Arxiu d'etiquetes: pobles

Quesa (Canal de Navarrés)

11 Respostes

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 73,15 km2, 220 m alt, 709 hab (2014)

(ant: Castellar) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca del riu d’Escalona i accidentat pels contraforts de la mola de Bicorb i pel Caroig. Bona part del territori és ocupat per pinedes i matollar.

L’àrea conreada (una quarta part del terme) ocupa la part plana, amb predomini del secà: oliveres, garrofers, ametllers i vinya; al regadiu, tarongers i hortalisses. Ramaderia de llana i apicultura. Extracció de guix i pòrfir. Àrea comercial de Xàtiva. La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, però a partir del 1950 s’inicià una forta emigració.

El poble, d’origen islàmic (torre de Quesa al repartiment), és situat després de la confluència dels rius Grande i Escalona, sota un turó on hi ha les ruïnes d’un antic castell; destaca l’església parroquial de Sant Antoni Abat. Esdevingué centre del comtat de Castellar.

El terme comprèn, també, notables masies, el despoblat de Beniadrà i el poble de Sant Joan de Fàbregues.

Boadell *

Deixa un comentari

(Palau-sator, Baix Empordà)

Altre nom del poble de Sant Julià de Boada.

Boada, Sant Julià de *

Deixa un comentari

(Palau-sator, Baix Empordà)

Veure> Sant Julià de Boada  (poble).

Queixàs (Rosselló)

14 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 28,11 km2, 350 m alt, 137 hab (2013)

(ort ant: Caixàs, fr: Caixas) Situat a l’Albera, al sector central dels Aspres (774 m alt, al sud-oest del terme), en un terreny muntanyós. El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç. Gran part del terme és cobert de brolla i d’alguns claps d’alzines, que foren afectades per un gran incendi l’any 1976.

L’activitat principal és l’agricultura: vinya (una part produeixen vi amb denominació d’origen controlat), fruiters i cereals, i la ramaderia, la qual aprofita les pastures d’alta muntanya. Riquesa forestal. Caça.

El poble, de població disseminada, és centrat en l’església parroquial de Sant Jaume.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fontcoberta i els pobles de Santa Coloma de les Illes (o Giramonts), Montoriol d’Amunt (o de les Illes) i Candell.

Quatretondeta (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 17,02 km2, 521 m alt, 115 hab (2014)

(o Quatretonda de la Serrella, o de Seta) Situat a la vall de Seta, que accidenta el terme, afluent del riu d’Alcoi, al sistema Pre-bètic valencià, accidentat pels vessants meridionals de la Serrella, coberta de pedrisses i de les imponents agulles anomenades els Frares. Més de la meitat del terme municipal és ocupat per boscs (pins i carrasques) i matolls.

Es conrea una petita part del municipi. Els conreus més estesos són els de secà (oliveres, ametllers i quelcom de cereals); el regadiu (hortalisses) aprofita l’aigua de diverses fonts. Àrea comercial d’Alcoi. La població es mantingué estacionada durant la primera meitat del segle XX, però minvà posteriorment.

El poble, d’origen islàmic, és prop de la riba esquerra del riu de Seta; l’església parroquial, dedicada a santa Anna, s’independitzà de la de Balones el 1786.

Enllaç web: Ajuntament

Quartell (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,27 km2, 42 m alt, 1.538 hab (2014)

Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, a les ribes del Mediterrani.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, que ocupa gran part del terme. Hi predominen els conreus de regadiu (cítrics). L’activitat industrial és gairebé inexistent (fabricació de materials per a la construcció i caixes d’embalatge). Àrea comercial de València. La població ha crescut d’una manera lenta, però continuada, durant el segle XX.

El poble és a llevant de Quart de les Valls i agrupa tota la població del municipi; és d’origen islàmic; església parroquial de Santa Anna, del segle XVII.

El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria Blanca.

Enllaç web: Ajuntament

Quart de les Valls (Camp de Morvedre)

8 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 8,42 km2, 29 m alt, 1.083 hab (2014)

(o Quart de Morvedre) Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, el terme és drenat pels barrancs de la Font, Arquet i Codoval.

L’actvitat econòmica bàsica és l’agricultura; el regadiu aprofita aigües de pous i, sobretot, les de la font de Quart, per a conreus de tarongers i hortalisses; al secà el conreu més estès són els ametllers, seguit dels garrofers i les oliveres. Les activitats industrials són molt escasses: cal esmentar l’explotació del guix i les calcàries. Àrea comercial de València. La població s’ha mantingut pràcticament estable des del 1910 (llavors 1.029 h).

El poble és d’origen islàmic; església parroquial de Sant Miquel, situada en un antic convent de servites.

Enllaç web: Ajuntament

Puigbalador (Capcir)

8 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 19,46 km2, 1.460 m alt, 73 hab (2013)

(pop: Pibaladó; fr: Puyvalador) Estès des de la conca de l’Aude fins al límit amb el Llenguadoc, al nord de la comarca, a la vora del pantà de Puigbalador (entre el pic de Ginebre i el Roc de Madres), que alimenta centrals elèctriques emplaçades aigües avall. Gran part del terme és cobert de bosc i prats.

Agricultura amb conreus de cereals de secà. Ramaderia de bestiar boví i oví, que aprofita les pastures d’alta muntanya. Pedreres d’ònix. Turisme d’hivern (estació d’esquí a Riutort) i d’estiu (pesca i excursionisme). Disseminació total de la població.

El poble és situat a l’esquerra de l’Aude, dominat per les ruïnes del castell de Puigbalador, que esdevingué cap de la sots-vegueria del Capcir.

El municipi comprèn, també, el poble de Riutort.

Prunyanes (Fenolleda)

1 Resposta

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,51 km2, 403 m alt, 100 hab (2013)

(occ: Prunhanas, fr: Prugnanes) De llengua occitana. Situat a l’esquerra de la vall de la Bolzana i accidentat per les Corberes. Gran part del terme és boscat.

El principal conreu és la vinya, principalment dedicada a la producció de vi de taula. Hi ha una cooperativa agrícola. Explotació forestal. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas. Hi ha les restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom.

El municipi comprèn, a més, les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt.

Prunet i Bellpuig (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,68 km2, 660 m alt, 53 hab (2013)

(fr: Prunet-et-Belpuig)  Capital: Prunet. Situat al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Boletó (límit septentrional). El sector oriental i meridional són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet, del Fortó i de Xetard. La major part del terme és cobert de bosc i de garrigues.

Modesta agricultura, essencialment pastures i alguns conreus de cereals, arbres fruiters, patates i vinya. Ramaderia ovina i bovina. La població disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis.

El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig. Comprèn, a més, el santuari de la Trinitat (on hi ha la casa del comú) i les caseries de Prunet de Baix i del Serrat.