Veure> Sant Julià de Boada (poble).
Boada, Sant Julià de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pobles
Queixàs (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 28,11 km2, 350 m alt, 137 hab (2013)
(ort ant: Caixàs, fr: Caixas) Situat a l’Albera, al sector central dels Aspres (774 m alt, al sud-oest del terme), en un terreny muntanyós. El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç. Gran part del terme és cobert de brolla i d’alguns claps d’alzines, que foren afectades per un gran incendi l’any 1976.
L’activitat principal és l’agricultura: vinya (una part produeixen vi amb denominació d’origen controlat), fruiters i cereals, i la ramaderia, la qual aprofita les pastures d’alta muntanya. Riquesa forestal. Caça.
El poble, de població disseminada, és centrat en l’església parroquial de Sant Jaume.
El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fontcoberta i els pobles de Santa Coloma de les Illes (o Giramonts), Montoriol d’Amunt (o de les Illes) i Candell.
Quatretondeta (Comtat)
Municipi del Comtat (País Valencià): 17,02 km2, 521 m alt, 115 hab (2014)
(o Quatretonda de la Serrella, o de Seta) Situat a la vall de Seta, que accidenta el terme, afluent del riu d’Alcoi, al sistema Pre-bètic valencià, accidentat pels vessants meridionals de la Serrella, coberta de pedrisses i de les imponents agulles anomenades els Frares. Més de la meitat del terme municipal és ocupat per boscs (pins i carrasques) i matolls.
Es conrea una petita part del municipi. Els conreus més estesos són els de secà (oliveres, ametllers i quelcom de cereals); el regadiu (hortalisses) aprofita l’aigua de diverses fonts. Àrea comercial d’Alcoi. La població es mantingué estacionada durant la primera meitat del segle XX, però minvà posteriorment.
El poble, d’origen islàmic, és prop de la riba esquerra del riu de Seta; l’església parroquial, dedicada a santa Anna, s’independitzà de la de Balones el 1786.
Enllaç web: Ajuntament
Quartell (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,27 km2, 42 m alt, 1.538 hab (2014)
Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, a les ribes del Mediterrani.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, que ocupa gran part del terme. Hi predominen els conreus de regadiu (cítrics). L’activitat industrial és gairebé inexistent (fabricació de materials per a la construcció i caixes d’embalatge). Àrea comercial de València. La població ha crescut d’una manera lenta, però continuada, durant el segle XX.
El poble és a llevant de Quart de les Valls i agrupa tota la població del municipi; és d’origen islàmic; església parroquial de Santa Anna, del segle XVII.
El municipi també comprèn el despoblat de l’Alqueria Blanca.
Enllaç web: Ajuntament
Quart de les Valls (Camp de Morvedre)
Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 8,42 km2, 29 m alt, 1.083 hab (2014)
(o Quart de Morvedre) Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, el terme és drenat pels barrancs de la Font, Arquet i Codoval.
L’actvitat econòmica bàsica és l’agricultura; el regadiu aprofita aigües de pous i, sobretot, les de la font de Quart, per a conreus de tarongers i hortalisses; al secà el conreu més estès són els ametllers, seguit dels garrofers i les oliveres. Les activitats industrials són molt escasses: cal esmentar l’explotació del guix i les calcàries. Àrea comercial de València. La població s’ha mantingut pràcticament estable des del 1910 (llavors 1.029 h).
El poble és d’origen islàmic; església parroquial de Sant Miquel, situada en un antic convent de servites.
Enllaç web: Ajuntament
Puigbalador (Capcir)
Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 19,46 km2, 1.460 m alt, 73 hab (2013)
(pop: Pibaladó; fr: Puyvalador) Estès des de la conca de l’Aude fins al límit amb el Llenguadoc, al nord de la comarca, a la vora del pantà de Puigbalador (entre el pic de Ginebre i el Roc de Madres), que alimenta centrals elèctriques emplaçades aigües avall. Gran part del terme és cobert de bosc i prats.
Agricultura amb conreus de cereals de secà. Ramaderia de bestiar boví i oví, que aprofita les pastures d’alta muntanya. Pedreres d’ònix. Turisme d’hivern (estació d’esquí a Riutort) i d’estiu (pesca i excursionisme). Disseminació total de la població.
El poble és situat a l’esquerra de l’Aude, dominat per les ruïnes del castell de Puigbalador, que esdevingué cap de la sots-vegueria del Capcir.
El municipi comprèn, també, el poble de Riutort.
Prunyanes (Fenolleda)
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,51 km2, 403 m alt, 100 hab (2013)
(occ: Prunhanas, fr: Prugnanes) De llengua occitana. Situat a l’esquerra de la vall de la Bolzana i accidentat per les Corberes. Gran part del terme és boscat.
El principal conreu és la vinya, principalment dedicada a la producció de vi de taula. Hi ha una cooperativa agrícola. Explotació forestal. Població en descens.
El poble és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas. Hi ha les restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom.
El municipi comprèn, a més, les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt.
Prunet i Bellpuig (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,68 km2, 660 m alt, 53 hab (2013)
(fr: Prunet-et-Belpuig) Capital: Prunet. Situat al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Boletó (límit septentrional). El sector oriental i meridional són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet, del Fortó i de Xetard. La major part del terme és cobert de bosc i de garrigues.
Modesta agricultura, essencialment pastures i alguns conreus de cereals, arbres fruiters, patates i vinya. Ramaderia ovina i bovina. La població disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis.
El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig. Comprèn, a més, el santuari de la Trinitat (on hi ha la casa del comú) i les caseries de Prunet de Baix i del Serrat.
Prats de Sornià (Fenolleda)
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 8,01 km2, 627 m alt, 74 hab (2013)
(fr: Prats de Sournia) De llengua occitana. Situat des del vessant oriental del coll de Ventafarina, fins a la conca de l’Adasig, al sud-est, i la vall de la Matassa, al nord-est. Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines.
Agricultura amb conreus de secà (vinya, una part de les quals produeixen vi amb denominació d’origen controlat) i de regadiu (hortalisses, arbres fruiters, cereals i farratge). Els prats donen per a una certa activitat ramadera (bestiar boví i cabrum). Darrerament han augmentat considerablement les segones residències.
El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat vora el còrrec de la Solana, al costat d’una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una gran torre quadrangular.
Al sud, vora l’Adasig, es troba el castell i església de Las Albas.
Potries (Safor)
Municipi de la Safor (País Valencià): 3,05 km2, 12 m alt, 987 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial a la dreta del riu d’Alcoi (límit occidental del terme) i a la dreta de la serra Gallinera.
Les aigües derivades de l’Alcoi, a través de la sèquia de Rebollet, reguen el terme i fan possible l’agricultura de regadiu; hi predomina el conreu de tarongers i també hi ha hortalisses; molt pocs conreus de secà (oliveres, garrofers i ametllers). Totes les explotacions agrícoles són inferiors a les 10 ha. Avicultura. Entre les activitats industrials cal esmentar la fabricació de materials per a la construcció. Ha esdevingut centre turístic. Àrea comercial de Gandia.
La població, que augmentà considerablement fins a mitjan segle XIX, s’ha estancat després a causa de l’emigració a França.
El poble és a la dreta del riu d’Alcoi. Església parroquial dels Sants Joans. Passà de la província d’Alacant a la de València el 1847.
Enllaç web: Ajuntament
Dades dels Països Catalans 