Arxiu d'etiquetes: pobles

Osseja (Alta Cerdanya)

2 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,13 km2, 1.247 m alt, 1.400 h (2012)

(o Oceja, fr: Osséja) Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, fins vora el límit amb la vall de Ribes (Ripollès). El terme, accidentat, és cobert en part de boscos i de pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates) i de regadiu (peres d’aigua i pomeres), afavorida per dos canals d’irrigació. La ramaderia de bestiar boví i oví complementa l’economia. Però el fort desenvolupament que ha tingut recentment ha estat produït per l’estació balneària: hotels de convalescència, sanatoris i una instal·lació d’helioteràpia.

El nucli antic del poble envolta l’església parroquial romànica (Sant Pere), consagrada el 1219 però refeta el 1894 i que conserva un retaule barroc de Josep Sunyer (1699).

Formà, fins al segle XVIII, amb el Puig i Vallcebollera, el terme de la vall d’Osseja.

Ortafà (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,49 km2, 44 m alt, 1.270 hab (2012)

(ant: Hortafà, fr: Ortaffa) Estès en gran part a l’esquerra del Tec.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de secà, dedicada bàsicament a la vinya, també hi ha conreus d’hortalisses i fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers). La ramaderia (bestiar oví) i la indústria cotonera són activitats complementàries. Àrea comercial de Perpinyà. Després d’una lleugera davallada, iniciada a començament del segle XX, la població tendeix actualment a augmentar.

El poble, esmentat ja al segle X, es troba prop del Tec, al vessant sud d’un turó coronat per l’antic castell d’Ortafà, centre de la baronia d’Ortafà.

Orellà (Conflent)

6 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 16,08 km2, 873 m alt, 16 hab (2009)

(fr: Oreilla) Situat al sector alt de la comarca, al peu del pic de la Pelada, entre els contraforts meridionals del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol, prop del seu aiguabarreig amb la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent. La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries.

L’agricultura, en part de regadiu, és molt escassa, s’hi conreen cereals de secà, farratges i horta (fruiters: pomeres i pereres), vora l’Évol. El cens ramader és mínim (bestiar boví i oví).

El poble és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la seva confluència amb la Tet. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Dins el terme també hi ha els llogarets de Guixà, Celrà i Turol.

Ordino (Andorra)

35 Respostes

Parròquia del Principat d’Andorra: 90,3 km2, 1.304 m alt, 4.545 hab (2015)

La tercera, segons l’ordre tradicional. Situat a la vall de la Valira d’Ordino, a l’esquerra de la ribera d’Ordino, afluent de la Valira, i al peu del pic de Casamanya.

Conreus de secà (cereals) i sobretot de regadiu (prats per al bestiar). Ramaderia (ovina, bovina). Indústria hotelera. El 1983 fou inaugurada la nova estació d’esports d’hivern d’Arcalís. Fins a mitjans del segle XX hi hagué una forta davallada de població, però ha partir dels anys 1970, coincidint amb l’expansió turística i l’edificació de nous habitatges, s’ha produït una notable recuperació.

Al poble destaca l’església parroquial romànica (Sants Corneli i Cebrià), que conserva dues imatges romàniques de la Mare de Déu (segles XII i XIII), un Crist de grans proporcions (segle XVII) i alguns notables retaules barrocs. També són remarcables les cases pairals de Rossell i d’Areny-Plandolit. En un turó proper hi ha les restes d’un suposat castell moro dit de la Seca. Administrativament és dividit en cinc quarts: Ordino, Sornàs, Ansalonga, la Cortinada (amb Arans), i Llorts.

El terme comprèn, a més, l’antic poble del Serrat, l’antic hostal del Vilaró, l’antiga caseria del Vilar, a més de nombroses bordes, gairebé totes abandonades, a les valls superiors.

Enllaços web: Comú – Tràmits – Centre Esportiu

Orbanyà (Conflent)

6 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,40 km2, 836 m alt, 9 hab (2012)

(fr: Urbanya) Situat a la conca de la Tet, entre el Serrat Gran i el Pic de la Mosquetosa, comprèn la vall alta de la riera d’Orbanyà, que neix al vessant meridional del coll de Torn i s’uneix, per l’esquerra, amb la riera de Noedes, a Conat, per formar la riera de Callau. Una gran part del terme és boscat (bosc de la Pinosa, la Fajosa).

