(Vilassar de Mar, Maresme, 1825 – Barcelona, 1851 ?)
Poeta i assagista en castellà. Col·laborà a “El Genio”, “El Trovador” i d’altres revistes.
Els seus treballs literaris foren objecte d’una edició pòstuma.
(Barcelona, segle XV)
Poeta i ciutadà de Barcelona. Escriví un Romiatge de la casa santa de Jerusalem amb les perdonances d’aquella.
L’obra, inclosa al Jardinet d’orats, data del 1464. Es tracta, com el títol ja indica, de la relació d’un viatge a Palestina.
(Catalunya, segle XV)
Poeta. És coneguda la seva resposta a unes cobles de Jaume Bonet, que també mereixerien rèplica del mallorquí Muntanyans.
(Catalunya 1898)
Poema de Joan Maragall. Escrit en motiu de la pèrdua de les últimes colònies espanyoles d’ultramar de Cuba i de les Filipines.
Es tracta d’una crítica a la visió opressora d’un estat que havia actuat com si fos un imperi, i que ara es veia desmembrat, després d’haver enviat a lluitar i morir molts soldats catalans.
Comença amb una petició de diàleg “escolta“, que mai és escoltada i acaba amb un comiat “adéu Espanya“.
Escolta, Espanya, — la veu d’un fill
que et parla en llengua — no castellana:
parlo en la llengua — que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua — pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.T’han parlat massa — dels saguntins
i dels qui per la pàtria moren;
les teves glòries — i els teus records,
records i glòries — només de morts:
has viscut trista.Jo vull parlar-te — molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes — vida és la sang,
vida pels d’ara — i pels que vindran;
vessada, és morta.Massa pensaves — en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies — a mort els fills,
te satisfeies — d’honres mortals
i eren tes festes — els funerals,
oh trista Espanya!Jo he vist els barcos — marxar replens
dels fills que duies — a que morissin:
somrients marxaven — cap a l’atzar;
i tu cantaves — vora del mar
com una folla.On són els barcos? — On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, — no tens ningú.
Espanya, Espanya, — retorna en tu,
arrenca el plor de mare!Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.On ets, Espanya? — No et veig enlloc.
Joan Maragall i Gorina (1898)
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua — que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
(Catalunya, segle XIII)
Poeta hebreu de cognom desconegut, del qual hom conserva una dotzena de poesies religioses on fa la transposició mística dels elements naturals.
(Barcelona, 1928 – 19 març 1997)
Poeta. És llicenciat en dret. Ha publicat els notables reculls poètics La immòbil sorpresa (1955) i La reunió dels dijous (1966).
També col·laborà com a periodista a “El Correo Catalán”.
(Olot, Garrotxa, 1898 – 1969)
Poeta. Fou regidor per Acció Catalana.
Líric menor dins l’escola noucentista, publicà La quietud del pendís (1926) i A la vora del camí (1923).
(Girona, segle XIII)
Poeta hebreu del cercle cabalístic de la ciutat i parent de Mosé ben Nahman.
Hom conserva d’ell quatre poesies religioses.
(Reus, Baix Camp, 8 juliol 1871 – 4 abril 1902)
Escriptor. Fou poeta remarcable, incorporat a la Renaixença catalana al seu període de renovació i consolidació.
Les seves composicions han restat esparses.
Dades dels Països Catalans 