(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.
Lloc de moriscs (el 1602 tenia 12 focs), el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró i, més tard, a la de Benissivà.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble, prop de Benitaia, a la dreta de la rambla de Gallinera, més amunt de Benialí.
Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a la nova parròquia d’Alpatró; al mateix segle XVI fou erigit en parròquia independent amb Benialí, el Rafalet, Benitaia, Benistrop i Bolcàssim com a annexos.
Fou repoblat amb mallorquins després de l’expulsió dels moriscs (1609), i el 1612 hi fou fundat el convent de Sant Andreu de Gallinera, de franciscans alcantarins. L’actual església parroquial de Sant Miquel, construïda en 1722-44, té com a annexos Benitaia i Benialí.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble, a la capçalera de la rambla de Gallinera, sota el coll de Benissili (571 m alt) que comunica la Marina Alta amb el Comtat.
Lloc de moriscs (el 1602 tenia 20 focs), el 1535 fou agregat a la parròquia d’Alpatró.
Prop del poble, al coster de la penya Foradada, hi ha les restes de l’antic castell de Benissili.
(la Vall de Gallinera, Marina Alta)
Poble, a la dreta de la rambla de Gallinera; és el nucli de població més baix de la vall, prop del castell de Gallinera.
Lloc de moriscs (el 1602 tenia 13 focs), fou repoblat després de l’expulsió.
L’església parroquial de Sant Cristòfor, de la qual depenien els llogarets de l’Alcúdia de Gallinera i de Benimarzoc, actualment despoblats, fou reconstruïda el 1790.
Poble (25 m alt) i antic municipi, incorporat a l’actual el 1962, del qual és un suburbi.
Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia. Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies.
L’església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà.
Municipi de la Costera (País Valencià): 1,50 km2, 130 m alt, 876 hab (2014)
(ant: Enric Tallada) Situat a la dreta del Cànyoles, afluent de l’Albaida. El terme, poc extens, és constituït per una franja de terreny que s’estén des del riu Canyoles fins als estreps de la serra de Vernissa, està pràcticament englobat, excepte per l’oest, dins el terme de Xàtiva.
Gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles és possible l’agricultura de regadiu, destinada sobretot al conreu de taronges i ametlles. Al secà hom conrea oliveres, garrofers i ametllers. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble, d’origen islàmic, és al sud-oest de la ciutat de Xàtiva; l’església parroquial (erigida el 1534) és dedicada a la Mare de Déu del Roser.
El municipi comprèn, a més, dos petits enclavaments a l’horta de Xàtiva i el despoblat de Roca.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 30,91 km2, 952 m alt, 65 hab (2012)
(fr: Nohèdes) Estès des del massís de Madres fins a la Tartera i el coll de Marçac, és comprès en l’alta vall de la riera de Noedes, afluent de la Tet per l’esquerra, emissària dels gorgs de Noedes, que forma a Conat, juntament amb la riera d’Orbanyà, la riera de Callau, afluent de la Tet per l’esquerra, al sud-oest d’Orbanyà.
Al sector meridional hi ha grans extensions de bosc (bosc Negre, bosc de Jújols) i la superfície agrícola és escassa, produeix patates, pomes i farratges. La ramaderia és també poc important i està integrada per bestiar boví, oví i cabrum. El terme és en procés de despoblament des de mitjan segle XIX (l’any 1861 tenia 295 h).
El poble és a l’esquerra de la riera de Noedes; l’església parroquial és dedicada a sant Martí. El lloc és esmentat ja el 1181. Depengué de la baronia de Conat.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,80 km2, 8 m alt, 1.206 hab (2012)
(fr: Néfiach) Situat al sector occidental de la plana rossellonesa, al Riberal, a banda i banda de la Tet, al peu del coll de la Batalla. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra que separa les conques de la Tet i de l’Aglí.
L’economia és agrícola, amb conreus de regadiu (fruites i verdures) que són possible gràcies a l’aprofitament de les aigües d’origen muntanyenc i de les capes freàtiques; al secà s’obtenen oliveres i vinya, per a la producció de vi amb denominació d’origen i de qualitat. La ramaderia (ovins) hi té poca importància. Els darrers anys hom hi ha instal·lat una petita fàbrica d’embalatges i un càmping. Àrea comercial de Perpinyà. La població, que ha disminuït des del 1900, darrerament tendeix a recuperar-se.
El poble és a la dreta del riu.
Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 7,88 km2, 383 m alt, 761 hab (2014)
(cast: Navajas) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià, a la vall del Palància, el terme s’estén a banda i banda d’aquest riu, entre Sogorb i Xèrica.
L’agricultura es basa en els conreus de cereals, ametllers, oliveres i garrofers; al regadiu s’hi conreen llegums i fruiters. Deus d’aigües medicinals que permeten una activitat balneària que ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València (viu ja al començament del segle XX) i que és l’actual base econòmica del municipi. Població en descens.
El poble, a la dreta del Palància, és d’origen islàmic. L’església parroquial de Santa Maria conserva la imatge de la Mare de Déu de la Llum.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 5,60 km2, 1.350 m alt, 66 hab (2012)
(fr: Nahuja) Situat a la baga, als darrers contraforts septentrionals del Puigmal, des del pla del Lloser, a l’est, fins al pla de Medes, a l’oest. És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra. El terme és molt accidentat.
L’economia és basa en l’agricultura, la majoria del conreus són de prats i farratges, i menys de cereals (blat) i d’hortalisses. La ramaderia de bestiar boví té importància. En procés de despoblament des del 1866. El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya.
Al poble destaca l’església parroquial de Sant Jaume, amb pintures al fresc del segle XVII.
Dades dels Països Catalans 