(Girona, 1933 – Barcelona, 8 gener 2022)
Escriptor i psicòleg. És autor dels assaigs Ensayos psicoeconómicos, Promoción directiva (1964), Subscrivim el Tractat de Roma (1967), La Dirección Comercial a su alcance, Caminos psicológicos que conducen al progreso i Panorama de la psicología actual (1969).
(Tortosa, Baix Ebre, 25 novembre 1947 – )
Parapsicòleg i director de cinema. Nom amb que és conegut Sebastià-Daniel Arbonès i Subirats.
Ha realitzat diversos estudis dels fenòmens parapsicològics que ha tractat en la ràdio, la premsa i el cinema (Viaje al más allá, 1980; El ser, 1982; Acosada, 1984 i Más allá de la muerte, 1986).
(Benicarló, Baix Maestrat, 19 maig 1950 – )
Psicòleg. Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona (1977) on, des del 1985, ocupà la càtedra de psicologia evolutiva i de l’educació.
Especialitzat en psicologia evolutiva i de l’educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l’assessorament de la corresponent experimentació.
Destaquen els seus treballs sobre les aportacions de la psicologia a l’educació. Ha publicat entre moltes altres obres i articles La conducta experimental en el niño (1978), Psicología genética y aprendizajes escolares (1983), Marc curricular per a l’ensenyament obligatori (1986) i Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento (1990).
Al juliol de 1992 fou nomenat director general de renovació pedagògica del Ministerio de Educación i Ciencia.
(Catalunya, 1983 – )
(SCRITC) Entitat científica i professional. Fundada per promoure la recerca bàsica, la docència i les aplicacions de les ciències del comportament. Integrada principalment per psicòlegs, agrupa també representants d’altres camps (medicina, infermeria, treball social, educació, etc).
Entre les seves activitats principals destaquen l’organització de cursos monogràfics de formació i la convocatòria de diversos premis (premi Pavlov per a trajectòries professionals i màxim guardó de la Societat, premi SCRITC de treballs per a estudis d’investigació i premi SCRITC de cartells per a treballs presentats a les jornades de la Societat).
Cada any organitza unes jornades que serveixen de punt de trobada per a professionals, docents i investigadors de diversos camps de les ciències del comportament. Publica un “Full Informatiu” adreçat als socis i és membre de ple dret de l’European Association for Behaviour and Cognitive Therapies.
Enllaç web: SCRITC
(Barcelona, 2 maig 1918 – 8 maig 2010)
Psicòleg i escriptor. Fou professor de filosofia a Santander (1944-48) i de psicologia industrial a Madrid abans d’ingressar al CSIC el 1951. Des del 1962 fou catedràtic de psicologia a la Universitat de Barcelona, on propulsà la creació d’una facultat pròpia per a aquesta disciplina, independent de la de lletres.
Fou un dels fundadors de la psicologia moderna a l’estat espanyol i era una autoritat mundial en la psicolingüística. Impulsà uns seminaris sobre llengua i escola que germinaren en la política d’immersió lingüística del sistema educatiu català.
Com a investigador, s’ha consagrat a l’estudi de l’adquisició del llenguatge, de temes psicolingüístics i de la relació entre llengua i educació.
Obres principals: La psicologia a Catalunya (1981), Metodologia per a l’estudi del llenguatge infantil (1985), Estudios sobre psicolingüística (1985) i Bilingualism and Education (1986); també escriví l’autobiografia La guerra als vint anys.
Doctor honoris causa per les universitats de Ginebra, Sevilla, País Basc i Autònoma de Barcelona.
(Barcelona, 24 desembre 1888 – 25 maig 1959)
Filòsof, psicòleg i pedagog. Fou catedràtic de lògica fonamental a la universitat de Múrcia (1916-24), el 1957 en fou degà. Aquest darrer any obtingué la càtedra de psicologia superior a la Universitat de Barcelona, on realitzà una tasca pedagògica particularment eficaç. Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Col·laborà a diverses revistes especialitzades.
La seva producció de llibres comprèn diverses obres de caràcter didàctic, estudis com Las concepciones políticas de los Santos Padres y escritores eclesiásticos de los siete primeros siglos de Cristianismo (1916), El sentimiento de comunión desinteresada con el no yo como fuente de placer estético (1927) i Ramon Llull: polarización y unificación (1931), així com excel·lents aportacions a la divulgació de la filosofia oriental, com La filosofía india (1933) i la traducció Oráculos de Zoroastro. Fou la primera autoritat del país en aquesta especialitat orientalista.
Dades dels Països Catalans 