Arxiu d'etiquetes: Priorat

Figuera, la (Priorat)

5 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 18,69 km2, 576 m alt, 105 hab (2016)

0priorat

(o la Figuera de Falset)  Situat a la dreta del riu de Montsant, que limita el terme pel nord. Relleu accidentat pel vessant meridional de la serra de Montsant, al nord-oest de Falset, amb algunes hectàrees de bosc, pasturatges i garrigues. Degut al seu relleu, abrupte, i de la manca de corrents d’aigua, només n’és conreat un 30% del territori.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals), complementada per la ramaderia porcina i l’avicultura. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït notablement des de final del segle XIX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’alça damunt un turó, dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Pau de la Figuera, on és venerada la Mare de Déu de la Mola.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Falset (Priorat)

44 Respostes

Municipi i cap comarcal del Priorat (Catalunya): 31,62 km2, 364 m alt, 2.834 hab (2016)

0priorat

Situat a la serralada Pre-litoral, als estreps septentrional de la serra de Llaberia, a la conca central del riu de Siurana, que limita el terme pel nord, entre el Camp de Tarragona i el nus de l’Ebre. El relleu és en part accidentat, i les terres no conreades són ocupades per garriga, boscs de pi blanc i pasturatges.

ECONOMIA: Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (s’hi conrea vinya i avellaners, alternant amb oliveres, ametllers i garrofers), al regadiu s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses, i la indústria (del moble, de la confecció, etc), que ha deturat el descens demogràfic iniciat a començament del segle XX. És centre d’una àrea comercial, dependent de Reus.

pobl_falset

LA VILA: És d’origen islàmic, s’estén al peu de l’antic castell de Falset, medieval i després presó; se’n destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; la plaça porticada de la Quartera i l’edifici del celler cooperatiu (del 1919, obra de Cèsar Martinell). Prop de la vila hi ha l’ermita de Sant Gregori. Hi ha fires el 30 de novembre i el 21 desembre.

HISTÒRIA: Integrat al valiat de Siurana durant la dominació islàmica, al segle XII passà a formar part de la baronia de Castellvell i, posteriorment, de la d’Entença. Al primer terç del segle XIV fou retornada al poder reial, aleshores Falset adquirí l’autonomia i formà el seu consell municipal, autonomia que conservà en passar a dependre del comtat de Prades, i el seu castell fou sovint (segle XIV) residència dels comtes. El seu castell fou un objectiu militar disputat a les guerres de Successió, del Francès i dels Malcontents. Ha estat, fins al decenni 1960-70 cap del partit judicial, incorporat actualment al de Reus.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira del Vi

cartoixa d'Escaladei (Priorat)

Escaladei

41 Respostes

(la Morera de Montsant, Priorat)

Cartoixa, creada el 1163 (Santa Maria d’Escaladei, llatí: Scala Dei), situada al vessant sud del Montsant, prop del nucli actual dit la Conreria d’Escaladei.

Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Fou fundada a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell. Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’instal·laren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu.

El 1218 posseïen els pobles que foren l’origen del nom aplicat modernament a tota la comarca del Priorat. El 1228 ja era enllestida la primitiva església romànica i el primitiu claustre amb el cementiri, entorn del qual foren edificades les 12 primitives cel·les. La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir.

cartoixa d'Escaladei (Priorat)

Vers el 1333 s’acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i després de Tarragona. El 1403 Berenguer Gallard, de Lleida, féu edificar un tercer claustre amb 6 cel·les i la cartoixa assolí el nombre màxim de 30 monjos i 15 llecs.

El segle XVII hi sorgí una notable escola de pintura religiosa al voltant dels cartoixans Joaquim Juncosa i Lluís Pascual i Gaudí. El segle XVIII hom revestí de marbres i jaspis l’església, es feren noves sagristies i capelles, l’arc, encara en peu, d’entrada al monestir i el gran santuari darrera l’absis, notable pels seus marbres, estàtues i relleus. en gran part obra d’artistes de la cartoixa.

Abandonat a partir de l’exclaustració del 1835 i de la subsegüent desamortització, actualment es troba en estat completament ruïnós; només es conserven alguns objectes de parament i imatges, escampats per diversos llocs.

També es dispersà la biblioteca (la famosa Bíblia Sacra, regalada per Joan d’Aragó, és al seminari de Tarragona). Una bona part dels documents són a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid.

