(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)
Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.
Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.
(Palma de Mallorca, 23 març 1801 – Madrid, 31 juliol 1878)
Militar i polític. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, milità en el bàndol absolutista. Tanmateix, en esclatar la primera guerra carlina, milità al costat dels partidaris d’Isabel II de Borbó.
Mariscal de camp des del 1847, fou posteriorment capità general de Puerto Rico (1850) i governador de Cuba (1854).
(País Valencià, segle XIX – Madrid, segle XX)
Metge i polític. Es traslladà a Madrid essent molt jove. Fou un excel·lent especialista de malalties nervioses.
Actuà en política dins el partit republicà.
És autor d’obres professionals i d’alguns escrits sobre la política del moment.
Bernat Escrivà (País Valencia, segle XII – segle XIII) Reboster del rei Jaume I el Conqueridor, documentat el 1219. No és segur el seu parentiu amb els Escrivà que més tard treballaren per al rei, ni, per tant, amb el seu homònim amb el qual ha estat identificat, amb versemblança, pel cronista Bernat Desclot.
Bernat Escrivà (País Valencià, segle XIII) Possible germà de Guillem (notari reial) i d’Arnau (batlle). Fou batlle de València (1257-61).
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1275) Senyor de Patraix. Pare de Guillem Escrivà. Fou batlle de la ciutat de València i procurador general del regne entre 1270 i 1275.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1322) Senyor de la baronia de Patraix. Fill de Guillem Escrivà (mort després 1269). Tenia un germà dit Andreu d’Albalat. Serví Jaume II el Just en la guerra contra Almeria (1309). Es casà amb Joana Garcia, i foren pares de Joan Escrivà i Garcia.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – vers 1317) Batlle de València. Fill de Guillemó Escrivà. Deixà, entre d’altres, un fill anomenat com ell, Arnau Escrivà.
Arnau Escrivà (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Batlle de València (1327). Fill de l’homònim anterior.
(Rotier, Llenguadoc, 23 març 1816 – 26 maig 1893)
Polític. S’establí a Perpinyà, on es casà. Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà (1870-74).
Presidí diversos anys l’assemblea departamental; fou diputat d’extrema esquerra (1871-73 i 1876-81) a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891. Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotier.
(Tuïr, Rosselló, 15 maig 1833 – Perpinyà, 1 setembre 1906)
Advocat i polític. Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua.
Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme.
(València, 1895 – Paterna, Horta, 28 juny 1940)
Polític i periodista. Afiliat al PSOE, fou president de l’Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial (1923), vice-president de la diputació de València (1931), diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l’Ateneu Mercantil de València (1930).
Presidí la Federació Socialista Valenciana (1936-39) i en dirigí el diari “Adelante” del febrer al juliol de 1937; fou substituït en caure Largo Caballero (maig), la línia del qual seguia.
Després de la guerra civil fou detingut i afusellat pels franquistes.
(Pamplona, Navarra, 4 març 1767 – València, 4 setembre 1822)
Militar i polític. Participà en les operacions del Rosselló. En acabar la guerra del Francès era capità general de València, on donà suport a la causa absolutista de Ferran VII de Borbó i perseguí els liberals.
Reinstaura el turment i ordenà nombroses execucions.
Després del triomf liberal de 1820 fou empresonat i executat.
(Illes Balears, 1983 – )
Unitat administrativa de les Illes Balears. Comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món greco-romà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses.
Des del 1983, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, gaudeixen d’una organització administrativa pròpia representada pel Consell Insular, que és integrat per 13 diputats (12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera) que alhora formen part del parlament autonòmic.
Aquestes illes s’articulen administrativament en 6 municipis (5 a Eivissa i 1 a Formentera). La seva economia és basada fonamentalment en el turisme i en les activitats que se’n deriven.
A partir del 2007 es dividiren en dos: el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera.
Dades dels Països Catalans 