La migradesa de l’agricultura, amb conreus de secà (cereals, patates i llegums) i de la ramaderia han provocat gairebé el despoblament total de la població, que s’ha reduït de manera considerable des del 1936, encara que actualment, sobretot a l’estiu, s’ha convertit en lloc de segona residència.

El poble, esmentat ja el 1186, s’assenta vora la riera d’Orbanyà, al voltant de l’església parroquial. Fou annexat el 1973 al de Rià i segregat de nou el 1983.

El terme comprèn l’antic veïnat de Marçac i el despoblat de Navilles.

Òpol i Perellós (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 50,5 km2, 161 m alt, 996 hab (2012)

(fr: Opoul-Périllos) Situat a la falda i al seu sector més oriental de les Corberes, a l’esquerra del Ròvol, afluent de l’Aglí, al nord-oest de Perpinyà. A la plana litoral està cobert, en gran part, per l’estany de Salses. Ha perdut els arbres i el territori és cobert de garriga.

El principal recurs és l’agricultura de secà, produeix, sobretot, vinya, cereals i oliveres. La producció de vi s’inclou al sector de les Corberes de Rosselló, quant als de qualitat superior; els vins dolços naturals pertanyen al de Ribesaltes. Hi ha un celler cooperatiu. L’agricultura de regadiu és destinada especialment al conreu de fruiters. Ramaderia de llana (que ha disminuït molt) i bestiar cabrum.

Constituït el 1970 per l’agregació dels termes d’Òpol i de Perellós. El cap del municipi és el poble d’Òpol.

El municipi comprèn també l’església de Valloriola.

Oms (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 18,53 km2, 496 m alt, 326 hab (2012)

(ant: Olms) Situat prop del coll d’Oms, al sector meridional dels Aspres, drenat, al vessant meridional, per la riera del Teixó i el riu Cerdà, i al vessant septentrional, per la riera d’Oms i la de Montoriol, al nord de Ceret. El terme és cobert, en la seva major part, de boscs i garrigues.

Economia agrària de secà, amb conreus de vinya, principalment, i fruiters (cirerers i presseguers); explotació forestal. Ramaderia ovina i bestiar cabrum.

El poble és situat al vessant septentrional del puig d’Oms (589 m alt) i és bastit al voltant de l’església parroquial, notable exemplar romànic, en el qual destaquen el portal i un sarcòfag de marbre del segle XIII.

El terme comprèn el llogaret de Reirós.

Olleria, l’ (Vall d’Albaida)

11 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 31,75 km2, 425 m alt, 8.379 hab (2014)

(ant: Olles) Situat al peu de la serra Grossa i del port de l’Olleria, entre el riu d’Ontinyent i el Cànyoles, afluent del riu d’Albaida. El terme comprèn l’extrem nord-est de la comarca.

L’agricultura és de secà: hi predomina el conreu de la vinya, que produeix vi de taula; també hi ha cereals i oliveres. Hi té importància l’activitat industrial, on destaquen les indústries derivades de la fusta (mobles), seguides per la fabricació de vidre i de materials per a la construcció, i tèxtils; a més, cal esmentar la pirotècnia i la indústria alimentària. Àrea comercial de Xàtiva. El principal augment demogràfic del segle XX s’experimentà en el decenni 1960-70, amb un augment de més d’un miler d’habitants.

El poble és a la plana, l’església parroquial (Santa Maria Magdalena) tingué com a annexa la d’Aielo de Malferit fins el 1535.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Miranda i de Vint-i-cinc.

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca

Oleta i Évol (Conflent)

20 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 28,95 km2, 613 m alt, 393 hab (2012)

(fr: Olette-Évol) Situat al Conflent mitjà, a les Garrotxes de Conflent, a la confluència dels rius Évol i Cabrils amb la Tet.

Vora el riu Tet s’estenen els conreus d’horta, que es destinen principalment als arbres fruiters (albercoquers, pomeres, pereres); a més, s’hi conreen cereals de secà, pastures i farratge. Bestiar boví i oví. La central d’Oleta és la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, situada a la Tet, amb una potència instal·lada de 12 kW.

El poble s’estén al llarg de la carretera de Perpinyà a la Cerdanya, damunt la vora esquerra de la Tet.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Évol i de Tuïr d’Évol, el castell d’Évol i la bastida d’Oleta.

Benitandús

1 Resposta

(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)

Poble, situat a la dreta del riu de Veo, al peu dels contraforts de la serra d’Espadà. Hi ha unes imponents formacions rocoses anomenades els Òrguens de Benitandús.

Formà part de la baronia de Cirat.