Poble, situat al fons de la cala de Llafranc, a la Costa Brava, entre el cap de Sant Sebastià i la punta d’en Blanc.
És un important centre turístic, residencial i d’estiueig. Té un petit port esportiu.
Hi ha una capella dedicada a santa Rosa de Lima.
(o d’Aguiló) Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós, al vessant meridional del port d’Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est.
És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix a l’estany de Romedo.
(Alt Àneu, Pallars Sobirà / Naut Aran, Vall d’Aran)
Coma tributària de la Noguera Pallaresa per la dreta, al límit entre Montgarri i València d’Àneu.
El termenal d’ambdues comarques és el riu Fred, que davalla del vessant meridional del port de coma Gireta.
Aquest port forma un clotada sense cap sortida d’aigües amb dues carenes al nord (2.503 m) i al sud (2.441 m), per on passa, respectivament, la frontera estatal segons els mapes oficials espanyol i francès.
(o de Felià) Afluent dretà del Flamicell, al qual desguassa, conjuntament amb el Riquerna, sota Cabdella.
A la seva capçalera hi ha l’estany de Filià. Per aquesta vall passà el camí que va de la vall Fosca a la de Boí pel port de Filià (2.393 m alt).
Antic port, al delta de l’Ebre, al sud de l’actual gola de Migjorn, a l’indret de les actuals basses de l’Alfacada i de la Platjola.
Cegat ja vers la fi del segle XIV per la sorra i conegut més tard, fins al segle XVIII, amb el nom del Pantà, època que s’inicià el dessecament i la bonificació intensius.
Al sud es formà el port nou dels Alfacs.
Petit port natural, format a la costa, entre les cales de Boncapó i de Santes Creus, a la desembocadura del barranc de l’Estany, que neix a la muntanya de Tivissa (on té el nom de barranc de Frides).
A la banda septentrional del port hi ha un petit far i el nucli de les Cases de l’Estany.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.518 m alt), situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta (2.439 m alt), obert entre la pica de Cerbi a l’est i els pics d’Erta (2.652, 2.642 i 2.626 m) a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas, depengué del monestir de Lavaix.
Formà part de l’antic terme de Malpàs.
Vall del massís de la pica d’Estats, dins la comarca, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera.
És dominada, al nord, pel pic de Canalbona (2.959 m alt), a l’est del qual s’obre el port de Canalbona, que comunica amb la vall occitana de Vic-de-sòs.
Poble, situat en una cala, al sud del municipi, a la Costa Brava. Inicialment port de Palafrugell, mentre predominà la navegació de cabotatge, esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig.
L’església parroquial de Sant Pere fou iniciada el 1884. Conserva el carrer porticat de les Voltes i algunes cases antigues de pescadors.
Des del 1967 hom hi celebra anualment un festival de cant d’havaneres el primer dissabte de juliol.
Enllaç: Cantada d’Havaneres
(les Valls de Valira, Alt Urgell / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Vall entre els dos municipis, capçalera del riu de la Rabassa, o riu de Caborreu, el qual constitueix, fins a sota el coll de Pimès, la frontera estatal. Al sud és dominada pel pic de Caborreu (2.229 m alt).
El port de Caborreu, a ponent d’aquest pic, és una important zona de pasturatges per al bestiar oví.
Dades dels Països Catalans 