Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Mateu i Cervera, Josep

1 Resposta

(País Valencià, segle XIX)

Polític i impressor. Capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal (1820-23), el 1839 fundà una impremta.

A més de l’edició de diverses obres, publicà periòdics com “El Cisne”, “El Mole”, “La Tribuna” i “La Perla”, tasca que continuà el seu fill Josep. Les seves filles editaren “El Avisador Valenciano”.

Fou el pare de Josep Mateu i Garín  (València, segle XIX – Madrid, 1891)  Impressor. Continua l’empresa familiar editant “La Esmeralda”, “La Ilustración Valenciana” i “El Rubí”, així com diversos llibres.

Matas i Palou, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 5 octubre 1956 – )

Polític i economista, fou cap de finançament autonòmic de les Balears. Membre del Partit Popular des del 1989, fou nomenat conseller d’Economia i Hisenda el 1993; el 1995 passà a la conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria.

Després de la dimissió de Cristòfol Soler, fou nomenat president del Govern Balear (1996). En les eleccions autonòmiques del 1999 no fou reelegit, ja que perdé la majoria absoluta. Del 2000 al 2003 fou ministre de medi ambient, i després tornà a ser president del Govern Balear fins el 2007.

Degut a diversos procesos per malversació, suborn i prevaricació l’any 2012 fou condemnat a presó, a la qual ingressà el 2014.

Mataix i Soler, Santiago

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1871 – València, 6 juliol 1918)

Periodista i polític. Estudià dret a València i se’n doctorà a Madrid. Treballà al bufet de José Canalejas, el qual l’introduí a l'”Heraldo de Madrid”.

Es traslladà com a corresponsal a Filipines en produir-se la revolució tagala. En tornar a Espanya, gràcies a la influència de Polavieja fou nomenat representant a corts per Alacant.

Dirigí el “Diario Universal” de Madrid, el qual deixà per fundar “El Mundo”.

Massot i Rodamilans, Joan *

Deixa un comentari

Veure> Joan Masot i Rodamilans (polític nacionalista català, 1900-88).

Massanet i Beltran, Jeroni

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1872 – 31 desembre 1934)

Polític i advocat. El 1914 fundà la societat Foment de Civisme i el seu setmanari “La Vanguardia Balear”, des d’on popularitzà el pseudònim de Manitas. Presidí el Foment en diverses ocasions, i a partir del 1931 convertí el setmanari en un exclusiu òrgan personal.

Polemista brillant, el moviment cívic que volgué impulsar es resentí de l’ambigüitat entre uns afanys regeneracionistes i culturalistes, una crítica dels vicis de les democràcies parlamentàries i unes poc concretes finalitats polítiques.

És autor de La reforma constitucional. Lo que se intenta y lo que debería hacerse (1929), on es mostra partidari de la descentralització administrativa, la puresa del sufragi i la llibertat d’expressió.

Marvà i Màyer, Josep

Deixa un comentari

(Alacant, 8 gener 1846 – Madrid, 15 agost 1937)

Enginyer, militar i polític. Ingressà a l’Acadèmia Especial d’Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l’alçament republicà de València.

El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Organitzà el Laboratori Central d’Enginyers. Fou president de l’Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball.

Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915).

Marty, Andreu

Deixa un comentari

(Perpinyà, 6 novembre 1886 – Catllà de Conflent, Conflent, 23 novembre 1956)

Polític. El 1919 dirigí la rebel·lió de la flota francesa que operava contra els bolxevics al mar Negre. Fou diputat comunista des del 1924 i redactor en cap de “L’Humanité” (1934-35).

Intervingué en la guerra civil espanyola com a inspector general de les Brigades Internacionals. Posteriorment visqué a l’URSS (1940-43).

De nou a França, fou elegit diputat (1947), però el 1953 fou expulsat del partit comunista, acusat de desviacionisme.

Martorell i Fivaller, Josep Maria de

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1843 – Madrid, 1886)

Escriptor i polític. Era llicenciat en dret. Tenia els títols de duc d’Almenara Alta i marquès de Monasterio. Residí a Madrid.

Milità al partit conservador. Resultà elegit, en diverses ocasions, diputat a les corts. Tingué fama com a publicista catòlic. Fou un dels fundadors i col·laboradors dels periòdics “La Cruzada” i “Revista Científica”.

Publicà el llibre de proses Un libro para los amigos (1878). En edició pòstuma aparegué un recull de les seves poesies, escrites en castellà.

Martínez-Sabater i Seguí, Eduard

Deixa un comentari

(Xest, Foia de Bunyol, 5 maig 1896 – València, 27 agost 1946)

Escriptor i polític. Fou membre de la Joventut Valencianista i de la Unió Valencianista. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou diputat provincial i director del manicomi provincial de València.

En advenir la República, adquirí el diari “La Voz Valenciana”, que ell mateix dirigí i utilitzà contra el nou règim. Fou elegit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals i, després de la guerra civil, procurador en corts i degà del Col·legi d’Advocats de València.

En la seva joventut es dedicà a la pintura, i destacà com a retratista i caricaturista amb el pseudònim de Dito.

Autor de novel·les en castellà i de les narracions curtes en català The five o’clock tea i Primer amor (1914). El seu volum Claridad (1922) està constituït per un aplec d’articles apareguts a “La Correspondencia de Valencia”.

Martínez i Ricart, Julià

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1817 – 1884)

Advocat i polític. Estudià lleis a València i fou catedràtic a la universitat valenciana (1840).

Afiliat al partit progressista, fou dues vegades diputat a corts i fiscal del Tribunal Suprem. El 1854 havia estat nomenat alcalde de Sogorb.