(Falset, Priorat)
Jaciment, bàsic en la definició del complex microlaminar de l’Epipaleolític mediterrani peninsular.
Dels cinc nivells diferenciats a l’abric, els tres més antics corresponent al gravetià, el solutrià i el magdalenià (fases del Paleolític Superior), mentre que els dos més moderns són epipaleolítics.
D’entre el seu utillatge microlític, predominen les petites fulles o puntes de dors rebaixat, juntament amb abundants rascadors.
(Seròs, Segrià)
Partida del terme on s’hi troben un conjunt arqueològic format per una necròpolis tumulari del període Bronze final, camps d’urnes (1000-650 aC), un poblat ibèric dels segles IV-III aC i un conjunt de trinxeres de la guerra civil (1938).
Les més representatives corresponen a les de la necròpolis d’incineració, que esdevingué la primera necròpolis d’aquest tipus documentada a les terres sud-occidentals catalanes. El conjunt el formen petits túmuls que cobrien la urna cinerària amb les cendres del difunt i l’aixovar.
De tots els punts on s’han trobat enterraments destaca l’anomenat camp F amb un total d’unes 200 sepultures identificades, la majoria circulars, encara que 5 són rectangulars i correspondrien a la darrera fase d’utilització del lloc com a necròpolis (750-650 aC).
Al punt més elevat del lloc, i per tant de més fàcil defensa, hi trobem les restes del poblat ibèric de perfil el·líptic, amb els basaments d’algunes cases i cisterna al mig.
Aquest jaciment ibèric es veié greument afectat per les obres de fortificació portades a terme el 1938 per l’exèrcit franquista.
(Capellades, Anoia)
Balma del congost de Capellades, damunt l’Anoia.
Fou habitada durant el paleolític i conté dos nivells: l’inferior, amb indústries mosterianes (paleolític mitjà), i el superior, amb paleolític superior.
Descoberta per Amador Romaní (1909), que li donà el nom (el tradicional és balma del Fossar Vell), fou excavada i publicada per L. Marià Vidal (1911-12); posteriorment, E. Ripoll hi dirigí noves excavacions.
(el Masroig, Priorat)
Poblat de la primera edat del ferro,
Situat sobre un turonet, ocupa uns 1.200 m2. Les cases són rectangulars i de petites dimensions.
Les restes de galena indiquen que s’hi explotava el plom (i possiblement també la plata) dels jaciments pròxims, activitat que devia alimentar el tràfic comercial, com testimonien les àmfores fenícies que s’hi han trobat.
(Camarasa, Noguera)
Jaciment del paleolític mitjà. És situat al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 m per sobre del Segre, prop de Sant Llorenç de Montgai.
S’hi han documentat un mínim d’onze ocupacions de curta durada, i les restes més importants trobades són una llar de foc entorn de la qual s’ha recuperat material arqueològic dispers en una superfície d’uns 25 m2 i sense zones especialitzades.
(Barcelona, 1965 – )
Revista anual de prehistòria i arqueologia. Fundada per Joan Maluquer de Motes, que en fou el director, i publicada per l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans.
Enllaç web; Pyrenae
(Tortellà, Garrotxa)
Assentament neolític, situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del riu Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats (conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera).
S’hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V mil·lenis aC (neolític antic).
(Terrassa, Vallès Occidental)
Necròpolis d’incineració del Bronze Final, entre els anys 1100 i 900 aC.
Descobert l’any 1897 a causa de la construcció de la carretera Terrassa-Olesa, l’IEC hi inicià excavacions l’any 1916 que publicà a l’anuari.
L’any 1982 es remogué a causa de les obres d’enllaç de la variant Terrassa-Manresa sense poder-ne localitzar el lloc exacte.
Compren més de 250 tombes i ha estat considerada una de les més antigues de la cultura de camps d’urnes que es coneixen a Catalunya.
Una petita part del material es conserva en el Museu Arqueològic de Barcelona i al castell-cartoixa de Vallparadís a Terrassa.
(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)
Jaciment arqueològic. S’hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític.
També s’hi han localitzat algunes estructures datables del neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro.
Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.
(Crespià, Pla de l’Estany)
Jaciment paleontològic, del Plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megaceront i el cavall. Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt i pel feli de dents de sabre característic del Pliocè.
Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena (Granada), Cueva Victoria (Múrcia) i Cal Guardiola (Terrassa).
Dades dels Països Catalans 