Antiga quadra i parròquia (585 m alt), al vessant septentrional de la serra de Biure, alineació del baix Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs.
L’antiga parròquia de Sant Martí de Biure és esmentada ja el 839; l’actual església, romànica, fou consagrada el 1044.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Antiga quadra, formada al voltant del castell de Benviure per un grup de cases, entre les quals la del Bori, nom amb què també fou coneguda la quadra.
Es conserva una torre del castell, al costat del qual hi hagué adossada una església, on era venerada la imatge de Sant Miquel, traslladada després a la capella del Bori.
Actualment el lloc es repobla de petites cases.
(o Balsarell) Masia i antiga quadra, al límit entre l’altiplà de Calaf i la ribera del Sió (Segarra).
Inclosa inicialment dins la província de Lleida, fou agregada a mitjan segle XIX al municipi de Durban, de la de Barcelona.
Depèn de la parròquia de Vilamajor dels Prats.
Frontal d’altar, de fusta, pintat pel mestre d’Avià a mitjans del segle XIII o abans, procedent de l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Avià i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
Presidit per una Mare de Déu amb l’infant, té quatre compartiments: el de l’Anunciació i la Visitació, el dels Reis Mags, el de la Nativitat i el de la Presentació.
L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Llogaret i antiga quadra. Format per una casa anomenada Altadill, l’església de Sant Salvador i diverses masies més disseminades, situades a l’extrem septentrional del terme.
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Veïnat i antiga quadra, al vessant meridional de la serra de Font-rubí.
Des del segle XIII fins al 1625 pertanyé al monestir de Santes Creus.
Antiga quadra, situada a l’oest dels plans de Navès. És drenada pel torrent d’Albereda, que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener, per l’esquerra, en ple pantà de Sant Ponç.
Havia estat un castell que, al segle XVII, pertanyia a la universitat literària de Solsona. A l’alta edat mitjana, la seva església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius; al segle XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès.
Llogaret i antiga quadra, situat al vessant oriental dels turons de Sant Pere Sacarrera, entre l’Anoia i la riera de Mediona.
A mitjan segle XIX formava part del municipi de Sant Quintí de Mediona, tot i que la seva capella de Santa Margarida depenia de la parròquia de Santa Maria de Mediona.
Llogaret i antiga quadra. Situat prop del Pujol de Planès, de la parròquia del qual depèn la seva església de Santa Maria.
Al segle XIX havia format un municipi juntament amb d’altres petits territoris, molt separats entre ells i escampats des dels rasos de Peguera (Catllarí) fins al pla de Montmajor (l’Hospital) a la serra de Busa, al Solsonès (Valielles); duia el nom d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí, i tenia, el 1842, 40 habitants.
Llogaret i antiga quadra. Les seves cases, en part d’estiueig, s’agrupen en dos caserius: Agell de Dalt, al voltant de l’església de Santa Helena (construcció gòtica del segle XVI), i Agell de Baix, al peu de la carretera de Vilassar de Mar a Argentona.
Tots dos són a l’esquerra de la riera d’Agell, que desemboca directament al mar entre les rieres de Cabrera i d’Argentona.
Dades dels Països Catalans 