Arxiu d'etiquetes: pobles

Ribesalbes (Plana Baixa)

8 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 8,44 km2, 172 m alt, 1.233 hab (2015)

Situat a l’esquerra del Millars, a l’inici del pantà de Sitjar, que ocupa bona part del terme, a la rodalia d’Onda, a l’extrem nord de la comarca.

Predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; en els primers es conreen garrofers i ametllers; de regadiu, arbres fruiters. Sobresurt la indústria terrissera i de rajoles, afavorida per l’abundància de la “terra de pipa”, matèria primera excel·lent per a la ceràmica fina. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La població del 1900 (1.012 h) no fou superada fins al 1950 (1.328 h), i s’ha mantingut estable fins a l’actualitat.

El poble està situat a l’esquerra del Millars; l’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. Té també els barris de Sant Llorenç i de la Llometa. Fou lloc de moriscs i depengué del terme general del castell d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament

Rià i Cirac (Conflent)

10 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 12,82 km2, 384 m alt, 1.284 hab (2013)

(fr: Ria-Sirach) Situat al centre de la comarca, al sud-oest de Prada, vora la Tet.

La població viu de l’agricultura: els conreus, que s’estenen vora el riu, produeixen cereals i vinya els de secà, i fruites (pomes, peres, cireres i albercocs) els irrigats. Ramaderia de bestiar boví, oví i cabrum. Serradores i indústria de la construcció. Experimentà un creixement tot al llarg del segle XX (776 hab el 1931, 982 el 1962, 1.017 el 1990).

La capital del municipi és Rià. El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà (malgrat que els dos municipis no són limítrofs), que en fou segregat el nou el 1983.

Boixar, el

2 Respostes

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Poble, havia pertangut a la jurisdicció del monestir de Benifassà. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.

Molt afectat per l’èxode rural, fou municipi fins a l’any 1977.

Reiners (Vallespir)

8 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 27,56 km2, 307 m alt, 1.297 hab (2013)

(fr: Reynès) Situat a la dreta de la vall del Tec, al peu dels pics de Salines i de Fontfreda, al baix Vallespir, al sud-oest de Ceret. Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners.

Agricultura amb conreus de cereals i oliveres, però els principals són els de vinya, amb producció de vins, i els fruiters (cirerers, pomeres, albercoquers, presseguers i avellaners); també tenen importància les hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.

El terme comprèn, a més, el poble del Vilar, els veïnats de Cabanassa, la Farga de les Armes, el Pont de Reiners, la Vallera i Sant Pau d’Envistadors i l’església de Sant Julià de Bussac.

Redovà (Baix Segura)

10 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 9,36 km2, 25 m alt, 7.623 hab (2014)

(cast: Redován) Situat en zona de parla castellana del País Valencià. Accidentat en part per la serra de Callosa, entre aquesta i el riu Segura, on hi ha la rambla de Redovà.

L’agricultura de regadiu és la base de l’economia, possible gràcies als regatges derivats de la sèquia de Callosa i a diferents pous; els conreus més estesos són els d’hortalisses, blat de moro, cotó i alfals. Precisament l’expansió del regadiu ha permès un increment demogràfic tot al llarg del segle XX. La indústria es derivada del sector agrícola (conserves). Àrea comercial d’Oriola.

El poble és d’origen islàmic; església parroquial dedicada a sant Miquel.

El municipi comprèn també el barri de San Carlos.

Rebollet (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 19,21 km2, 658 m alt, 113 hab (2013)

(occ: Rebolhet, fr: Rabouillet) El terme municipal és de llengua occitana. S’estén per la vall de capçalera de l’Adasig, al límit amb el Conflent i la vall de Santa Creu, al Llenguadoc. El sector septentrional del territori és cobert de bosc (part meridional del bosc de Boissavila).

La superfície agrícola ocupa el 18% del municipi, i es dedica al conreu de la vinya, arbres fruiters, hortalisses, cereals i pastures i farratges. Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i equins. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha tingut un descens constant des de mitjans del segle XIX (541 h el 1861) fins a l’actualitat.

El poble és situat en un coster, a l’esquerra de l’Adasig, bastit al voltant de l’antic castell de Rebollet, del qual resten alguns vestigis.

El municipi comprèn, també, l’antic veïnat de Plalhobí.

Real de Montroi (Ribera Alta)

6 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 18,27 km2, 131 m alt, 2.321 hab (2014)

(o Real) Situat a la vall dels Alcalans, a la riba dreta del riu Magre, afluent del Xúquer i és accidentat a l’oest pels contraforts orientals de la serra d’El Caballón (518 m alt). Drena també el territori la rambla de l’Algodar. Una tercera part del municipi és coberta per matollars i algunes petites pinedes.

Hi prepondera l’agricultura de secà (garrofers, vinya); la de regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de sèquies i de pous, és destinada a tarongers, altres arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. L’activitat industrial es deriva de l’agricultura (producció de vi) i la indústria de la construcció. Àrea comercial de València.

El poble és a la dreta del riu Magre, enfront del nucli de Montroi. L’església parroquial (Sant Pere) fou bastida el segle XVI.

El municipi comprèn, a més, el caseriu de l’Algodar.

Enllaç web: Ajuntament

Real de Gandia, el (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 6,16 km2, 21 m alt, 2.271 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a l’aiguabarreig dels rius d’Alcoi i de Vernissa i accidentat per la serra de la Falconera.

Agricultura amb conreus de regadiu, que són possibles gràcies a les sèquies derivades del Vernissa i d’aigua de pous, i es destinen principalment als tarongers, seguit per les hortalisses; al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers. Fabricació de rajoles. Àrea comercial de Gandia.

La població, que havia tingut un augment notable al segle XIX i més lent al llarg del XX, minva suaument des del 1960 per emigració a França i a Gandia.

La població té un important Preventori Infantil. El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu d’Alcoi, poc després de la seva confluència amb el riu de Vernissa; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria.

Enllaç web: Ajuntament

Rasigueres (Fenolleda)

3 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 13,72 km2, 110 m alt, 172 hab (2013)

(occ: Rasiguèras; fr: Rasiguères) Situat a la vall de l’Aglí, a l’aiguabarreig d’aquest riu amb la riera de Termena, entre les muntanyes que la separen, al nord, de la vall de Maurí i el riu, que només depassa, vers el sud, en una mínima extensió, entre el poble i el mas del Regaliu (on hi ha una fàbrica d’electricitat), al sud-est de Sant Pau de Fenollet.

La vinya és el conreu dominant, la major part de les quals produeixen vins de denominació d’origen controlat. Hom hi explota també una pedrera de feldspat.

El poble és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena (afluent, per l’esquerra, de l’Aglí), vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena. Durant el mes de juny s’hi celebra un festival de música.

Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany.

Ralleu (Conflent)

5 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 9,97 km2, 1.412 m alt, 26 hab (2013)

(o Ralleu de Conflent, fr: Railleu) Situat a les Garrotxes de Conflent, que comprèn la vall de la riera de Ralleu, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils (límit oriental del terme), que neix al coll de Creus, pas natural entre el Conflent i el Capcir. El terme és accidentat i la part obaga de la vall és boscada.

Migrada agricultura, els conreus es limiten a algunes hectàrees de cereals de secà, patates i de farratges. La manca d’altres recursos econòmics ha provocat el despoblament del municipi. La població viu tota disseminada. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat a l’esquerra de la riera, a la part més baixa del terme. Resten vestigis de la primitiva església de Sant Julià. L’any 1703 fou inaugurada la nova església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa.