(Barcelona, 11 setembre 1873 – Madrid, 7 setembre 1945)
Publicista i advocat. Fou oficial de secretaria al congrés de Madrid i bibliotecari del congrés, des del 1891.
És autor de nombroses obres sobre temes polítics del seu temps, entre les quals cal esmentar La política y los partidos (1896), Del regionalismo en Cataluña (1902) i Organización y funcionamiento de las Cortes, según las Constituciones españolas.
(Barcelona, 1916 – 1978)
Historiador, arqueòleg, publicista i heraldista. Fou deixeble i col·laborador d’Agustí Duran i Sanpere en les excavacions de la ciutat romana de Barcelona (1943-56), de les quals deixà una obra inèdita.
Fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de Hispanic Society of America.
Ha publicat Heráldica de la catedral de Barcelona (1948), Armorial dels ciutadans honrats de Barcelona (1949), Armorial del monestir de Pedralbes (1955) i Els consolats de mar de la ciutat de Barcelona (1956), i ha col·laborat a “Barcelona Divulgación Histórica”.
(Girona, 1 febrer 1854 – 6 maig 1931)
Metge i publicista.
Presidí el Col·legi de Metges de la província de Girona, que cooperà a fundar.
Deixà una biblioteca particular d’obres professionals remarcables.
(Barcelona, 26 març 1872 – 23 desembre 1940)
Periodista i publicista. Fou advocat i magistrat.
Era redactor de “La Linterna” i de “El Diario Catalán”.
Hi féu campanyes contra la francmaçoneria i a favor de les doctrines catòliques.
(Mataró, Maresme, 15 octubre 1842 – Madrid, 2 març 1910)
Enginyer, poeta i publicista. Cursà la carrera d’enginyer de camins, canals i ports, i la de lleis.
Fou enginyer en cap de la diputació provincial de Barcelona, des del 1892. Ocupà la càtedra de geologia i paleontologia de l’Escola Especial de Camins, Canals i Ports, de Madrid.
Conreà la literatura, en castellà, i el 1908 ingressà a la Real Academia Española. Alternà els escrits tècnics i els de caràcter literari, i fou col·laborador a diverses revistes i periòdics espanyols, francesos i italians.
És autor de Carreteras-tranvías (1874), Poesías (1876), Horas de amor (1877), Verdades poéticas (1879), Geología aplicada (1880), Acontecimientos literarios. Impresiones y notas bibliográficas (1888-96, recull de crítica literària), Cantares (1904), La Ciencia como fuente de inspiración poética (1908), discurs d’ingrés a l’Academia Española, El libro de los cantares (1909) i féu la traducció castellana de L’Atlàntida de Verdaguer (1878).
En català li foren editades pòstumament Poesies (1914) i Poesies catalanes (1917).
Fou germà de Bonaventura de Palau i Català (Catalunya, segle XIX – segle XX) Advocat. Ocupà els càrrecs de secretari de la junta de carreteres de Catalunya, de la Diputació Provincial de Barcelona i del Consell de la Província.
(Palma de Mallorca, 2 desembre 1873 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21 febrer 1958)
Jesuïta i publicista. Germà de Pere. Fou fundador el 1925 de l’associació cristiana laica Schola Cordis Iesu i, el 1944, de la revista “Cristiandad”, de la qual fou director, i del cenacle del mateix nom, de caire integrista.
(Barcelona, 26 octubre 1900 – 5 febrer 1994)
Erudit i publicista. Oncle d’Arnau. Llicenciat en lletres (1922), estudià a Berlín (1927-28) i fou lector d’espanyol a Glasgow (1928-30) i més tard professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1930-36), a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma.
Col·laborador de la Fundació Bernat Metge (1924-61), hi publicà les traduccions del primer volum de la Història Natural de Plini el Vell, i de totes les obres de Plini el Jove, Apuleu, Plaute i Gel·li.
Va investigar sobre autors i temes de literatura catalana: Felip de Malla, Antoni Canals, les festes de la Gaia Ciència, la influència de l’ars dictandi en l’estil de la cancelleria reial.
Va editar textos inèdits de Bernat Metge (1923) i de Francesc Eiximenis (Contes i Faules, 1925) i Turmeda (Obres menors, 1927).
Posteriorment es va especialitzar en l’estudi de la ceràmica medieval de Catalunya i València.
(Palamós, Baix Empordà, 21 desembre 1920 – 24 maig 2005)
Grafista. Estudià a l’Escola Complementària d’Arts i Oficis de Sant Martí (Barcelona). Fou professor de plàstica publicitària a l’Escola Massana.
Considerat un dels pioners del disseny gràfic a l’estat, va treballar en campanyes per a grans firmes comercials i institucionals.
Fou un important promotor de la Costa Brava i de la creació de la seva marca.
Entre 1960 i 1980 rebé diversos premis pels seus treballs, els quals han estat recollits per prestigioses revistes nacionals i internacionals, i part de les seves obres gràfiques formen part de les col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1860 – Gelida, Alt Penedès, 1942)
Publicista i viticultor. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera i en la replantació de les vinyes després de la plaga.
El 1893 escriví Instrucciones para el cultivo de la viña americana, premiat a Barcelona aquell any, i col·laborà en les publicacions “L’Art del Pagès”, “La Veu de Catalunya” i “El Cultivador Moderno”, que fundà el seu fill Raúl Maria Mir i Comas.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1887 – 1964)
Publicista i viticultor. Fill de Rafael Mir i Deàs. Milità a la Lliga Regionalista.
De jove fou redactor d'”El Penedès Nou” i d’altres revistes del ram. La seva gran obra fou “El Cultivador Moderno”, publicació mensual fundada l’any 1911.
Traduí nombrosos tractats sobre temes agrícoles i publicà diversos assaigs sobre temes vitivinícoles.
La seva obra cabdal fou la Cataluña Agrícola (1943), estudi acurat d’edafologia, conreus, fitologia i característiques de les comarques catalanes.
Dades dels Països Catalans 