(Pollença, Mallorca, 14 gener 1861 – 21 desembre 1935)
Pianista i compositor. Es formà a Palma de Mallorca, Madrid i Berlín, on tingué d’alumne Arthur Rubinstein.
Escriví lieder i composicions per a piano: Sehnsucht (Anhel), Traümerei (Somieig), Nocturn i Tema i variacions.
Residí a Madrid, a Barcelona i a Palma de Mallorca, ciutats on exercí el professorat.
(Pollença, Mallorca, 1653 – Malta, 1721)
Bisbe de Malta (1713-21). Graduat en teologia a Mallorca, el 1677 professà a l’orde militar de Sant Joan i es traslladà a Malta, on fou nomenat (1700) prior de l’església major de Sant Joan.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Urbanització, a la costa, al nord del Port de Pollença.
(Pollença, Mallorca, 1766/67 – Palma de Mallorca, 1830)
Paleògraf. Fou llec del monestir de Sant Domènec de Palma de Mallorca.
Escriví un Método para… leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV, i féu un recull de documents antics mallorquins.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Santuari, al puig del Calvari, al nord-est de la vila. Hi és venerat un grup escultòric de pedra (Crist crucificat i Maria al peu de la creu), possiblement del segle XIII.
Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicent. Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del segle XVIII.
Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament.
(Pollença, Mallorca, 7 juny 1920 – 29 gener 2005)
Poeta i autor teatral.
Autor de llibres de poemes: Vorera de mar (1952), Pollença i poesia (1955), Cursa de braus (1966), A ritme d’hores madures (1966, premi Ciutat de Barcelona), Dionís Bennàssar, El fons de la mar (1979), Torxes de pau (1979) Doscents homes del món (1988); poesia escènica; Vós regnau damunt l’altura.
També va escriure comèdia musical: Somnis de pescador; i monografies sobre la terra natal: Llegendes i tradicions (1985), Històries, tradicions i llegendes (1986).
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, a l’istme de la península de Formentor, a l’indret de l’antiga ciutat de Bocchorum. La zona del terme situada entre la serra del Cavall Bernat i es Port de Pollença és anomenada la vall de Bóquer.
A la costa septentrional, la serra del Cavall Bernat penetra dins la mar formant un gran promontori (362 m alt) entre la cala Sant Vicent, a l’oest, i la cala de la vall de Bóquer, a l’est, anomenat el morro de Bóquer.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
(o Bocchoris) Ciutat antiga del nord de l’illa, entre Pollença i es Port de Pollença. En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats. D’origen pre-romà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini.
Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus. Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC. A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern.
Després d’aquestes dates la ciutat decaigué i tingué una vida efímera, probablement per la competència de Pollentia (Alcúdia), fundació directa romana, que es convertí en l’única ciutat important del nord de l’illa de Mallorca durant tota l’època romana.
(Pollença, Mallorca, 16 setembre 1881 – Londres, Anglaterra, 29 març 1969)
Artista, fotògraf i pintor. Membre de l’anomenada Escola Pollencina. El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes.
La seva pintura amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini.
(Pollença, Mallorca, 1950 – )
Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. A 21 anys féu la primera exposició, a Mallorca. A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa i dels Estats Units.
Igualment, ha participat en fires internacionals. La seva obra ha merescut diversos guardons.
Estèticament és dedica a la pintura matèrica per passar després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han derivat cap a l’expressionisme.
Dades dels Països Catalans 