

(Benasc, Ribagorça)

Refugi (1.758 m alt), situat a la vora esquerra de l’Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge.

Era un antic hospital de caminants creat vers el segle XII per l’orde de l’Hospital.