El 1990 els seus propietaris la van entregar a la Generalitat, per tal de rehabilitar-la i consolidar les restes, i fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Enllaços web: cartoixa d’Escaladei

Cornudella de Montsant (Priorat)

16 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 63,50 km2, 533 m alt, 966 hab (2016)

0priorat

Situat a la vall alta del riu de Siurana, entre el Montsant i les muntanyes de Prades, on hi ha la vall de Cornudella, al nord del coll d’Albarca. Gran part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges.

El 1973 hi va ser construït el pantà de Siurana, que ha donat un nou impuls al regadiu, base de l’economia local juntament amb el secà (avellaner, vinya, cereals, ametller i olivera). L’avicultura i algunes activitats industrials complementen l’economia. La població va experimentar una important devallada arran del desastre de la fil·loxera i encara avui tendeix a disminuir.

La vila és a la vall, al peu dels primers relleus de les muntanyes de Prades; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb dos campanars.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Siurana de Prades (amb església romànica i restes de l’antic castell) i Albarca, la caseria de les Moreres i el santuari de Sant Joan de Codolar, així com diverses masies d’interès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capçanes (Priorat)

10 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 22,49 km2, 223 m alt, 392 hab (2016)

0prioratSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, en una vall encerclada per les serres de l’Espasa, al nord, les de Montalt i la Picotxa, al sud i a l’oest, i la de Llaberia, a l’est. El terme és drenat per la riera de Capçanes (que neix a la serra de Llaberia i aflueix, per l’esquerra, al riu de Siurana) i la riera de Marçà, al sud-oest de Falset. Més de la meitat del terme és ocupada per pinedes, pasturatges i garrigues.

L’agricultura, principalment de secà, es dedica la conreu de la vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Àrea comercial de Reus.

Al poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Sant Abdó, construïda el 1791.

Dins el terme hi ha el poblat ibèric de l’Espasa (segles I-III aC), a la serra del mateix nom.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Celler

Cabacés (Priorat)

8 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 31,27 km2, 358 m alt, 326 hab (2016)

0priorat(o Cabassers)  Situat al nord-oest de la comarca, a la vall del riu de Montsant, subafluent de l’Ebre, al nord-oest de Falset. Gran part del terme, molt accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Montsant, és coberta de pinedes i alzinars.

Els recursos del municipi es basen en l’agricultura, amb predomini dels conreus de secà: oliveres, vinya, cereals, i una part molt important de terres dedicades a prats; complementada pel regadiu (patates i hortalisses), que aprofita l’aigua de fonts i del riu de Montsant. La ramaderia és de bestiar oví, cabrum i porcí; avicultura. Àrea comercial de Reus.

El poble, al peu de la serra de Montsant, és d’origen islàmic; hi destaca l’església gòtica-renaixentista de la Nativitat. Fou cap de la baronia de Cabacés.

Dins el terme cal destacar també l’ermita de la Foia i el pont romà sobre el riu Montsant, dit el pont Vell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bisbal de Falset, la (Priorat)

2 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 14,14 km2, 372 m alt, 208 hab (2016)

0prioratSituat a l’extrem nord-occidental de la comarca, drenat pel riu de Montsant, subafluent de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre. El relleu és molt accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Montsant, que ocupen gairebé tot el terme i on abunden les pastures i els boscos de pi blanc.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l’agricultura de secà (oliveres, ametllers, ambdós en expansió; són recessius els conreus de vinya i cereals), que ocupa menys de la meitat del territori. Predomina el règim d’explotació directa. La manca de riquesa econòmica del municipi ha provocat un descens constant de la població durant tot el segle XX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la ribera dreta del Montsant. La jurisdicció pertangué al bisbat de Tortosa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Bellmunt del Priorat (Priorat)

3 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 8,86 km2, 261 m alt, 296 hab (2016)

0prioratSituat al centre de la comarca, a la banda esquerra del riu de Siurana, a la seva confluència amb el riu de Montsant, a l’oest de Falset.

Les mines de plom (mines de Bellmunt), situades entre el poble i el riu de Siurana, explotades des de l’antiguitat, es tancaren el 1975, fet que ha provocat una notable davallada de la població.

La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura de secà, que amb tot només ocupa la meitat de la superfície del terme i és dedicada preferentment a la vinya, que té el caràcter gairebé de monocultura; els conreus d’oliveres, arbres fruiters, cereals i avellaners són complementaris. La propietat de la terra és molt repartida i tres quartes parts de les explotacions són conreades pels propietaris.

El poble es troba situat al mig d’una plana, a uns 2 km del riu Siurana; hi destaca l’església parroquial de Santa Llúcia, del segle XVIII. Entre el poble i el riu hi ha l’antiga colònia minera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu de les Mines