Jaciment paleontològic. Proper a la població. El material fossilífer apareix en una bretxa damunt d’un sòcol de calcàries triàsiques.
En aquest jaciment es descriviren per primer cop les restes del bòvid endèmic Miotragus antiquus del Pliocè superior, el qual és un nou estadi evolutiu entre les espècies M. pepgonellae, la més primitiva del Pliocè inferior, i M. kopperi, del Pleistocè inferior.
Poblat de l’edat del bronze, situat al nord-est de la ciutat.
Poblat de cabanes construïdes amb fang i branques, situat al costat de La Marjal.
Correspon a la cultura eneolítica; un dels estrats més antics ha estat datat pel mètode del carboni 14 el 1980 sobre l’any 250 aC. L’estrat superior correspon ja a l’edat del bronze.
Ha estat excavat pel Servei d’Investigació Prehistòrica de València, que conserva els materials al seu Museu de Prehistòria (abundants materials de sílex, ceràmica i alguna peça de coure i bronze).
És un dels més ben documentats d’aquest període als Països Catalans.
Jaciment prehistòric, romà i medieval. Situat a Santa Coloma d’Andorra, en un lloc elevat i d’ampli control visual sobre la vall central d’Andorra, és un dels jaciments més intensament treballats en aquest Principat.
Després d’una ocupació mal definida durant l’edat del bronze, s’hi establí un petit nucli d’explotació vitivinícola en època romana, al final de la qual el lloc fou fortificat per tal de controlar el pas per la vall d’Andorra.
Aquest primer castell fou reformat i ampliat entre els segles IX i XIII.
Cova amb ocupació prehistòrica. Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d’objectes de fusta en excel·lent estat de conservació, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l’any 1000 aC.
Es tracta d’una de les troballes més antigues d’aquest metall a la Mediterrània occidental.
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans (1918-20) sota la direcció de Josep Colominas (el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria). Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona. Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions.
El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7.000 m2, que corresponen a la part sud del poblat. Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts.
Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC.
Cala de la costa meridional de l’illa, a llevant de la cala en Porter.
Hi ha un important grup d’habitatges troglodítics i recintes funeraris d’època prehistòrica excavats a la roca del litoral (prop d’un centenar) i inscripcions rupestres d’època romana.
Naveta d’habitació situada a l’illa. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, de més de 13 m de longitud per una amplada interna de 4 m, situat prop de la mar.
Es una de les poques construccions d’aquest tipus que han estat documentades a l’illa. Fou utilitzada entre el final del segle XVIII i el segle XIII aC.
Turó (587 m alt), situat al nord-oest de la ciutat, on han estat trobades les ruïnes d’un poblat de l’edat del bronze, un dels més grans de la zona meridional del País Valencià, probablement del grup d’El Argar.
Excavat parcialment per Josep Maria Soler i Garcia, entre les troballes, conservades al museu de Villena, sobresurt un tresor d’objectes d’or, aproximadament contemporani del tresor de Villena.
Poblat protohistòric datat als segles VII-VI aC. Situat sobre un dels estreps del massís del Montgó, conserva una important fortificació amb torres quadrangulars que tanca una superfície de 4.500 m2.
També és important per l’existència d’una instal·lació de producció vinícola del segle VI aC, la més antiga de la península Ibèrica, i per la troballa de ceràmiques fenícies d’importació i d’imitacions locals d’aquestes.
Excavat entre el 1989 i el 1993 per Carlos Gómez Bellard i Pierre Guérin.
Dades dels Països Catalans 